|
Feldespat
Els feldespats són un grup de minerals molt abundants a l'escorça terrestre, ja que conformen aproximadament el 60% de les roques terrestres.[2] El nom de feldespat deriva de les paraules alemanyes Feld, "camp", i Spat ", "làmina". Els feldespats són presents al granit, essent el mineral més meteoritzable dels que formen aquesta roca, l'alteració del qual dona lloc a la transformació del granit en sauló. FormacióGeneralment, els feldespats s'originen a alta temperatura amb estructures desordenades passant, per refredament, a un estat més ordenat de menor temperatura. Tal és el cas dels polimorfs sanidina (d'alta temperatura), ortoclasa (intermèdia) i microclina (de baixa temperatura).[3] PropietatsEls feldespats solen presentar una bona exfoliació en dues direccions formant angles de 90°. La duresa dels minerals d'aquest grup és aproximadament 6 i el seu pes específic varia entre 2,55 i 2.76 amb excepció dels feldespats de bari, més pesats. Pertanyen a la subclasse dels tectosilicats, dins dels silicats. Els minerals d'aquest grup responen a la fórmula general XZ₄O₈, sent:
 La composició dels feldespats més comuns es pot expressar en funció del sistema ternari: ortoclasa (KAlSi₃O₈) - albita (NaAlSi₃O₈) - anortita (CaAl₂Si₂O₈), és a dir, tots els minerals d'aquest grup són solucions sòlides de l'ortoclasa, l'albita i l'anortita.[4] El grup del feldespat està format per dos grups: el grup dels feldespats alcalins i el grup de les plagiòclasi.[1] Els feldespats alcalins inclouen els feldespats potàssics: microclina, sanidina i ortoclasa.
A més, també n'hi ha fins a dotze altres espècies no englobades dins d'aquests dos grups: banalsita, buddingtonita, celsiana, estronalsita, filatovita, hexacelsiana, kokchetavita, kumdykolita, paracelsiana, reedmergnerita, slawsonita i svyatoslavita.[1]
Els feldespats potàssics es presenten en formes diferents, i llurs propietats òptiques i físiques tenen diferències graduals. Les plagiòclasis són mescles d'albita i anortita i constitueixen una sèrie completa, des de l'albita pura fins a l'anortita pura. La cristal·lització és molt variada dins aquest grup: la banalsita, l'estronalsita i la kumdykolita cristal·litzen en el sistema ortoròmbic;, l'hexacelsiana i la kokchetavita cristal·litzen en el sistema hexagonal; l'albita, l'anortita, l'anortoclasa, la microclina i la reedmergnerita cristal·litzen en el sistema triclínic; mentre que la resta, la majoria, ho fan en el sistema monoclínic. Referències A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Feldespat
Vegeu també
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
