Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Sofia Coppola

Plantilla:Infotaula personaSofia Coppola
Imatge
(2023) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Sofia Carmina Coppola Modifica el valor a Wikidata
14 maig 1971 Modifica el valor a Wikidata (53 anys)
Nova York Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaWest Village Modifica el valor a Wikidata
FormacióInstitut de les Arts de Califòrnia
Mills College
Ethical Culture Fieldston School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu, escriptora, actriu de cinema, guionista, directora de cinema, realitzadora Modifica el valor a Wikidata
Activitat1972 Modifica el valor a Wikidata -
Membre de
Participà en
201770è Festival Internacional de Cinema de Canes
201366è Festival Internacional de Cinema de Canes
200659è Festival Internacional de Cinema de Canes
199952è Festival Internacional de Cinema de Canes Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeThomas Mars (2011–)
Spike Jonze (1999–2003) Modifica el valor a Wikidata
ParesFrancis Ford Coppola Modifica el valor a Wikidata  i Eleanor Coppola Modifica el valor a Wikidata
GermansRoman Coppola
Gian-Carlo Coppola Modifica el valor a Wikidata
ParentsNicolas Cage, cosí
Jason Schwartzman, cosí Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0001068 Allocine: 9684 Rottentomatoes: celebrity/sofia_coppola Allmovie: p85872 TCM: 38924 Metacritic: person/sofia-coppola TV.com: people/sofia-coppola AFI: 192838 TMDB.org: 1769
Instagram: sofiacoppola Musicbrainz: e1e4be2b-8dfb-49d7-80a7-85f6d0fc8076 Discogs: 746978 Allmusic: mn0001433345 Modifica el valor a Wikidata

Sofia Carmina Coppola (Nova York, 14 de maig de 1971) és una directora de cinema, guionista, productora i dissenyadora de moda estatunidenca.[1][2]

És filla del director i productor Francis Ford Coppola i de l'artista i documentalista Eleanor Coppola,[2] amb qui té ascendència irlandesa, anglesa i italiana, i tia de la també directora Gia Coppola. És neboda de l'actriu Talia Shire i cosina de l'actor Nicolas Cage. Va estar casada amb el cienasta Spike Jonze des del 26 de juny de 1999 fins al 5 de desembre de 2003.

Carrera

La carrera cinematogràfica de Sofia Coppola va començar de molt jove, ja que essent un nadó va aparèixer a la pel·lícula El padrí. A més ha aparegut en diverses pel·lícules del seu pare. El seu paper més conegut va ser el de Mary Corleone a El padrí III (1990), en un paper que estava pensat inicialment per a Winona Ryder, però que una malaltia li va impedir d'interpretar. Aquesta interpretació va rebre moltes crítiques i va acabar amb la carrera interpretativa de Sofia (encara que posteriorment va fer petites aparicions en les pel·lícules Inside Monkey Zetterland (1992) i Star Wars Episodi I: L'Amenaça Fantasma (1999).

Coppola és coneguda per la seva carrera com a directora. La seva primera experiència darrere de la càmera va ser amb el curtmetratge Lick the Star (1998). El seu reconeixement a nivell mundial arribaria amb les pel·lícules The Virgin Suicides (1999) i l'oscaritzada Lost in Translation (2003).

Posteriorment, va realitzar Maria Antonieta (2006), adaptació de la biografia de l'última reina de França escrita per la historiadora britànica Antonia Fraser. L'actriu Kirsten Dunst hi interpreta el paper de reina, i l'actor Jason Schwartzman (cosí de la directora) el paper de Lluís XVI.[3]

Premis i reconeixements

Amb Lost in Translation (2003) va guanyar el premi Oscar de 2004 al millor guió original (a més d'obtenir tres nominacions més, entre les quals la de millor pel·lícula) i tres premis Globus d'Or, incloent-hi el de millor pel·lícula en la categoria de comèdia o musical. A més, va aconseguir una nominació als Oscars en la categoria de Millor direcció, que la va convertir en la tercera dona a ser nominada en aquesta categoria i la primera estatunidenca.

Amb Somewhere (2010) va guanyar el Lleó d'Or al Festival Internacional de Cinema de Venècia.[4]

Al 70è Festival Internacional de Cinema de Canes, celebrat al 2017, Coppola va guanyar el Premi a la millor direcció amb The Beguiled.[5]

Filmografia

Directora

Actriu

Llibres

  • Coppola, Sofia (2023). Sofia Coppola Archive: 1999-2023. London: Mack. ISBN 978-1-915743-13-8. OCLC 1396453281.

Publicat l'1 de novembre de 2023. L'arxiu de Sofia Coppola és una col·lecció personal amb contingut, guions, fotografies i desenvolupament darrere de cada pel·lícula. Inclou contingut de les vuit de les seves pel·lícules The Virgin Suicides (1999), Lost in Translation (2003), The Beguiled (2017) i Priscilla (2023). El llibre té un total de 488 pàgines. L'arxiu és editat i anotat personalment per la mateixa Coppola.[9][10]

Crítica i Recepció

Coppola ha rebut crítiques massives al llarg de la seva carrera a causa de la importància històrica de la seva família a Hollywood. Ha treballat dur per establir-se com a cineasta per dret propi. Aquest moment es va consolidar amb el seu primer llargmetratge The Virgin Suicides quan el seu pare no la va ajudar a aconseguir els drets de la història.[11] Les ressenyes de les obres de Coppola sovint incloïen "llenguatge implícit i de gènere" que soscava el cos dels arguments de la crítica, tal com va argumentar Todd Kennedy en el seu article per a Film Criticism titulat "Off with Hollywood's Head: Sofia Coppola as Feminine Autor". Kennedy cita múltiples ressenyes del treball de Coppola que es basen en acusacions del seu treball com a "massa dolç" i feixuc; Acusacions que "Coppola 1) com a dona, només té la capacitat de fer pel·lícules a causa del seu privilegi econòmic, 2) només té el talent que posseeix gràcies al seu totpoderós director/pare, i 3) perquè les seves pel·lícules són femenines, només poden produir pel·lícules boniques que "manquen de profunditat"".[12]

Temes i estil

Les pel·lícules de Coppola sovint tracten temes de la solitud, la riquesa, els privilegis, l'aïllament, la joventut, la feminitat i l'adolescència a Amèrica. A més, les seves pel·lícules se centren particularment en la dona/infantesa occidental blanca, com ho demostren la majoria dels protagonistes de les seves obres. Les seves obres utilitzen la "mirada femenina"[12] i demostren un coneixement de la teoria del cinema feminista, com ara "Visual Pleasure and Narrative Cinema" de Laura Mulvey; la seva obra interactua amb aquests textos teòrics, ja que sovint utilitza el "plaer visual" en un manera que respon als textos de Mulvey i l'arrela subvertint la mirada masculina en la mirada femenina.

Enllaços externs

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sofia Coppola
  1. ↑ Salvà, Nando. «L'afonia incurable de Sofia Coppola», 24-05-2017. [Consulta: 24 gener 2020].
  2. ↑ 2,0 2,1 Blumberg, Naomi. «Sofia Coppola» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 8 març 2021].
  3. ↑ «El 'efecto María Antonieta' sacude París». El País [Madrid], 04-06-2006. ISSN: 1134-6582.
  4. ↑ «Sofia Coppola guanya el premi a la millor pel·lícula amb 'Somewhere'», 11-09-2010. [Consulta: 24 gener 2020].
  5. ↑ Merino, Imma. «Premi a la banalitat», 29-05-2017. [Consulta: 24 gener 2020].
  6. ↑ «'A Very Murray Christmas': Miley Cyrus canta 'Silent Night' en Netflix». Fotogramas, 02-12-2015. [Consulta: 24 gener 2020].
  7. ↑ «Les seductores de Sofia Coppola», 23-08-2018. [Consulta: 24 gener 2020].
  8. ↑ Aller, María. «Sofia Coppola y Bill Murray, juntos en una película 15 años después de 'Lost in Translation'», 16-01-2019. [Consulta: 24 gener 2020].
  9. ↑ «Sofia Coppola Will Release Her First Book This Fall Alongside Her New Film Priscilla» (en anglès americà). IMDb. [Consulta: 4 desembre 2023].
  10. ↑ «A First Look at Sofia Coppola's Deeply Personal New Book» (en anglès americà). Vogue, 22-05-2023. [Consulta: 4 desembre 2023].
  11. ↑ «Revisited: Sofia Coppola» (en anglès americà), 26-10-2017. [Consulta: 30 desembre 2021].
  12. ↑ 12,0 12,1 Kennedy, Todd «Off with Hollywood's Head: Sofia Coppola as Feminine Auteur». Film Criticism, 35, 1, 2010, pàg. 37–59. ISSN: 0163-5069.
Kembali kehalaman sebelumnya