Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Enformador

Infotaula equipament informàticEnformador

Modifica el valor a Wikidata
Dades bàsiques
Úsfusteria, ebenisteria, lutieria, joiner's workshop (en) Tradueix i treball de la fusta Modifica el valor a Wikidata
Utilitzat perartesà de la fusta Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Format perfulla
màniga
Virolla (mecànica) Modifica el valor a Wikidata

L'enformador[1] és una eina manual usada per a llavorar o treballar la fusta usada per fusters, ebenistes, lutiers i gravadors. A Catalunya rep el nom de puntacorrent quan té el tall esbiaixat, que vol dir, que forma un angle no recte amb la línia de la fulla i el mànec. Al País Valencià i a les Balears, l'enformador es diu també puntacorrent encara que tingui el tall perpendicular a la línia de la fulla i del mànec.[2] Consta de dues parts: una part d'acer trempat i un mànec. La fulla d'acer és rectangular amb un bisell esmolat en un dels caps. L'altre cap s'acaba amb un nervi que serveix per a fixar la fulla al mànec. Les dimensions de la fulla són variables com també les dimensions totals de l'eina. Un model típic fa uns 240 mm des del mànec fins a la punta. L'amplada pot variar entre 4 i 40 mm aproximadament. El mànec pot ser de fusta (la de faig és molt usada) o de materials sintètics (termoplàstics o termoplàstics reforçats amb fibres). Els mànecs de fusta acostumen a portar una virolla metàl·lica per a reforçar el cap que ha de rebre els cops.

Ús

Els enformadors són eines delicades que cal tractar amb cura. Serveixen per tallar. Una persona dretana agafarà l'enformador amb la mà esquerra pel mànec i picarà amb una maceta (de fusta o niló) per a tallar.

Esmolatge

Els enformadors s'esmolen amb mola i es repassa el tall amb una pedra d'oli. Respectant sempre un angle de tall correcte, anomenat toix.[3][4]

Fabricació dels enformadors

Tradicionalment els enformadors es fabricaven a mà. Primer forjant la fulla, després ajustant la forma, trempant, normalitzant i, finalment, esmolant l'eina per primer cop. Modernament els enformadors es fabriquen segons processos industrials semiautomàtics, amb poca intervenció manual.[5]

Badaine

Un badaine o una badaina (del francès bédane>bec d'ane, 'bec d'ànec') és un enformador reforçat, amb fulla més gruixuda i estreta, usat sempre picant-lo amb una maça.[6]

Referències

  1. Enformador. Definició.[Enllaç no actiu](català)
  2. DCVB
  3. Temari. Subaltern de l'Administració de la Generalitat de Catalunya.ebook. MAD-Eduforma, p. 302–. ISBN 9788466516525 [Consulta: 20 febrer 2011]. 
  4. Vídeo. Esmolat i afinat d'un enformador.(castellà)
  5. Fabricació industrial d'enformadors. Vídeo.(castellà)
  6. Badaine. Definició.[Enllaç no actiu](català)

Vegeu també

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9