Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Piment

Infotaula begudaPiment
Altres nomspigmentum, pimenta de clareia, clareia, clarea, giroflat, giroflé, hipocràs
Tipusbeguda alcohòlica
CuinaCuina dels Països Catalans, cuina occitana
TradicióPaïsos Catalans, Occitània, Suïssa
OrigenPaïsos Catalans
Quan es beuEdat mitjana, Renaixement, Barroc: A l'estiu, es bevia fred com a aperitiu.
Ingredientsvi blanc sec, mel, pebre, romaní, canyella, clavells i nou moscada; Pot tenir altres ingredients, com sucre, pell de llimona, gingebre, galanga o espígol.
Mètode de preparacióA base de vi blanc amb mel, macerat 24 hores amb herbes i filtrat

El piment, pimenta de clareia, clareia, clarea, giroflat (si domina el clavell d'espècia o clavell de girofle) o giroflé (també només si domina el clavell) és un dels vins dolços i aromatitzats més típics de la cuina medieval catalana.[1] Es tracta de vi blanc macerat amb mel i espècies (pebre, romaní, canyella, clavell d'espècia i nou moscada) que als Països Catalans va gaudir de molt prestigi des d'almenys el segle xii fins no abans del segle xvii. Amb el nom d'hipocràs s'elaborava també a Occitània i a Suïssa. Sembla que a l'edat mitjana era molt apreciat per a sucar-hi neules. Es beu molt fred, a l'estiu, com aperitiu. Una versió calenta i feta amb vi negre es podia prendre a l'hivern.[2]

Aquesta beguda apareix a diferents textos catalans i occitans,[2] inclosos alguns de trobadorescos, com per exemple a una cobla de l'empordanès Jofre de Foixà,[3] i altres de populars, com per exemple a nadales.[4] D'entre els autors catalans, és esmentat per exemple per Arnau de Vilanova, per Jaume Roig al seu L'Espill i per Francesc Eiximenis al Com usar bé de beure e menjar, on un "golafre" menja piment amb neules. La recepta del piment apareix, entre altres, al Llibre de Sent Soví, al Llibre del Coch del mestre Robert, al Llibre del Coc de la Canonja de Tarragona i al Llibre dels secrets d'agricultura, escrit al segle xvii pel frare Miquel Agustí. Al monestir de Poblet avui dia encara fan piment amb una recepta pròpia que data del barroc. A Suïssa també hi ha una recepta barroca que l'anomena hipocràs.[2]

Una llegenda n'atribueix la invenció al grec Hipòcrates, que va viure al segle v aC, però el mot hipocràs s'ha trobat per primer cop a mitjan segle xiv. A més, a l'època dels romans existia l'aiguamel, una beguda fermentada, però encara no el piment.

Referències

  1. Thibaut i Comalada, Eliana. Cuina medieval catalana: història, dietètica i cuina. Cossetània Edicions, 2016, p. 46. ISBN 8497912160. 
  2. 2,0 2,1 2,2 Jaume Fàbrega i Colom. La cuina del país dels càtars, Cossetània Edicions, 2003, (català)ISBN 9788496035805
  3. Vull que hom hem posi devant / formatge torrador, / i vi rosat per Pasqua / i giroflat a l'hivern. Versos de Jofre de Foixà, al segle xiii. (català)
  4. Gran maravella, verament /que les neules amb piment, nadala anònima del segle xv. (català)

Vegeu també

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9