Sonninkanal
El Sonninkanal és un canal curt a Hammerbrook a la ciutat estat d'Hamburg a Alemanya. Connectava l'antic Nordkanal al Mittelkanal i desguassava via el Schleusenkanal a l'Oberhafen, un moll del port d'Hamburg, al marge dret de l'Elba que va desafectar-se a poc a poc des dels anys 1980. És un dels canals dissenyats vers 1870 per l'enginyer britànic William Lindley per a desguassar els prats molls de l'Hammerbrook. Segons la nomenclatura oficial de l'estat d'Hamburg, és una via navegable de categoria 1.[1] El canal sempre va servir més per al desguàs que per al transport, va ser elegit per a acceptar vaixells d'habitatge el 2006.[2] El 1943 els afores del canal van patir els bombardejos de l'operació Gomorra. Després de la guerra s'hi va construir un barri nou amb només oficines i magatzems. A la fi dels anys 1950 es va terraplenar el Nordkanal, terminal nord del canal per construir una carretera. Des dels anys 1980, a poc a poc els afores del canal es van transformar en una zona desolada i erma amb uns pàrquings descontrolats.[3] Des de l'inici del segle XX els serveis d'urbanisme de la ciutat d'Hamburg opten per una reurbanització que barreja les funcions viure, treballar i descansar, per evitar barris morts a l'hora de tancar les oficines. El 2016, dos grans projectes d'aquesta nova filosofia es van realitzar al marge del Sonninkanal[4] amb 420 pisos nous a més de botigues, restaurants i oficines[5] El 2017 dos hotels van obrir al marge del canal, aprofitant l'encant de la presència de l'aigua.[6] S'havia d'integrar la construcció nova amb el monument llistat del Sonninhof, una antiga fàbrica de xocolata, dissenyat el 1914 per l'arquitecte Curt Kaltofen i transformat en edifici d'oficines el 2002.
Referències
|