|
Cassi Dió
Luci Cassi Dió (grec antic: Δίων Κάσσιος, llatí: Lucius Cassius Dīo Coccēiānus; Nicea, vers 155 – després del 230), conegut també com a Dió Cassi, va ser un historiador i escriptor romà en llengua grega. OrígensEl seu nom era Dió, i el nomen de Cassi el va agafar segurament d'un avantpassat en obtenir la ciutadania romana sota patronatge de la gens Càssia. Era fill de Cassi Apronià, i el cognomen de Cocceià el va adoptar en honor de l'orador Dió Crisòstom Cocceià, que segons Reimar era el seu avi matern. BiografiaVa néixer vers el 155 a Nicea i va rebre una bona educació. Va acompanyar el seu pare a Cilícia, de la qual aquell en va ser governador, i a la mort del pare (vers 180) va anar a Roma. Arribat als 25 anys va ser nomenat senador, i va ser també edil i qüestor durant el regnat de Còmmode. En aquests anys, va actuar com a advocat a Roma. El 193, amb Pèrtinax, a qui com a senador havia votat per a emperador, va ser pretor, càrrec que de fet va exercir ja sota Septimi Sever. Al començament del regnat de Sever va escriure un llibre sobre somnis i prodigis. Va dir que havia tingut un somni que li encarregava escriure una història del seu temps, per a la qual ja posseïa molts materials que havia recollit durant el regnat de Còmmode. Va escriure'n la primera part i la va presentar a l'emperador, que la va rebre amb aprovació. Posteriorment, Dió va decidir escriure una història completa de Roma. Es va retirar a Càpua, on va passar bona part dels següents dotze anys, durant els quals va escriure aquesta obra historiogràfica, per la qual és especialment conegut. Se suposa que va començar a recopilar materials el 201 i va començar a escriure el 211, i completà el treball el 222. Durant el regnat de Caracal·la, va acompanyar l'emperador i va visitar Nicomèdia. Macrí el va cridar i li va donar el govern de les ciutats lliures de Pèrgam i Esmirna, que poc abans s'havien revoltat (va governar vers 218 a 221), i al final del seu govern va anar a Nicea, on emmalaltí. Va ser cònsol, però la data se'n desconeix (entre 219 i 223), i al final del càrrec va ser enviat com a procònsol a l'Àfrica, i en tornar a Roma al final del seu govern, enviat com a legat a Dalmàcia (226) i a Pannònia (227). A la seva tornada, els pretorians el van voler matar i així ho van demanar a l'emperador Alexandre Sever, però aquest no ho va acceptar i a més a més el va nomenar cònsol per segona vegada (229), amb el mateix Alexandre Sever com a col·lega. Al final del consolat, va acompanyar l'emperador a Campània, però aviat, al·legant mala salut, es va retirar a Nicea, on va romandre la resta de la seva vida. La data exacta de la mort n'és desconeguda. Era casat i tenia almenys un fill. És possible que un net seu, també anomenat Dió Cassi, fos cònsol l'any 291. ObresCassi Dió és conegut per la seva Història de Roma o Historia romana (Ῥωμαικὴ ἱστορία), en vuitanta volums escrits en grec, que comença amb l'arribada mítica d'Enees a Itàlia i acaba l'any 229. Dels vuitanta volums, 18 es conserven complets i 7 en fragments. De la resta, només es conserven resums fets per historiadors medievals dels segles xi i xii. A aquesta obra se li va incorporar la Història del regnat de Còmmode i, si realment era obra seva, la Història del regnat de Trajà.[1] També consten les obres següents, algunes de perdudes i d'altres d'erròniament atribuïdes:
Traduccions
ReferènciesEnllaços externs A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cassi Dió
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
