Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Engrapadora

Infotaula equipament informàticEngrapadora

Modifica el valor a Wikidata
Dades bàsiques
Ússtapling (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
CreadorRomeo Maestri
Característiques
Font d'energiausuari i energia elèctrica Modifica el valor a Wikidata
Format perfrontissa
molla
encuny
safata Modifica el valor a Wikidata

Una engrapadora o grapadora és una màquina eina que s'utilitza per unir fulls de paper, plàstic o làmines de fusta col·locant una grapa a través dels elements que s'han d'unir. La grapa és una peça de metall normalment ferro que té els seus dos extrems doblegats i punxeguts.[1]

Història

Les grapes s'han emprat al llarg de la història per a enllaçar els carreus d'una fàbrica. En les antigues construccions de l'època romana, se'n van fer algunes de fusta en forma de doble cua d'oreneta però les que més es van emprar van ser les de bronze. El desig d'apoderar-se d'aquest metall ha contribuït molt a la destrucció dels monuments antics. Escollien el bronze perquè, a més de ser més durador, no s'oxida com el ferro augmentant de volum i fent saltar les pedres.

En l'edat mitjana, es van emprar grapes de ferro per a lligar els carreus d'una mateixa filada. Solien col·locar-se dobles i es repetien formant un encadenat general. La manera més sòlida d'unir les grapes consistia a embotir-les en el gruix de les pedres i fixar-les amb plom quan el tipus de pedra emprat podia suportar la calor sense trencar-se. Així es realitzaven de manera comuna en l'antiguitat. Quan no es podia emprar el plom s'emprava el sofre.

En les obres de marmoleria s'empraven les grapes de coure o bronze o es cuidava de cisellar-les per a evitar la seva oxidació. Adoptaven diferents formes segons tinguessin per objecte fermar i subjectar els brancals de les xemeneies o enllaçar peces que s'haguessin partit.

  • en el primer cas, s'empren les grapes de taló que són de ferro o de coure.
  • en el segon cas, s'usen grapes en T.

Les engrapadores són un invent relativament desenvolupat per a Lluís XV de França,[2] i des d'aleshores han tingut una gran evolució tant en mida com en aplicacions.

Usos

Grapadora

A les cases i oficines s'utilitzen bàsicament les grapadores de petites dimensions com material de papereria per a agrupar papers i documents, però a les indústries i fusteries o fabricació de mobles s'utilitzen grapadores industrials que tenen força per clavar grapes de mida grossa. Les grapes es comercialitzen en cartutxos i s'apliquen per mitjà de l'engrapadora. Per a retirar-les es pot manualment o bé amb l'ús d'un petit aparell destinat a aquest fi.

Mètodes d'engrapat

Per a unions o subjeccions permanents la base o enclusa de la grapadora es disposa de manera que la grapa quedi tancada cap a dins. La forma en U inicial de la grapa passa a una forma plana amb els braços de la U plegats cap a dins.

Per a unions provisionals, la base de la grapadora es fa girar de manera que els braços de la U es pleguin cap a fora. Així, la unió és relativament estable però fàcil de desfer.

Una desgrapadora, o llevagrapes, és un simple dispositiu que permet desfer una subjecció grapada afluixant la grapa de subjecció. Consisteix en un parell d'ungles metàl·liques articulades que deformen i tornen a obrir la grapa permetent la seva extracció.

Vegeu també

Referències

  1. Duran, Xavier «La grapadora» (paper). Sàpiens [Barcelona], núm.136 editorial = Sàpiens Publicacions, 11-2013, p.20. ISSN: 1695-2014.
  2. Singer, Adam J.; Hollander, Judd E.; Blumm, Robert M. Skin and Soft Tissue Injuries and Infections: A Practical Evidence Based Guide (en anglès). PMPH-USA, 2010, p.73. 
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9