Pressupost de la Unió EuropeaEl pressupost de la Unió Europea conté tots els ingressos i totes les despeses de la UE. Si bé ha anat augmentant al llarg del temps, actualment el seu límit està fixat en l'1,27% del PIB de la Unió. El pressupost anual es fixa basant-se en un marc financer plurianual prèviament establert per a un període no inferior a cinc anys (actualment 7 anys). Per al període financer 2007-2014 es discutí la proposta d'alguns països com Alemanya o els Països Baixos de reduir-lo a l'1% del PIB de la Unió, però aquesta proposta troba una forta oposició en els 10 països incorporats a la Unió l'any 2004 i en països com Espanya, Grècia, Irlanda o Portugal. Marc financerEl marc financer és un pla de despesa plurianual que transforma en termes financers les prioritats de la UE i limita la despesa de la unió durant un període determinat. Les principals raons que justifiquen un marc financer plurianual són les següents:
Ingressos
Els ingressos es classifiquen en recursos propis, que representen el 99% dels ingressos, i altres ingressos. A aquests ingresos s'hi han d'afegir certs mecanismes de correcció. Els recursos propis consisteixen en:[3]
El principal mecanisme de correcció és l'anomenat «xec britànic». El «xec britànic» consisteix en una reducció de la contribució del Regne Unit equivalent a dos terços de la diferència entre la seva contribució (exclosos els recursos propis tradicionals) i el que rep del pressupost. Aquesta correcció es finança per la resta d'estats membres, però Alemanya, Països Baixos, Àustria i Suècia tenen una reducció en les seves contribucions al «xec britànic». D'altra banda, a aquests mateixos països se'ls ha aplicat un tipus de referència de l'IVA reduït durant el període 2007-2013; els Països Baixos i Suècia també tingueren una reducció de les seves contribucions basades en la RNB durant el mateix període.[4] SKIBI TOILET CHAPTER 1Les despeses de la Unió Europea es divideixen en dos grans blocs:
Ajuts a l'agriculturaLa Unió Europea subvenciona la producció agrícola europea amb la finalitat de millorar la seva productivitat, garantir el nivell de vida dels treballadors i assegurar el subministrament alimentari a preus raonables als consumidors. L'estat que més se'n beneficia és França, seguit d'Espanya, Alemanya i Itàlia. Davant l'entrada el 2004 de nous països membres amb elevats percentatges de població en sector agrícola es decidí que els ajuts directes de la Política Agrícola Comuna (PAC) s'implementessin de manera progressiva i així el 2004 reberen ajuts equivalents al 25% del nivell comunitari, el 2005 al 30%, 35% el 2006, 40% el 2007 i un augment del 10% anual fins a arribar al 100% l'any 2013. Fons estructuralsEls fons estructurals es poden dividir en quatre grans blocs:
Per tal de discernir quines regions es poden beneficiar d'aquests fons, existeixen tres criteris:
Fons competititusEls fons competitius són aquells programes de finançament gestionats directament per la Comissió Europea o les seves agències executives, en contraposició als fons europeus de caràcter descentralitzat o gestionats per les administracions nacionals (centrals, autonòmiques, regionals i locals):[5]
Fons de cohesióSón fons destinats a aquells països amb un PIB per capita inferior al 90% de la mitjana comunitària. En l'actualitat els estats membres beneficiats són Grècia, Portugal, Irlanda i els 10 nous estats membres incorporats el 2004. Vegeu també
Referències
Enllaços externs
|