|
Erosió
 L'erosió en geomorfologia, és el procés de degradació i de transformació del relleu, i de les roques, causat per tot agent extern (diferent de la tectònica). Normalment hi ha erosió pel transport de sediments a través del vent, aigua o gel; a favor del pendent de sòls i altres materials sota la força de la gravetat; o per organismes vius com són els animals excavadors, que s'anomena bioerosió. Malgrat que l'erosió és un procés natural s'ha incrementat moltíssim per l'ús humà de la terra.[1][2] Aproximadament un 40% de la superfície agrícola mundial està seriosament degradada per l'erosió.[3] L'agricultura intensiva, la desforestació, les carreteres, el canvi climàtic antropogènic i l'expansió urbana es troben entre les activitats humanes més significatives quant a efecte per estimular l'erosió.[4] No obstant això, hi ha moltes pràctiques de prevenció i remediació que poden reduir o limitar l'erosió dels sòls vulnerables. L'erosionabilitat mesura la capacitat d'un sòl de ser erosionat i depèn de factors com la duresa, estar cobert per vegetació o el seu pendent. L'erosió no és el mateix que la meteorització, que és la disgregació de la roca sense desplaçament del material (si bé la meteorització facilita l'erosió), ni és el mateix que el transport dels materials erosionats, que és el següent pas del cicle geològic, i que normalment realitza el mateix agent que ha produït l'erosió. Un problema particularment seriós és l'erosió costanera propiciada pel fet de fer construccions molt a la vora de la mar, les quals pertorben el flux de sediments cap a elles.   Factors de l'erosió
L'erosió pot actuar a través de milers o milions d'anys o ser gairebé instantània (com en els allaus o esllavissades) Mecanismes erosius    En els processos d'erosió es distingeixen tres fases diferents: L'erosió implica una desagregació superficial de la roca o del sol anomenada meteorització.[8] La meteorització es produeix sobre el lloc, i produeix materials esmicolats. El grau d'erosió depèn de les característiques de la roca:
Erosió mecànicaLa disgregació mecànica es fa sota l'acció d'una força física que arrossega els trossos de roca més o menys voluminosos:
Erosió a càrrec de l'aiguaÉs de caràcter mecànic i químic i té com a principals alteracions: la hidroclàstia (trencament per l'aigua per l'alternança humectació/dessecació), l'impacte de les gotes que cauen al sòl, la reptació i la solifluxió. El pendent reforça l'erosió hídrica. En el litoral cal tenir en compte les onades i els corrents marins. Les torrentades són el tipus d'erosió més freqüent al món. Pot ésser concentrada (torrents, uadis) o difusa (pel·lícula d'aigua i l'erosió litoral). També depèn el tipus de vegetació que es trobi al lloc, per exemple, una zona sense cobertura vegetal està més exposada a l'erosió. A més, les fulles tenen un paper important en l'erosió, per exemple, un arbust gran amb fulles abundants protegeix més el terra de la caiguda de les gotes. Les gotes en caure sobre una fulla perden velocitat i es dispersen en forma de gotes més petites, per contra, en caure directament a terra, les gotes erosionen el terra per la seva acció mecànica.[10] La vegetació controla també la velocitat del corrent d'aigua, com més junts estiguin les tiges de les plantes la velocitat del corrent de l'aigua serà menor. Erosió pel vent  L'erosió eòlica ataca les roques emportant-se'n partícules o polint-ne la superfície. Aquest tipus d'erosió és més eficaç quan no hi ha obstacles i el vent és fort, regular i carregat de partícules. L'erosió eòlica empobreix el sòls però pot enriquir els sòls allà on és transportat com passa en la pols extreta del Sàhara o el loess[11] Erosió lligada a la diferència de temperaturaEn regions amb forta amplitud tèrmica (clima continental, polar, deserts, alta muntanya, etc.), els xocs tèrmics repetits per la successió de cicles "dia/nit" fan esclatar determinades roques, en el fenomen conegut com a termoclàstia.[12] En cas de gel/desgel ocorre la crioclàstia.[13] El cicle gel/desgel és de temporada (a Sibèria per exemple) o quotidià a l'alta muntanya. Erosió químicaLa descomposició química de les muntanyes dona lloc a relleus desgastats com el massís central francès o els Apalatxes dels Estats Units.
Al contrari que les roques silícies, les calcàries són particularment vulnerables a la disssolució.[14] També altres roques i minerals són solubles:[15]
Erosió dels sòls agrícoles L'erosió dels sòls agrícoles és provocada pel sobrepasturatge, les llaurades a favor del pendent, la pèrdua de matèria orgànica dels sòls. Els conreus en pendents excessius, la monocultura, el deixar la terra nua a l'hivern, els herbicides que deixen el sòl sense protecció, la supressió de tanques vegetals, el pas repetit de maquinària pesant, etc. Les activitats humanes com l'agricultura eliminen la capa protectora de vegetació i produeix una erosió més accelerada. Als canvis de vegetació (com el pas de vegetació nativa als cultius) produeixen un augment de l'erosió produint que el sòl perdi els seus nutrients i sigui infèrtil.[16] Encara que l'erosió és un procés natural, les activitats humanes han augmentat entre 10 i 40 vegades el ritme al qual es produeix l'erosió del sòl a tot el món.[17] En llocs agrícoles dels Montes Apalaches, les pràctiques agrícoles intensives han causat una erosió fins a 100 vegades superior a la taxa natural d'erosió de la regió.[18] L'erosió excessiva (o accelerada) causa problemes tant “in situ” com “ex situ”. Els impactes in situ inclouen disminucions en la productivitat agrícola i, en paisatges naturals, col·lapse ecològic, ambdós a causa de la pèrdua de l'horitzó del sòl superior ric. en nutrients. En alguns casos, això condueix a la desertificació. Els efectes externs inclouen sedimentació de vies navegables i eutrofització de masses d'aigua, així com danys relacionats amb els sediments a carreteres i cases. L'erosió hídrica i eòlica són les dues causes principals de la degradació de la terra; combinades, són responsables del voltant del 84% de l'extensió global de terra degradada, fet que converteix l'erosió excessiva en un dels problemes mediambientals més significatius a tot el món.[19]:2[20]:1[21] Efectes negatius de l'erosióDesertització Per desertificació, aridització o desertització s'entén el procés pel qual un territori que no posseeix les condicions climàtiques dels deserts, principalment una zona àrida, semiàrida o subhumida seca, acaba adquirint-ne les característiques. Això passa com a resultat de la destrucció de la coberta vegetal, de l'erosió del sòl i de la manca d'aigua. Segons dades del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA), el 35% de la superfície dels continents es pot considerar com a àrees desèrtiques. Dins d'aquests territoris sobreviuen milions de persones en condicions de persistent sequera i escassetat d'aliments. L'expansió d'aquests deserts és deguda a causes humanes. Quan el procés és sense intervenció humana, és a dir, per causes naturals, es tracta de la desertització. Aproximadament el 40% dels camps agrícoles del món estan seriosament degradats. Segons l'ONU, una àrea de sòl fèrtil de la grandària d'Ucraïna es perd cada any a causa de la sequera, la desforestació i el canvi climàtic. A Àfrica, si es continua amb la degradació del sòl que porta actualment, el continent podria ser capaç d'alimentar només el 20% de la seva població el 1999. Erosió del sòl i canvi climàticS'espera que amb la pujada global de temperatures l'erosió s'incrementi, ja que el cicle hidrològic sigui més vigorós amb episodis de pluges extremes.[22] S'espera que a gran part del món la pluviometria anual augmenti (no pas en zones subtropicals o de clima mediterrani). El poder erosiu de l'aigua augmentarà i s'haurien de prendre mesures urgents per a conservar el sòl. Per exemple en el cas de la tundra la fusió de gran part del permagel convertirà aquest tipus de sòls en erosionables i actualment no ho són pas. Segons els estudis efectuats per Pruski i Nearing es pot esperar un 1,7% de canvi en erosió del sòl per cada 1% d'augment en la precipitació total sota el canvi climàtic.[23] Vegeu tambéNotes i referències
Bibliografia
Enllaços externs A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Erosió
|
