|
Alps Marítims (província romana)
Els Alps Marítims (en llatí Alpes Maritimae, en grec antic Ἄλπεις παράλιοι 'situats vora el mar', o παραθαλάσσιοι 'costaners') eren una serralada anomenada així segurament des d'un període molt antic, que toca al mar Tirrè entre Marsella (Massàlia) i Gènova (Genua). Alguns autors deien que el seu límit era el Monoeci Portus (Mònaco), ja que en un turó a sobre seu es va aixecar el Trofeu dels Alps, que celebrava la victòria de l'emperador August sobre les tribus alpines.[1] Estrabó considera que els Alps marítims resseguien tota la costa de Ligúria fins a Vada Sabata. En èpoques posteriors es va acceptar aquesta descripció d'Estrabó, ja que els Ingauns i els Intemelis, tribus lígurs, eren considerades tribus alpines.[2][3][4] Des de Vada Sabata fins al riu Var, les muntanyes descendeixen gairebé fins a la vora del mar, però des d'aquest punt, remunten cap al nord, i la cadena muntanyosa segueix pujant fins a arribar als Alps Penins. En un període posterior, cap a l'any 290, es va convertir en una província romana governada per un procurator, un càrrec que anava lligat a l'administració financera. El territori ocupava una extensió més gran que a l'antiguitat, ja que es va estendre cap al nord i cap al nord-oest, i la capital de la província estava situada a Ebrodunum (Ambrun).[1] Referències
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||
.svg&lang=ca)
