Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Neoimpressionisme

Un quadre puntillista de Georges Seurat

El neoimpressionisme o divisionisme[1] és un corrent pictòric aparegut a França cap al 1884, després de l'èxit de l'impressionisme, i que pretenia anar més enllà que aquest. Per la tècnica utilitzada, també s'ha anomenat puntillisme o divisionisme, termes rebutjats per ells mateixos.

Consisteix en la descomposició de la visió pictòrica en petites pinzellades de colors purs que es barrejaven en la retina de l'espectador i li donaven la il·lusió de realitat.

El pintor puntillista més destacat va ser Georges Seurat, mentre Paul Signac va ser el teòric del grup, amb el seu llibre D'Eugène Delacroix au Néo-impressionisme (1899). Altres puntillistes destacats varen ser Henri-Edmond Cross i Maximilien Luce. L'impressionista Camille Pissarro també practicà un temps aquest estil.

A Bèlgica, aquest corrent va tenir també una presència important entre els grups pictòrics avançats, amb pintors com Theo van Rysselberghe o certa etapa de l'asturià Darío de Regoyos.

A Itàlia, també florí en l'obra de Giovanni Segantini i Giuseppe Pellizza da Volpedo. A Catalunya, fou Marià Pidelaserra qui més s'acostà, encara que al marge de l'ortodòxia, a l'escola original. Josep Nogué Massó també en fou un dels grans exponents al nostre país, tot i iniciar-se en aquest corrent a França l'any 1910 amb L'esfinge de Roscoff. El mateix Pablo Picasso va fer esporàdicament proves puntillistes.

Referències

  1. Diccionario de Arte I (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.174. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 30 novembre 2014]. 
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9