Epístoles PaulinesLes epístoles paulines, o cartes de sant Pau, són el cos epistolar format per les tretze cartes tradicionalment atribuïdes a l'apòstol Pau de Tars. Entre aquestes cartes s'hi troben alguns dels documents cristians més antics que es coneixen, i aporten una visió de les creences i controvèrsies de la Cristiandat dels primers temps. Com a part del Nou Testament, són part del cànon fundacional de l'ètica i la teologia cristianes. Se solen situar després del llibre dels Fets dels Apòstols i abans de la resta d'epístoles. Cànon inclòs al Nou TestamentLes tretze epístoles, en l'ordre en què s'inclouen al Nou Testament, són:
L'autor de totes tretze epístoles s'identifica com a Pau (Παῦλος). Quatre d'elles són cartes personals (Filemó, Titus, i les dues a Timoteu), mentre que la resta s'adrecen a una comunitat cristiana local de forma col·lectiva. Contingut de les epístolesLes temàtiques generals de les diverses epístoles són les següents:[1]
Les dues cartes a Timoteu i la carta a Titus, totes elles de difícil datació, són conegudes col·lectivament com les epístoles pastorals, ja que van dirigides a càrrecs eclesiàstics i tracten sobre el paper que ha jugar el lideratge de la comunitat cristiana. Autoria de les epístolesEls estudiosos moderns estan d'acord que algunes de les cartes incloses en el cànon són pseudoepigràfiques (no van ser escrites per l'apòstol Pau), tot i que no hi ha consens en determinar quines són. Aquestes atribucions podrien ser fetes per deixebles de Pau que exposaven els pensaments del seu mestre i pretenien parlar en nom seu per dotar d'autoritat l'escrit, o falsificacions amb l'objectiu de justificar determinades creences. Els experts que analitzen l'autoria de les diverses cartes es basen en criteris com la consistència de l'escrit amb els detalls coneguts de la vida de Pau, la coherència de les tesis amb altres obres d'autoria acceptada, o estudis d'estil i llenguatge. Hi ha set epístoles l'autoria de les quals és acceptada per la immensa majoria dels estudiosos. Aquestes cartes, amb els anys de composició aproximats més acceptats, són: Romans (55-58), Filipencs (52-54), Gàlates (55), Filemó (52-54), Primera als Corintis (53-54), Segona als Corintis (55-56), i Primera als Tessalonisencs (51) De la mateixa manera, hi ha consens entre els experts que no van ser escrites per Pau les dues cartes a Timoteu, i la carta a Titus. Finalment, hi ha divisió d'opinions en relació a l'autoria de les cartes als efesis, als colossencs, i la segona carta dirigida als tessalonicencs.[2] Altres epístoles atribuïdes a PauEpístola als HebreusEn alguns manuscrits primerencs del Nou Testament s'incloïa l'Epístola als Hebreus, que és anònima, entre les cartes de sant Pau. Des del principi, però, s'ha qüestionat que Pau fos l'autor de la carta i el consens general la situa entre les epístoles generals. Epístoles perdudesExisteixen cartes de Pau de les que es coneix l'existència a través d'una referència inclosa en una altra epístola d'autenticitat confirmada, però que no s'han conservat i per tant no es troben incloses al cànon:[3]
Epístoles apòcrifesDiverses epístoles no canòniques afirmen ser escrites per Pau, o han estat atribuïdes a ells. La pràctica totalitat dels experts en rebutgen l'autenticitat. Entre elles s'hi troben:
Vegeu tambéNotes i referències
|