Johann Peter Gustav Lejeune Dirichlet

Johann Peter Gustav Lejeune Dirichlet

Biografia
Naixement	13 febrer 1805 Düren (Alemanya)
Mort	5 maig 1859 (54 anys) Göttingen (Alemanya)
Sepultura	Stadtfriedhof de Göttingen 51° 31′ 50″ N, 9° 54′ 31″ E / 51.5305607°N,9.9084987°E / 51.5305607; 9.9084987
Residència	Prússia
Nacionalitat	Alemanya
Ciutadania	Prussiana
Formació	Universitat de Bonn
Director de tesi	Siméon Denis Poisson i Jean Baptiste Joseph Fourier
Es coneix per	Sèrie de Dirichlet Problema de Dirichlet Funció eta de Dirichlet Caràcter de Dirichlet Àlgebra de Dirichlet Teorema de les unitats de Dirichlet
Activitat
Camp de treball	Teoria de nombres, matemàtiques, anàlisi matemàtica, estadística matemàtica i problema de Dirichlet
Lloc de treball	París Berlín Breslau Göttingen
Ocupació	Matemàtiques
Organització	Universitat de Breslau Universitat de Berlín Universitat de Göttingen
Membre de	Royal Society Acadèmia de Ciències de Rússia Acadèmia Prussiana de les Ciències Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg Reial Acadèmia Sueca de Ciències Acadèmia Bavaresa de Ciències
Professors	Jean Baptiste Joseph Fourier
Alumnes	Moritz Cantor Elwin Bruno Christoffel Richard Dedekind Alfred Enneper Eduard Heine Bernhard Riemann Ludwig Schläfli Ludwig von Seidel Wilhelm Weber Julius Weingarten
Obra
Obres destacables list of things named after Gustav Lejeune Dirichlet (en)
Estudiant doctoral	Ferdinand Eisenstein Leopold Kronecker Rudolf Lipschitz Carl Wilhelm Borchardt
Família
Cònjuge	Rebekka Mendelssohn (germana de Felix Mendelssohn)
Premis
Pour le Mérite (Classe civil, 1855)

Johann Peter Gustav Lejeune Dirichlet (Düren, Rin del Nord-Westfàlia, 13 de febrer, 1805 – Göttingen, 5 de maig, 1859) fou un matemàtic alemany. Succeí Gauss en la càtedra de matemàtiques de la Universitat de Göttingen.^[1] Es va casar amb Rebecka Mendelssohn, provinent d'una distingida família de jueus conversos i germana del compositor Felix Mendelssohn.

Dirichlet va néixer a Düren (en aquella època part del Primer Imperi Francès), fill de l'administrador de correus de la ciutat i net d'un fabricant tèxtil nascut a la ciutat belga de Richelet, i que havia rebut de malnom le jeune de Richelet (d'on va procedir el cognom de Lejeune-Dirichlet).^[2] Va fer els seus estudis secundaris a Bonn i al col·legi jesuïta de Colònia, on va rebre classes d'un, aleshores, poc conegut Georg Simon Ohm.^[3]

El 1922 va a París per fer els seus estudis universitaris. Segueix classes al Collège de France i a la Sorbona mentre viu a casa del general Foy, fent de preceptor dels seus fills.^[4] Publica el seu primer article el 1825 amb el títol de Mémoire sur l'impossibilité de quelques équations indéterminées du cinquième degré, treball que permetrà que Legendre demostri el últim teorema de Fermat pel cas particular de n=5.^[5]

Amb el suport d'Alexander von Humboldt i de Gauss, va obtenir el 1827 un lloc de professor a la universitat de Breslau, Prússia (actualment Wrocław, Polònia), però només hi serà un any, ja que l 1828 és nomenat professor de l'Escola Militar de Berlín, lloc que compagina amb algunes classes a la universitat d'aquesta ciutat. El 1831 serà transferit de forma definitiva a la universitat de Berlín com a professor titular.^[6]

El 1832 es va cassar amb Rebekka Mendelssohn amb qui va tenir tres fills i una filla.

El 1855 va acceptar la proposta d'ocupar la càtedra de matemàtiques de la universitat de Göttingen, vacant per la mort de Gauss. El 1858, durant un viatge a Suïssa va patir un atac de cor i, a final del mateix any, moria la seva dona. Ell mateix va morir la primavera de l'any següent amb 54 anys.^[7]

Feu notables contribucions a moltes branques de les matemàtiques, per exemple, definí formalment el concepte de funció. Van ser estudiants seus Ferdinand Eisenstein, Leopold Kronecker i Rudolf Lipschitz.

Després de la seva mort, el seu deixeble i amic Richard Dedekind va recopilar, editar i publicar les seves lliçons i altres resultats en teoria de nombres amb el títol de Vorlesungen über Zahlentheorie (Lliçons sobre teoria de nombres).^[8] És famós per haver enunciat el Principi de les caselles, que s'anomena també, en el seu honor, Principi de Dirichlet.

• Duke, William; Tschinkel, Yuri (eds.). Analytic Number Theory: A Tribute to Gauss and Dirichlet (en (anglès)). American Mathematical Society, Clay Mathematics Institute, 2007. ISBN 978-0-8218-4307-9. «Inclou l'article de Jürgen Elstrodt The Life and Work of Gustav Lejeune Dirichlet (1805–1859), pàgines 1 a 38.» 
• Fischer, Hans «Dirichlet's contributions to mathematical probability theory» (en (anglès)). Historia Mathematica, Vol. 21, Num. 1, 1994, pàg. 39-63. DOI: 10.1006/hmat.1994.1007. ISSN: 0315-0860.
• Goldstein, Catherine. «Johann Peter Gustav Lejeune-Dirichlet: Vorlesungen über Zahlentheorie, First Edition (1863)». A: Ivor Grattan-Guinness (ed.). Landmark Writings in Western Mathematics 1640-1940 (en (anglès)). Elsevier, 2005, p. 480-490. ISBN 0-444-50871-6. 
• Gorkin, Pamela; Smith, Joshua H. «Dirichlet: His Life, His Principle, and His Problem» (en (anglès)). Mathematics Magazine, Vol. 78, Num. 4, 2005, pàg. 283-296. ISSN: 0025-570X.
• Koch, Helmut. «Gustav Peter Lejeune Dirichlet». A: Heinrich Begehr, Helmut Koch, Jürg Kramer, Norbert Schappacher, Ernst-Jochen Thiele (eds.). Mathematics in Berlin (en (anglès)). Springer, 1998, p. 33-39. ISBN 978-3-7643-5943-0. 
• Scharlau, Winfried; Opolka, Hans. «Dirichlet». A: From Fermat to Minkowski (en (anglès)). Springer, 1985, p. 109-150. ISBN 978-1-4419-2821-4. 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Johann Peter Gustav Lejeune Dirichlet

• Johann Peter Gustav Lejeune Dirichlet al Mathematics Genealogy Project.
• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Johann Peter Gustav Lejeune Dirichlet» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.