Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Llim

Riba llimosa del riu Avon, prop de Bristol (UK).

El llim és una fracció mineral del sòl composta per partícules amb un diàmetre de 0,063 a 0,002 mm.

Segons un altre criteri els diàmetres dels components del llim es considerarien entre 1/16 i 1/256 mm

Les partícules de llim tenen un gruix intermediari entre la sorra, que són més grosses, i les d'argila, que són més petites.

Les fraccions que formen el llim no es noten al tacte, però es veuen al microscopi òptic.

Les partícules de llim tendeixen a ser irregulars, diferents en llur forma i rarament llises o polides. Són en la seva gran majoria partícules microscòpiques, essent el quars el mineral dominant

La fracció llim té una certa plasticitat, cohesió i adsorció a causa d'una pel·lícula d'argila que recobreix les partícules de la fracció llim, però en té en molt menor grau que la mateixa fracció d'argila.[1]

En un sòl agrícola hi són presents unes certes proporcions de llim, arena i argila que donaran lloc a la classificació granulomètrica final. En el cas de classificar-se com terra franca significa un equilibri entre els tres components, no que aquests hi siguin en proporció igual.

Granulometria

Dins de la classificació granulomètrica de les partícules del sòl, els llims ocupen el lloc següent en l'escalafó:

Granulometria
Partícula Mida
Argiles < 0,002 mm
Llims 0,002-0,063 mm
Sorres 0,063-2 mm
Graves 2-32 mm
Còdols 32 mm-25 cm
Blocs >25 cm

Notes i referències

  1. Universidad de Uruguay Propiedades físicas del suelo 2004

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9