Lusitània

Pel vaixell, vegeu RMS Lusitania

Lusitània

Lusitania (la)
Tipus	administració provincial romana
Epònim	lusitans
Localització
38° 46′ 08″ N, 7° 13′ 05″ O / 38.7689°N,7.2181°O / 38.7689; -7.2181
Regió històrica	Hispània
Capital	Augusta Emèrita
Geografia
Limita amb	Bètica Hispània Tarraconense Gal·lècia
Dades històriques
Anterior	lusitans
Creació	27 dC
Dissolució	409
Següent	alans

Lusitània fou una regió i després província romana poblada pels lusitans. La regió estava limitada al país dels lusitans, mentre que la província va tenir uns límits més amples.

El país dels lusitans o la primera Lusitània ocupava el territori entre el Tajo i el Duero. Estrabó diu que algunes terres al nord del Duero eren abans part de Lusitània, però després en foren separades.

La província, en canvi, ocupava la part occidental de la península a l'oest del riu Anas (Guadiana) i cap al nord, ocupava dos terços de la costa occidental, arribant al nord fins al Durius (Duero) i tenia al nord els callaici bracarii. Cap a l'est, incloïa la província de Salamanca i la regió d'Extremadura, on vivien els vetons. Tenia a l'est els carpetans, vetons o vettons, vacceus i callaici (galaics); i al sud els turdetans.

La capital n'era Emèrita o Emèrita Augusta (Mèrida). Judicialment es dividia en 3 convents jurídics:

• Emèrita Augusta
• Pax Júlia
• Scalabis

Estava formada per 46 ciutats, de les quals 5 eren colònies, 1 municipium civium Romanorum (ciutat amb ple dret de ciutadania romana), 3 amb dret de ciutadania llatina, i 36 estipendiàries (tributàries). Vespasià va donar a totes les ciutats el dret llatí.

Lusitània es va crear com a província el 27 aC separada de la Hispània Ulterior. La resta de la província va agafar el nom de Bètica (tot i que el nom d'Ulterior fou usat per algun temps informalment). Lusitània fou província imperial, i fou governada per propretors. Les finances eren administrades per un procurador imperial (procuratores caesaris).

El poble lusità va oferir ferotge resistència als romans, i en destacà com a gran líder nacional el cabdill Viriat.

A partir del segle V i fins al segle VIII fou una província visigoda.

• Montes Herminius (serra de l'Estrella), que creuava el país fins a la regió de la moderna Lisboa.

• Riu Tagus (Tajo) i els seus afluents el Callipis (Καλλίπους, Sadao o Salo), i el Vacua (Vouga).
• Riu Durios (Duero).
• Riu Munda (Mondego).
• Avus o Avo Celandus (riu Ave).

Al país hi havia cinc grans pobles i moltes petites tribus, probablement quasi totes o totes part^{[Cal aclariment]} d'algun dels cinc pobles. Estrabó esmenta 30 tribus, però totes són subdivisions dels callaici o dels lusitans. Com a gran pobles de la província Estrabó esmenta els conis, celtes i lusitans; Pomponi Mela als lusitans i túrduls; Plini el Vell a lusitans i túrduls; i Claudi Ptolemeu als lusitans, turdetans i celtes. d'algun dels cinc pobles. Estrabó n'esmenta 30 tribus, però totes són subdivisions dels callaici o dels lusitans. Com a gran pobles de la província, Estrabó esmenta els conis, celtes i lusitans; Pomponi Mela els lusitans i túrduls; Plini el Vell lusitans i túrduls; i Claudi Ptolemeu els lusitans, turdetans i celtes.

Els cinc pobles principals foren:

• Els lusitans (lusitani), a la costa oest entre el Duero i el Tajo.
• Els vetons (vettones), a l'est entre el Duero i l'Anas.
• El turduls vells (turduli vetere), al sud-est.
• Els turdetans (turdetani) al sud entre l'Anas i la costa oest.
• Els celtes (celtici), distribuïts arreu de la província, però principalment al sud i sud-est del Tajo fins a l'Anas, barrejats amb els turduls i turdetans.

El districte més al sud s'anomenava Cuneus (avui Algarve) i una de les principals tribus de la zona eren els conis (conii).

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lusitània