Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Sorra

Sorra
Sorra

La sorra o arena és un exemple de matèria granular. La sorra es crea per un procés natural dividint la roca finament, en partícules o grànuls que comprenen unes mides de 0,063 a 2 mil·límetres. Una partícula individual en aquest rang de mides s'anomena gra de sorra. La següent mida més petita en geologia és el llim: que són partícules per sota de 0,063 mm de mida. La següent classificació segons la mida per damunt de la sorra és la grava, amb partícules que s'estenen fins a 32 mm.[1]

El material més comú que forma la sorra en els continents i escenes costaneres no tropicals és el sílice (diòxid de silici), normalment en forma de quars, que a causa del seu principi químic i la seva considerable duresa és bastant resistent a la meteorització. Tanmateix, la composició de la sorra fa variar segons la roca local, fonts i condicions. La sorra de corall trobada en escenaris costaners tropicals i subtropicals són reduïts en pedra calcària. Arkose és una sorra o gres amb considerable feldespat contingut que es deriva de la meteorització i l'erosió del granit pròxim normalment. Algunes localitzacions tenen sorres que contenen magnetita, clorita, glauconita, o guix. Les sorres riques en magnetita són de color fosc tirant a negre, ja que s'obtenen de basalts volcànics.

Les sorres de glauconita-clorita són típicament de color verd, com les sorres s'obtenen de basalts (laves) amb un contingut d'olivina alt. Les dunes de sorra de guix al Monument Nacional de les Sorres Blanques a Nou Mèxic són famoses pel seu color blanc brillant. Els dipòsits de sorra en algunes àrees contenen minerals resistents, incloent-hi algunes petites gemmes.

La sorra és transportada pel vent i l'aigua i dipositada en forma de platges i dunes. En un desert, per exemple, es poden formar mars de dunes anomenats erg. Els compost més comú que forma la sorra és el SiO₂.

Granulometria

Dins de la classificació granulomètrica de les partícules del sòl, les sorres ocupen el següent lloc en l'escalafó:

Granulometria
Partícula Mida
Argiles < 0,002 mm
Llims 0,002-0,063 mm
Sorres 0,063-2 mm
Graves 2-32 mm
Còdols 32 mm-25 cm
Blocs >25 cm

Referències

  1. Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.34-35. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 8 novembre 2014]. 

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9