Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Pigmalió

Per a altres significats, vegeu «Pigmalió (desambiguació)».
Infotaula personatgePigmalió

Il·lustració d'un manuscrit de les metamorfosis d'Ovidi del segle xv
Tipuspersonatge mitològic grec Modifica el valor a Wikidata
Context
Mitologiamitologia grega Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
OcupacióRei de Xipre
Família
CònjugeGalatea Modifica el valor a Wikidata
FillsPafos i Metharme Modifica el valor a Wikidata
GermansFrasi Modifica el valor a Wikidata
Altres
Part dePygmalion and Galatea (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Pigmalió (en grec antic Πυγμαλίων) va ser, segons la mitologia grega un rei de Xipre que a més de ser sacerdot, era també un magnífic escultor.[1] La seva obra superava en habilitat fins i tot la de Dèdal, el cèlebre constructor del Laberint. Es va destacar sempre per la seva bondat i saviesa a l'hora de governar.

Segons explica Ovidi a Les Metamorfosis, Pigmalió havia buscat una esposa la bellesa de la qual es correspongués amb el seu ideal de dona perfecta.[1] A la fi va decidir que no es casaria i dedicaria tot el seu temps i l'amor que sentia dintre seu a la creació de les estàtues més boniques.

Així, va realitzar l'estàtua d'una jove, que Ovidi va anomenar Galatea,[2] tan perfecta i tan bonica que se'n va enamorar bojament. Va somniar que l'estàtua cobrava vida.[3]

Quan va despertar en comptes de l'estàtua es va trobar Afrodita, que li va dir «Mereixes la felicitat, una felicitat que tu mateix has plasmat. Aquí tens la reina que has buscat. Estima-la i defensa-la del mal». D'aquesta manera Galatea es va transformar en una dona real. Es van casar i van tenir una filla, anomenada Pafos.[2]

Pigmalió com a font d'inspiració

El ballet Pygmalion de Jean-Philippe Rameau (1683-1764) és considerat una de les obres mestres del compositor barroc.[4]

Entre moltes altres, el tema va inspirar dues Galatees en la literatura mediterrània moderna: el Pinotxo de Carlo Collodi i la Dolores Mendoza en la novel·la La Salvatge d'Isabel-Clara Simó.[5] Un altre exemple famós inspirat en aquest relat mitològic és el Pigmalió de George Bernard Shaw.

Aquest mite també ha donat el que en pedagogia o entrenament d'esports es diu a efecte Pigmalió, un efecte distorsionador provocat per les expectatives del professor sobre els alumnes que després ha d'avaluar, que pot afectar tant la realització de la tasca com l'avaluació.[6][7]

D'aquest mite també procedeix el terme pigmalionisme, atracció per les estàtues, i és motiu recurrent per explicar el naixement de la vida artificial i la fascinació dels artistes per les seves muses i obres.[8] També explica l'anomenat complex de Pigmalió que consisteix a voler millorar de manera obsessiva una altra persona.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Pigmalió». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ 2,0 2,1 Gort Paniello, 2022, p. 133.
  3. ↑ Parramon i Blasco, Jordi. Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62 − Col·lecció El Cangur, 1997, p.99. ISBN 84-297-4146-1. 
  4. ↑ «Jean-Philippe Rameau». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. ↑ Gort Paniello, 2022, p. 132, 142-143.
  6. ↑ «efecte Pigmalió». Diccionari d'educació. TERMCAT. [Consulta: 24 novembre 2024].
  7. ↑ Bloom, L & S. «The Pygmalion Effect on Couples» (en anglès). Psychology Today, 16-08-2021. [Consulta: 24 novembre 2024].
  8. ↑ Colman, Andrew M. «Pygmalionism». A: A Dictionary of Psychology (en anglès). 3a edició. Oxford University Press, 2015. ISBN 978-0-19-965768-1. 

Bibliografia
Kembali kehalaman sebelumnya