Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Pita

Per a altres significats, vegeu «Pita (desambiguació)».
Infotaula menjarPita
Detalls
Tipuspa pla i pa Modifica el valor a Wikidata
Ingredients principalsexcrement Modifica el valor a Wikidata
Pita amb hummus de carxofa i carn de xai
Pita rostida al foc exterior.

Pita o pitta és un tipus de pa aplanat i arrodonit fet de blat amb llevat o sense. El nom prové del grec πίτα, que vol dir simplement 'pa'. Alguns tipus de pita tenen bosses a dins formades per vapor. La paraula pita ha estat manllevada pel turc (pide),[1] romanès (pită), albanès (pite), búlgar (pitka), i hebreu (pittāh).

Sovint es mulla amb salses com ara l'hummus, el babaganuix, o el tzatziki; pita amb salsa és un component típic del meze, un menjar qui consisteix d'una selecció d'aperitius, comú a Grècia, Turquia, i l'Orient Mitjà. Els comensals sovint usen trossos del pa estripats per a treure la salsa d'un plat compartit; el pa se serveix també amb amanides, formatge, olives, o d'altres plats petits.

També es fa sandvitxos amb la pita, trencant-la en meitats i farcint les bosses, o enrotllant el pa al voltant d'altres ingredients. A Turquia i l'Orient Mitjà, farcits comuns inclouen diversos tipus de kebab ("carn", com ara el döner o xauarma, el shish kebab, i la kofta) així com el falàfel, tots acompanyats típicament amb llegums i confitats, i salses com ara l'hummus o la tahina.

A Grècia la pita s'usa, entre altres plats, en els sandvitxos pita-gyros i pita-suvlaki, el primer sent una adaptació del turc döner i l'últim molt semblant al shish kebab. Tots dos es fan comunament amb la carn de xai i, més recentment, a vegades amb la carn de porc. La carn se serveix amb tomàquet, ceba, tzatziki, i sovint amb patates fregides dins del sandvitx.

A Israel i Palestina se sol menjar moltes coses en pita, no solament els sandvitxos de kebab i de xauarma, sinó també amanides, plats populars com ara la xakxuka, i tota mena d'altres tipus de menjar al carrer.

Variants

Pa pla és tradicional de la cuina dels Països Àrabs, incloent-hi el Magrib, Aràbia, i l'Orient Mitjà. El pa pla àrab es fa típicament sense llevat; el pa s'infla amb vapor quan es rosteix i després de refredar-se és típicament molt prim. La paraula pita no s'usa en àrab, encara que és el nom típicament aplicat a Europa i Amèrica a aquest pa; el nom àrab és khubz (paraula que, com pita, vol dir simplement "pa") o específicament lavash.

En la cuina grega, la pita servida en, per exemple, pita-suvlaki, es fa amb llevat. Els trossos de massa es fan més gruixuts, resultant en un pa més tou i més gruixut que la pita de l'Orient Mitjà. A la cuina de Xipre, la pita està feta amb els mateixos materials que la grega però es diferencia en la forma i la mida. També s'anomenen pita pans amb diversos sabors com tirópita i spanakópita.

La pide turca, com la grega, té una textura tou; és comú rostir-la coberta de diversos ingredients. El pa resultant, que s'assembla a la pizza, es diu pide o, per un variant amb carn i espècies, lahmacun. Existeixen moltes variacions regionals d'ingredients i tècniques de rostir, incloent-hi variants amb all, carn de vaca, pollastre, i formatge.

Als Balcans es mengen diversos tipus de pa pla, pels que s'usa la paraula pita (o bé manlleus de la paraula) com a terme general; variants són farcits d'espinac, de carn de vaca, de formatge, i de patates. Els musulmans bosníacs tradicionalment rompen el dejuni de ramadà amb somun, un variant de pita amb rovell d'ou i espècies.

Curiositats

La pita més grossa del món la van fer els cuiners Georgios Mavroleon i Nektarios Fintikakis a Creta el 19 de maig del 2001. Pesava 50 kg.[2]

Vegeu també

Referències

  1. Civitello, Linda. Cuisine and culture: a history of food and people (en anglès). Paperback. Wiley, 2007, p. 98. ISBN 0471741728. 
  2. Guinness World Records

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9