|
Serjant El serjant és una eina de fusta o de ferro, emprada pels fusters per mantenir premudes l'una contra l'altra dues peces de fusta encolades fins que s'hagin enganxat, o per aguantar un objecte.[1][2][3][4] També rep altres noms com caragol d'estrènyer, caragol d'aplacament, caragol de collar, gat o gat d'escaleta.[5] En funció de la mida i la forma dels objectes que s'hagin d'aguantar hi ha diversos tipus de serjants. EtimologiaEl nom de «serjant» és un gal·licisme, el terme prové del francès sergent (pronunciació francesa: [sɛʁ.ʒɑ̃]), una paraula que es relaciona fonèticament i metafòricament amb serre-joint (pronunciació francesa: [sɛʁ.ʒwɛ̃]), formada pel verb serrer («cenyir») i joint («ajustat»).[6] TipusSerjantEl serjant, gat o caragol d'estrènyer[7] es tracta d'un estri, normalment fabricat de fusta, ferro o plàstic, format per una barra amb un braç fix a l'extrem en angle recte. El regle fa de guia d'un braç mòbil que està col·locat paral·lelament al braç fix i té un caragol amb mànec que permet mantenir dues peces subjectades. Dins del món de la fusteria, pot ser emprat per mantenir premudes dues peces de fustes encolades fins que l'adhesiu s'hagi assecat o per subjectar una peça al banc per treballar còmodament i amb seguretat.[5] També hi ha serjants d'acció ràpida que tenen un taló lliscant amb un cadell. Això permet fixar-los ràpidament, però a diferència dels serjants amb braç lliscant i caragol, aquests exerceixen menys pressió. Per aquest motiu, no es recomanen per tasques en què es requereixi molta pressió o amb vibració.[8] Tenen un gallet que permet fixar ràpidament l'eina i hi ha alguns models que poden fer tanta força de pressió com d'extensió.[9]
Serjant de biga o de bastir Els serjants de biga o de bastir[7] tenen la mateixa estructura que els serjants anteriors, però estan construïts sobre una biga o una barra metàl·lica. Són més amples i, per tant, permeten unir peces més grosses.[8] Serjant en G Un altre tipus de serjant és el serjant en G, una eina que a diferència del serjant descrit anteriorment no té cap braç mòbil. Està format per una peça fixa amb forma de C a dins de l'obertura de la qual s'hi introdueixen les peces que es volen fixar. Gràcies a un caragol amb mànec es collen les peces. Tot i que n'hi ha de diverses mides, sovint són utilitzats per peces més aviat petites.[8] Serjant de cantellsEls serjants de cantells[7] tenen l'estructura dels serjants o els serjants en G, però tenen un segon punt de pressió que és emprat per enganxar el cantell d'una peça. Aquest tipus de serjant permet enganxar les vores de peces més grosses.[9] Serjant de cinta Els serjants de cinta estan formats per una cinta, normalment de niló, amb un cadell que permet immobilitzar la cinta per tal de fer pressió sobre les peces encolades. És un serjant utilitzat normalment per unir peces amb formes corbes, tot i que també si poden afegir blocs amb angles tallats per tal que s'adapti a altres formes.[8] Aquest tipus de serjant permet aplicar una pressió uniforme sobre diversos punts de pressió.[9] També es pot anomenar serjant d'emmarcar o premsa per a quadres,[7] atès que es tracta d'una eina utilitzada sovint per encolar quadres. Serjant angular Serjant d'angle, serjant angular, és un tipus de serjant amb un angle recte que dos punts de pressió que permet subjectar dues peces tallades amb angle per tal d'encolar-les.[9] Serjant de pinça El serjant de pinça, pinça de subjecció o pinça amb molla és una pinça que serveix per mantenir en contacte dos objectes. Es pressiona amb els dits d'una mà per obrir la pinça i en deixar-lo anar fa força pressionant els dos objectes que s'han col·locat entre els dos extrems de la pinça. Sovint és una eina que s'usa per poder subjectar dos objectes encolats prèviament a l'espera que la cola s'assequi.[10] BarletEl barlet és un tipus de serjant senzill amb forma de 7 que s'empra per a fixar i immobilitzar la fusta treballada damunt del banc.[11][7] Basant-se en un fresc descobert a les ruïnes d'Herculà, se sap que aquesta eina s'utilitza almenys des del segle i.[12] També es descriuen i il·lustren als primers llibres europeus sobre treball de la fusta, com l'edició de 1678 de Mechanick Exercises de Joseph Moxon i L'Art du Menuisier de 1774 d'André Jacob Roubo.[13][14] L'ús va disminuir al llarg del segle xx, però ha vist un ressorgiment en els darrers anys.[14]
Referències
Vegeu també A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Serjant
|
||||||||||
.png)
