Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Santanell

Santanell senzill
Sentenella amb cercle graduat.

El santanell és un objecte amb dos regles articulats utilitzat per a formar angles de qualsevol obertura.[1] També rep els noms de saltarella,[2] capserrat, sentenella, fals escaire o fals regle.[3][4]

És una eina en forma d'escaire que permet de copiar angles mitjançant dos braços articulats que es poden immobilitzar. Per a mesurar l'angle en la peça original es col·loca el santanell amb els braços lliures sobre les superfícies l'angle de les quals interessa reproduir. Un cop ben situats cal immobilitzar els braços de la sentenella, que restaran marcant l'angle adequat. L'angle anterior es pot marcar o traçar en el material que calgui. Quan és l'eina de picapedrer és el xarxó. Un goniòmetre de fuster o de taller mecànic és una versió més complexa de la sentenella que inclou un sector de cercle graduat i la possibilitat de llegir el valor de l'angle mesurat.[5]

S'utilitza en geometria o en construcció per a mesurar i traçar angles. En els paredats enqueixalats s'empra un model que té un braç més llarg, que fa 48 cm, i un de més curt, de 42 cm., que sol pesar 200 g fet de ferro. En la construcció a pedra seca, s'obre el capserrat sobre el buit on s'ha de col·locar una pedra, es transporta aquest angle al pedreny de què es disposa per tal de trobar la peça que, una vegada adobada, hi encaixi millor.[6]

Referències

  1. «Santanell». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. DCVB-saltarella
  3. DCVB-capserrat
  4. «SQUADRA - Treccani» (en italià). [Consulta: 12 abril 2024].
  5. Esquivel, A.E.. Metrología: y sus aplicaciones (en castellà). Grupo Editorial Patria, 2015, p. 89. ISBN 978-607-744-271-4. 
  6. Mad, E.; Rabanal, J.M.G.; Álvarez, J.L.L. [et al.].. Peones laborantes de la xunta de galicia grupo v. Temario y test (en castellà). Editorial MAD, 2006, p. 50. ISBN 978-84-665-5751-1. 

Bibliografia

Enllaços externs


Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9