|
Anita Björk
Anita Björk (Tällberg, Dalecarlia, 25 d'abril de 1923 - Estocolm, 24 d'octubre de 2012) fou una actriu, de teatre i cinema sueca.[1] Criada en una família d'artistes, als 19 anys va aconseguir ingressar al Dramatens elevskola (Escola Real d'Art Dramàtic) de Suècia i després de debutar en teatre el 1945 va prosseguir la seva carrera en aquest mitjà, al cinema i en la televisió. BiografiaVa treballar principalment dirigida per Ingmar Bergman en moltes obres de teatre i va ser coneguda internacionalment per la seva participació en el film guanyador de la Palma d'Or al Festival Internacional de Cinema de Cannes, La senyoreta Julie dirigida per Alf Sjöberg el 1951, on va encarnar el personatge que dona el seu nom a la pel·lícula. A partir d'això va rebre ofertes per treballar a Hollywood però la seva carrera va continuar fonamentalment al cinema, teatre i televisió de Suècia. Un dels papers que li va valer més reconeixements va ser el de la reina Victoria de Suècia en el film Les millors intencions (Den goda viljan) dirigida per Bille August el 1991 sobre guió d'Ingmar Bergman. Al teatre Dramaten va representar al llarg dels anys més de cent papers, la qual cosa la converteix en una de les actrius més importants d'aquest teatre. Al cinema va actuar en papers protagonistes, en un gran nombre de pel·lícules, incloses El camí del cel (Himlaspelet, 1942) de Alf Sjöberg; Un rostre de dona (Kvinna utan ansikte, 1947) de Gustav Molander; Tres dones (Kvinnors vantan, 1952) d'Ingmar Bergman; Decisió a mitjanit (Night people, 1954) de Nunnally Johnson; Giftas (1955) d'Anders Henrikson; La carreta fantasma (Korkarlen, 1958) d'Arne Mattsson; Els enamorats (Älskande parell, 1964) de Mai Zetterling; Adalen 31 (1969) de Bo Wideberg; L'herència (Arven, 1979) i La persecució (Forfolgelsen, 1981), ambdues de la directora noruega Anja Breien. Família Va estar casada tres vegades i va tenir tres fills. El 1945 va contreure matrimoni amb el també actor Olof Bergström, amb qui va tenir un fill. L'any 1950 va iniciar una relació amb l'escriptor Stig Dagerman (1923-1954), una de les promeses de la literatura sueca de postguerra truncada pel seu suïcidi als 31 anys, amb el qual va tenir una filla en 1951 després de divorciar-se de Bergström. El 1953 es va casar amb Dagerman i després de la seva mort va tenir una relació amb l'escriptor britànic Graham Greene. El seu tercer marit va ser Lasse Lindqvist, amb qui va estar casada de 1962 a 1970.[2] El seu fill Jonas Bergström (1946) també és actor, com els seus pares Olof i Anita. Va posar la veu en suec a Arthur Weasley en la saga d'Harry Potter. El net d'Anita és el músic Joachim Bergström. Filmografia
Teatre
Televisió
Referències
Enllaços externs A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anita Björk |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
