|
Sandvitx
Un sandvitx (de l'anglès sandwich)[1] és un aliment que consisteix típicament en verdures, formatge i/o carn, col·locat damunt o entre llesques de pa de motlle. El sandvitx va començar com a menjar ràpid de finger food (que es pot menjar sense coberts) al món occidental, tot i que amb el pas del temps s’ha anat estenent arreu del món.[2][3][4] Els sandvitxos són un tipus popular de menjar, que es duu a la feina, a l'escola o als pícnics per ser menjat com a part d’un dinar per emportar. El pa pot ser buit o recobert de condiments, com per exemple maionesa, mantega, margarina, mostassa o típicament als Països Catalans amb tomàquet, per millorar el seu gust i textura. A més de fer-se de manera casolana, els sandvitxos també es venen àmpliament a supermercats, màquines automàtiques de venda o restaurants, i es poden servir freds o calents.[5][6] El sandvitx rep el nom del seu suposat inventor, John Montagu, quart comte de Sandwich.[7][8] El Wall Street Journal el descriu com a la "contribució més gran de la Gran Bretanya a la gastronomia".[9] HistòriaEl concepte modern de santvix que utilitza llesques de pa, tal com es troba a Occident, es pot remuntar a l’Europa del segle xviii. Tanmateix, l’ús d’algun tipus de pa o substància semblant al pa per recolzar-s'hi (pel damunt o per sota), o bé l'ús de quelcom similar per recollir i tancar o embolicar algun altre tipus d’aliment, és anterior al segle xviii i es troba en nombroses cultures molt més antigues de tot el món. Es diu que l’antic savi jueu Hillel l'Ancià va embolicar la carn del xai pasqual i les herbes amarges en un matzah suau (un pa pla sense llevat) durant la Pasqua que podria ser semblant a un embolcall modern fet amb pa pla.[10] Durant molt de temps, s’han utilitzat pans plans de tipus lleugerament diferents per embolicar petites quantitats d’aliments a tota l’Àsia occidental i al nord d’Àfrica. Des del Marroc fins a Etiòpia i passant per l'Índia, el pa es cou en rondes planes, en contrast amb la tradició europea del pa. Durant l'edat mitjana a Europa, es feien servir plaques gruixudes de pa i normalment ranci, anomenades "capoladors".[11] Després d'un àpat, el capolador remullat d'aliments era alimentat a un gos o a captaires a les taules dels rics, i menjat per diners en circumstàncies més modestes. El precursor culinari immediat amb una connexió directa amb el sandvitx anglès es trobava als Països Baixos del segle xvii, on el naturalista John Ray va observar que a les tavernes es penjava carn de vedella "que tallaven a llesques fines i les menjaven amb pa i mantega posant les rodanxes sobre la mantega". Són especificacions explicatives que revelen que l'holandès belegde broodje, sandvitx de cara oberta, encara no era habitual a Anglaterra.[12][13] Inicialment percebut com a menjar que els homes compartien mentre jugaven i bevien de nit, el sandvitx va començar a aparèixer lentament a l'alta societat com un àpat nocturn entre l'aristocràcia. El sandvitx rep el nom de John Montagu, 4t comte de Sandwich, un aristòcrata anglès del segle xviii. Es diu que va ordenar al seu valet que li portés carn ficada entre dos trossos de pa.[14] Es diu habitualment que Lord Sandwich era afeccionat a aquesta forma de menjar perquè li permetia continuar jugant a cartes, sobretot al cribbage, mentre menjava, sense fer servir una forquilla i sense que les seves cartes fossin greixoses per menjar carn amb les mans nues. El rumor en la seva forma familiar va aparèixer al Londres de Pierre-Jean Grosley (Neuchâtel, 1770), traduït com a A Tour to London el 1772.[15] La sòbria alternativa la proporciona el biògraf de Sandwich, Nicholas A.M. Rodger, que suggereix els compromisos de Sandwich amb la marina i amb la política i les arts, cosa que significa que és més probable que el primer sandvitx es consumís al seu escriptori. La popularitat del sandvitx a Espanya i a Anglaterra va augmentar dràsticament durant el segle xix, quan l’auge de la societat industrial i de les classes treballadores van fer que els menjars ràpids, portàtils i econòmics fossin essencials i imprescindibles.[16] A Londres, per exemple, almenys setanta venedors ambulants venien sandvitxos de pernil el 1850; durant aquesta dècada, les sandvitxeres també es van convertir en una forma important de menjar a l'oest d'Holanda, que normalment servien sandvitxos de fetge de vedella i sal.[17] Als Estats Units, el sandvitx es va promocionar per primera vegada com un àpat elaborat al sopar. A principis del segle xx, a mesura que el pa es convertia en un aliment bàsic de la dieta estatunidenca, el sandvitx es convertia en el mateix tipus de menjar ràpid i popular que ja estava estès a la regió mediterrània.[16] Sandvitxos prefabricatsEls sandvitxos s’han venut àmpliament a cafeteries, estacions de ferrocarril, pubs i restaurants des de la invenció del pa de motlle a llesques als anys vint.[18] El 1979, la cadena de botigues britànica Mark &Spencer va introduir una petita gamma d’entrepans refredats i prefabricats que es venen en caixes en forma de falca.[18] Com es van convertir en molt populars, un petit experiment de cinc botigues va créixer ràpidament fins a obrir més de cent botigues. Al cap d’un any, la botiga buscava maneres de fabricar sandvitxos a escala industrial. A finals de la dècada, la indústria britànica de l'entrepà havia guanyat mil milions de lliures esterlines.[19] El 2017, la indústria britànica de l'entrepà va fabricar i vendre sandvitxos per valor de 8.000 milions de lliures esterlines. Galeria
Referències
 A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sandvitx |
||||||||||||||||
