Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Erau

Aquest article tracta sobre el departament francès. Si cerqueu l riu homònim, vegeu «Riu Erau».
Plantilla:Infotaula geografia políticaErau
Imatge
Tipusdepartament de França Modifica el valor a Wikidata
EpònimErau Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 43° 36′ 39″ N, 3° 52′ 38″ E / 43.610919°N,3.877231°E / 43.610919; 3.877231
EstatFrança
Entitat territorial administrativaFrança Europea
RegióOccitània Modifica el valor a Wikidata
CapitalMontpeller Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Abelhan
Adiçan
Agde Modifica el valor a Wikidata../... 345+
Població humana
Població1.217.331 (2022) Modifica el valor a Wikidata (195,59 hab./km²)
Geografia
Superfície6.224 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat pergolf del Lleó Modifica el valor a Wikidata
Punt més altpunt més alt de l'Erau (1.152 m) Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Creació4 març 1790 Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• President Modifica el valor a WikidataKléber Mesquida Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
ISO 3166-2FR-34 Modifica el valor a Wikidata
Codi NUTSFR813 Modifica el valor a Wikidata
Codi de departament INSEE34 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webherault.fr Modifica el valor a Wikidata

Facebook: departementdelherault X: Heraultinfos Instagram: departementherault Youtube: UCTdoBpACYnRL-Hb5pTvfnsg Modifica el valor a Wikidata


L'Erau (34) (en occità: Erau o Eraur i en francès: Hérault) és un departament francès situat a la regió Occitània. La seva capital és Montpeller.

Història

El departament d'Erau va ser creat durant la Revolució Francesa, el 4 de març de 1790 -en aplicació de la llei de 22 de desembre de 1789-, a partir d'una part de l'antiga província del Llenguadoc.

Economia

Agricultura, viticultura

La superfície agrícola del departament és del 65%.[1] La viticultura és el cultiu majoritari i la resta de terra s'utilitza per a horts (olives, castanyes, nous, prunes, pomes), prats artificials, cultiu d'hortalisses i cereals. La superfície declarada per producció orgànica és de 17.939 hectàrees; entre el 2004 i el 2011, la part de superfície per bioagricultura va passar del 2,6% al 9,3%.[2] Excloent àrea agrícola, la presència d'erms representa 122,915 hectàrees o gairebé el 20% del departament i els boscos estan presents a 217,050 hectàrees o el 35%.[3]

La presència de vinyes a la regió es remunta a l'antiguitat, a èpoques anteriors a la fundació de la Narbonense. Durant el segle xix i principis del segle xx, els enòlegs van començar a prioritzar la qualitat a la quantitat, així què els rendiments s'han reduït, les varietats de raïm modificat i s'han fet inversions en maquinaries modernes. El clima i el tipus de sòl propicia una gran diversitat i àmplia gamma de varietats com són els AOC Saint-Chinian, Faugères, Minervois, Llenguadoc i Clairette du Languedoc, Frontignan Muscat, Muscat Lunel, moscatell Mireval, moscatell de Saint-Jean-du-Minervois, picpoul de Pinet.[1][4]

Districtes

El departament es divideix en tres districtes:

Els tres districtes de l'Erau

Referències

  1. 1,0 1,1 «Agriculture et haute valeur environnementale». Conseil départemental de l'Hérault. Arxivat de l'original el 1 de novembre 2015. [Consulta: 22 octubre 2015].
  2. «Production agriculture biologique en 2012». INSEE. Institut national de la statistique et des études économiques. [Consulta: 22 octubre 2015].
  3. «Utilisation du sol en 2013». INSEE. Institut national de la statistique et des études économiques. [Consulta: 22 octubre 2015].
  4. «Viticulture». Conseil départemental de l'Hérault. Arxivat de l'original el 1 de novembre 2015. [Consulta: 22 octubre 2015].

Vegeu també

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9