Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Nivell (instrument)

Nivell de bombolla.
Principi del nivell de bombolla

Un nivell és un instrument de mesura utilitzat per a determinar l'horitzontalitat d'una línia o d'una superfície o de determinar la diferència d'altura entre dos punts.[1] Hi ha grosso modo tres tipus: el més antic és un triangle equilateral rectangular amb plom, el nivell amb bombolla i els nivells electrònics. Tots són basats en el principi d'utilitzar la gravetat per a determinar la vertical absoluta cap al centre de la Terra, i d'en deduir línia perpendicular, que dona aleshores l'horitzontal.[2][3]

S'utilitzen tot arreu on una perfecta horitzontalitat és important: en tots els oficis de la construcció, per l'agrimensura, en instruments de pesatge o de calibratge, en trespeus de fotografia, etc. En balances i altres eines de calibratge per als quals la posició horitzontal perfecte és imprescindible, sovint s'hi incorpora un nivell fix i peus reglables. N'existeixen de diferents graus de precisió segons la necessitat de la feina.

El principi del nivell de bombolla està en un petit tub transparent i ple de líquid amb una bombolla d'aire al seu interior. La bombolla és de grandària inferior a la distància entre les dues marques. Si la bombolla es troba simètricament entre les dues marques, l'instrument indica un nivell bastant precís per a fins pràctics). El científic i diplomat francés Melchisédech Thévenot el va inventar el 1660 o 1661.[4]

Principi dels nivells antics

El nivell topogràfic és un instrument usat en topografia i agrimensura que, de manera anàloga a un teodolit, permet mesurar nivells i realitzar anivellaments amb precisió elevada.[5]

Documents

  • 1441. Una de les etapes prèvies a la construcció de l'assut de Xerta-Tivenys (Tortosa), fou la presentació d'una memòria signada per Bernat Gual, Domingo Xies i Antoni Alcanyís. En aquesta relació s'indicava la mesura dels nivells de la séquia prevista des de l'assut fins a Tortosa.[6]


« Text original: ... livellaren ab dos livells, un de pas o de peu e altre de entreguart, ab lo qual guardaven de luny, e posaven un paper llà hon responia... »
— Text actualitzat: .. anivellaren amb dos nivells; un nivell de pas o de peu (directe) i un altre nivell de mira (indirecte), amb el qual observaven de lluny; i anotaven en un paper els valors corresponents...

Referències

  1. «Nivell (instrument)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «livèlla - Treccani» (en italià). [Consulta: 20 març 2024].
  3. «LIVELLA - Treccani» (en italià). [Consulta: 20 març 2024].
  4. Diderot, Denis; Vaugondy. «niveau d'air». A: Encyclopédie ou dictionnaire raisonné des sciences, des arts et des métiers...par une Société de gens de lettres... mis en ordre et publié par M. Diderot ; et quant à la partie mathématique par M. d' Alembert (en francès). Pellet imprimeur-libraire, 1778, p. 1026. 
  5. Bisbal Martín, Javier; Sáenz Nuño, Maria Ana «Els instruments topogràfics com a alternativa en el mesurament industrial». InterEmpresas, 15-05-2003.
  6. L'activitat quotidiana d'un mestre de cases medieval. Bernat Gual, 1405-1453. Jacobo Vidal Franquet.
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9