Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Don Joan o el festí de pedra

Infotaula d'arts escèniquesDon Joan o el festí de pedra
Dom Juan ou le Festin de Pierre Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra dramàtica Modifica el valor a Wikidata
AutorMolière Modifica el valor a Wikidata
Llenguafrancès Modifica el valor a Wikidata
Creació1665 Modifica el valor a Wikidata
Gènerecomèdia Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació1682 Modifica el valor a Wikidata
País d'origenFrança Modifica el valor a Wikidata
Altres
Identificador Theatricalia d'obra dramàtica1ht i 2b8 Modifica el valor a Wikidata
IBDB: 10962 Modifica el valor a Wikidata

Don Joan o el festí de pedra (títol original en francès, Dom Juan ou le Festin de pierre, sovint anomenat pels francesos, simplement, Dom Juan) és una obra teatral del segle xvii escrita per Molière. Està basada en l'exitosa peça teatral El burlador de Sevilla y convidado de piedra (1630), el protagonista de la qual es diu don Juan Tenorio, atribuïda a Tirso de Molina. El fet de prendre històries i personatges castellans en el teatre de França d'aquesta època es dona també en, per exemple, Le Cid de Corneille.

Don Joan o el festí de pedra, de Molière, l'any 2012

D'altra banda, a Espanya, el personatge, arquetip i llegenda de Don Joan és sobretot conegut per una obra posterior, en castellà, el Don Juan Tenorio (segle xix) de José Zorrilla, que ha esdevingut un clàssic del teatre en castellà i que es representa regularment tant a Espanya com en altres països hispanoparlants.

El Dom Juan de Molière, en cinc actes, va ser estrenat el 1.665 a París. Hi destaca el llibertinatge de l'argument, és a dir el corrent artístic de l'època que es manifestava per la llibertat en l'amor i contra els matrimonis de conveniència, tot i que no s'enfronta a l'Església.

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9