John Dewey

John Dewey

Biografia
Naixement	20 octubre 1859 Burlington (Vermont)
Mort	1r juny 1952 (92 anys) Nova York
Sepultura	Universitat de Vermont 44° 28′ 48″ N, 73° 11′ 57″ O / 44.4799°N,73.19913°O / 44.4799; -73.19913
President de l'Associació Americana de Psicologia
1899 – 1899
Dades personals
Residència	Estats Units d'Amèrica
Religió	Humanisme religiós
Formació	Universitat Johns Hopkins Universitat de Vermont Burlington High School (en)
Activitat
Camp de treball	Filosofia i filosofia de l'educació
Ocupació	filòsof, sindicalista, esteticista, professor, sociòleg, pedagog, catedràtic, psicòleg, escriptor
Ocupador	Universitat de Chicago Universitat de Colúmbia Universitat de Michigan Universitat de Minnesota
Membre de	Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (1910–) Phi Beta Kappa Associació Estatunidenca de Psicologia Societat Filosòfica Americana
Alumnes	Robert Bruce Raup, Lilla Belle Pitts i Nuri Ja'far
Obra
Obres destacables (1899) The School and Society (en) (1916) Democracy and Education (en) (1927) The Public and its Problems (en) (1934) Art as Experience (en) (1938) Experience and Education (en)
Estudiant doctoral	Hu Shi
Família
Pare	Capt. Archibald Sprague Dewey
Germans	Davis Rich Dewey
Premis
(1951)  doctor honoris causa per la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (1930)  doctor honoris causa per la Universitat de París (1925)  Carus Lectures (en)

John Dewey (Burlington, 20 d'octubre de 1859 - Nova York, 1 de juny de 1952) va ésser un filòsof, pedagog i psicòleg estatunidenc. En la línia pragmàtica de William James i el seu mètode, la filosofia de Dewey és una aplicació del mètode científic a la filosofia.^[1][2] La base de la seva pedagogia és l'educació per l'acció. Les seves concepcions sobre socialització i educació social han exercit una gran influència en la pedagogia contemporània, especialment entre els educadors adscrits al moviment de l'escola nova.

Dewey va estudiar primerament a la Universitat de Vermont, on es va graduar amb honors el 1879. Els tres anys següents va exercir com a professor. En primer lloc d'educació secundària a Oil City i, l'últim curs, a una escola primària de Charlotte. El 1882 va entrar a la Universitat Johns Hopkins de Baltimore. Tan sols dos anys després es va doctorar amb una tesi anomenada The Psychology of Kant. Juntament amb el filòsof prussià, Hegel i Darwin foren les seves altres grans influències.

El 1894 va començar la seva carrera docent a la Universitat de Michigan. Deu anys després, el 1894, es va traslladar a la Universitat de Chicago, on va començar a centrar-se en els temes educatius. El 1900 va marxar per ensenyar pedagogia a l'escola de matèria de la Universitat de Nova York. Quatre anys després va deixar la seva plaça i va treballar a la Universitat de Colúmbia abans de jubilar-se. El 1905 va esdevenir president de l'American Philosophical Association, havent estat també membre de l'American Federation of Teachers.

Dewey va casar-se dos cops. La primera el 1886 amb una antiga alumna anomenada Alice Chipman, amb la qual va col·laborar en temes educatius. La segona ja va ser amb 87 anys i va adoptar dos xiquets. Va morir l'1 de juny de 1952 a l'edat de 92 anys.

Els motius principals que conformen el seu pensament són, en primer lloc la teoria i la pràctica de l'ensenyament i l'elaboració d'un mètode que estableixi una connexió sense discontinuïtat entre la moral i la ciència.^[3] Per a Dewey l'experiència no és una acció en un sentit subjecte-objecte, sinó el resultat d'una relació en els dos sentits. Dewey aplica a la filosofia el mètode de la investigació científica.^[4]

Dewey critica la concepció clàssica liberal de l'individualisme que considera els individus com entitats independents en competició entre altres individus.^[5] Per a Dewey la vida social comporta una coordinació dels diferents interessos i cada individu només es pot sostenir en una societat on els avantatges de cada individu estigui vinculada a les de la totalitat.

Per a la concepció clàssica liberal de l'individualisme és un valor la inexistència de limitacions a la pròpia llibertat per a aconseguir els propis objectius, llibertat protegida per un cercle de drets. Per a Dewey això no és suficient; és necessari que l'individualista reconegui la seva capacitat per enfrontar-se als propis objectius, la dificultat dels quals ha de ser coneguda i revisada. També és necessari que la persecució dels propis fins ha de comportar la participació en les condicions socials que envolten la individualitat i tot això ha de portar-se a la pràctica.

• «The New Psychology". Andover Review, 2, 278-289 (1884) «Enllaç».
• «The Ego as Cause». Philosophical Review, 3,337-341. (1894) «Enllaç».
• «The Reflex Arc Concept in Psychology» Arxivat 2006-10-20 a Wayback Machine. (1896)
• My Pedagogic Creed (1897)
• L'infant i el currículum (1902)
• «The Postulate of Immediate Empiricism» Arxivat 2006-05-29 a Wayback Machine. (1905)
• «Democracy and Education» Arxivat 2007-06-22 a Wayback Machine. (1916)
• Com pensem (1910)
• La reconstrucció en la filosofia (1919)
• Naturalesa humana i conducta (1922)
• The Public and its Problems (1927)
• La recerca de la certitud (1929)
• Experiència i naturalesa (1929)
• El vell i el nou individualisme (1930)
• Filosofia i civilització (1931)
• L'art com a experiència (1934)
• Una fe comuna (1934)
• Liberalisme i Acció social (1935)
• Experiència i educació (1938)
• Lògica: la teoria de la investigació (1938)
• Llibertat i cultura (1939)
• Knowing and the Known (1949) (amb Arthur Bentley)^[6]

Dues antologies de les obres de Dewey estan a l'abast del públic:

The Essential Dewey: Volumes 1 and 2. Editat per Larry Hickman i Thomas Alexander. (1998). Indiana University Press.

The Philosophy of John Dewey. Editat per John J. McDermott. (1981). University of Chicago Press.

Els textos complets de Dewey són recollits en tres col·leccions (compostes per 37 volums en total) des de la següent pàgina web: Southern Illinois University Press (Arxivat 2007-06-10 a Wayback Machine.):

The Early Works: 1892-1898 (5 volums)

The Middle Works: 1899-1924 (15 volums)

The Later Works: 1925-1953 (17 volums)

La correspondència de John Dewey (en 3 volums) es pot consultar a:

CD-ROM (Arxivat 2005-12-31 a Wayback Machine.).

• Boisvert, Raymond (1997): John Dewey: Rethinking Our Time. SUNY Press.
• Campbell, James (1995): «Understanding John Dewey: Nature and Cooperative Intelligence». Open Court Publishing Company.
• Hickman, Larry A (1992): «John Dewey's Pragmatic Technology». Indiana University Press.
• Martin, Jay (2003): The Education of John Dewey. Columbia University Press.
• Rockefeller, Stephen (1994): John Dewey: Religious Faith and Democratic Humanism. Columbia University Press.
• Roth, Robert J. (1962): John Dewey and Self-Realization. Prentice Hall.
• Ryan, Alan (1995): John Dewey and the High Time of American Liberalism. W.W. Norton.
• Sleeper, R.W. (2001): «The Necessity of Pragmatism: John Dewey's Conception of Philosophy». Introduction by Tom Burke. University of Illinois Press.
• Westbrook, Robert B. (1991): John Dewey and American Democracy. Cornell University Press.
• Morton White (1943): The Origin of Dewey's Instrumentalism. Columbia University Press.
• Caspary, William R. (2000): Dewey on Democracy. Cornell University Press.
• Seigfried, Charlene Haddock (2001): Feminist Interpretations of John Dewey. Penn State University Press.
• Shook, John (2000): Dewey's Empirical Theory of Knowledge and Reality. The Vanderbilt Library of American Philosophy.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: John Dewey

• Center for Dewey Studies Arxivat 2004-10-31 a Wayback Machine.
• John Dewey Society (anglès)
• Democracy and Education (WikiSource) (anglès)