El terme, de 7,5 km², és ric en rutes per a la pràctica del senderisme, entre les quals destaca la pujada a la serra del Seguili per les impressionants vistes des del seu cim. Però el major atractiu geogràfic, i turístic, és la cova de les Calaveres, el nom de la qual prové de les calaveres que s'hi van trobar en 1768 i que, segons la llegenda popular són les d'un rei moro i les seues 100 dones. Cavanilles ja la cita en les seues Observacions; en la seua rodalia hi ha el llac anomenat Toll Blau.
S'accedix a Benidoleig per la CV-731 que prové d'Orba (per l'oest) i Ondara (per l'est).
Història
En el seu origen fou un alqueria àrab de les moltes que s'instal·laren a la ribera del riu Girona. Conquistada per Jaume I, el seu primer propietari fou Hug de Cardona, antecessor del marqués de Guadalest. Posteriorment va revertir de nou a la Corona i fou cedit per esta als ducs de Mandas i Vilanova. L'any 1260 és adquirida per Joan Crisòstom Julià Figuerola Munyós. Canvia novament de propietaris fins a acabar en mans del baró de Santa Bàrbara. En el moment de l'expulsió dels moriscos n'hi havia unes 50 famílies; en 1611 fou repoblada amb mallorquins. En 1620 aconseguí el títol de baronia. En ser permutada la parròquia de Tormos per la de Benidoleig, esta passà a dependre de la rectoria d'Orba fins a l'any 1802, any en què també va assolir la independència municipal d'eixa població.
Toponímia
Segons el DCVB, el topònim Benidoleig prové de l'àrabbani Dulaj que significa 'fills o descendents de Doleig'. La paraula Dulaj com a nom personal podria procedir al seu torn de l'antropònim germànic Dolehidus, que ja apareix documentat l'any 913.
Demografia i economia
Segons el cens de 2019, hi ha empadronades 1.095 persones. L'economia depèn principalment de l'agricultura, i el cultiu més estès és el dels cítrics; també té notable importància la producció de panses per a mistela. Pel que fa al turisme, hi ha diverses urbanitzacions que allotgen residents vinguts d'arreu d'Europa.
Alcalde: Pedro Antonio Seguí Caselles (PSPV) (15/06/2019) Per ser la llista més votada, després de no haver obtingut majoria absoluta dels regidors (4 vots de PSPV[1])
Fonts: JEC,[2] JEZ Dénia,[3] M. Interior,[4] Periòdic Ara.[5] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)
Cova de les Calaveres. Cavitat amb més de 300 metres de recorregut on es poden observar estalactites i estalagmites, i voltes de més de 20 metres d'altura. Està situada al costat de la carretera que va de Pedreguer a Benidoleig. Té vestigis que fou habitada des del paleolític mitjà i superior, des de l'1.300.000 al 150.000 abans de Crist.
Gastronomia
Quant als menjars, cal parlar dels arrossos: amb conill i tomaca; amb fesols i card; al forn, entre altres. També cal destacar l'all i pebre amb anguiles o el putxero. Però un tret important de la gastronomia benidolajana són els aperitius, n'hi ha de tota classe: mandonguilles; bull amb ceba; faves bullides; capellans torrats, sang amb ceba. Per tancar els embotits amb la sobrassada, reminiscència del seu repoblament mallorquí, al capdavant.
Notes
↑Entre desembre de 2012 i gener de 2013, els tres regidors del PSPV-PSOE i els dos del PPCV van portar endavant una moció de censura per a fer de María Dolores Ern l'alcaldessa de la localitat. La direcció del PSPV va desautoritzar la moció i expulsà els tres regidors díscols, així com el PPCV fa fer el mateix amb els seus dos regidors. Finalment la moció es portaria a terme, assumint el govern els 5 regidors no-adscrits.[6] L'agrupació local del PSPV-PSOE a la localitat, per la seua banda, sí que va donar suport a la moció de censura.[7]
↑En abril de 2013, l'alcaldessa va dimitir després que els tribunals decretaren, provisionalment, que la moció de censura era il·legal.[8]
