|
Intel·lectual
Un intel·lectual és la persona que es dedica a la crítica pública, a l'exercici del pensament i l'anàlisi del seu entorn amb la raó. Històricament s'ha assimilat a vegades a filòsof o persona dedicada a les humanitats, tot i que el terme té un component polític absent en els altres dos, especialment a partir del Cas Dreyfus. L'intel·lectual s'expressa amb escrits, sigui en forma d'assaig o article a la premsa, conferències i similars i denota més comprensió que la mitjana sobre els esdeveniments, fruit de la seva cultura. Pot estar lligat al món universitari. Se li atribueix certa autoritat.[1][2] Joan Fuster defèn que l'intel·lectual deu ser lliure per a ser-lo. Així que no ha de ser un defensor incondicional d'un bàndol i alhora que un neutralisme suposen una impostura.[3] Durant l'edat mitjana, els escriptors es caracteritzaven per ser servidors d'una ideologia, cosa que contrasta amb la independència de l'intel·lectual.[4] Erasme de Rotterdam és considerat una persona amb característiques similars a l'intel·lectual modern.[4] L'intel·lectual modern naix de la societat burgesa del Renaixement però no és conformista, malgrat el que diuen els marxistes.[5] El segle xix els intel·lectuals gaudien de més llibertat que en els segles anteriors: la primera coacció eren les institucions religioses com l'Església Catòlica i més tard dels límits legals.[4] Referències
Bibliografia
|
||||
.jpg)
