|
Galanga
La galanga és una planta amb flor que pertany a la família de les zingiberàcies (en llatí, Zingiberaceae). El seu nom científic complet és: Alpinia officinarum però també en trobem els sinònims taxonòmics: officinarum (Hance) Farw, o bé a la Alpini Galanga Willd. Etimològicament parlant, Júlunyán, jawlanyán o júlanyán són noms derivats del persa jawalinyán, nom del rizoma de la galanga. La denominació persa sembla derivar del sànscrit kulañya, o del xinès kaolian-kian. Ecologia i distribucióÉs originària de l'Àsia sud-oriental, probablement Xina meridional; ara es cultiva a Indoxina, Tailàndia, Malàisia i Indonèsia. Descripció botànicaQuant a la forma vital de Raunjaer, és un nanofaneròfit, ja que és un arbust i té les gemmes persistents situades a menys de 2m d'altura. Port i dimensionsÉs perenne i sempre verda. La seva alçada habitual osci·la entre 1,5 i 3 metres. Òrgans vegetatiusLa seva rel és irregular, allargada i carnosa. Té ramificacions tuberculoses, obtuses, escumoses i nudoses. El seu parènquima cortical conté cèl·lules disseminades que secreten terpens. Sobre aquest rizoma creixen talls aeris:
Òrgans reproductors Aquests talls acaben en una inflorescència ovoide composta per bràctees imbricades (de 2 a 3cm de llarg per 10 a 15 mm d'ample). Aquestes són de color verd pàl·lid o grogues rivetejades de groc ataronjat. A la seva axil·la neixen flors grogues-verdoses i irregulars (flors zigomorfes).
Multiplicació i creixementLa fecundació no té interès pràctic, ja que la multiplicació es fa per esqueix de la rel i, a més, no presenta fruit. FarmacologiaPart utilitzada (droga)S'usa el rizoma que és semblant al del gingebre. Està format de subunitats cilíndriques, la superfície és d'un vermellós pàl·lid que és típicament ratllat en creu per anells petits i d'un color cafè vermellós. L'interior té un color similar al de la pell i la seva textura és dura i llenyosa.  Encara que les fulles de la galanga són aromàtiques, no s'utilitzen gaire sovint per condimentar. El mateix passa amb les llavors, que es podrien utilitzar, per exemple, en lloc del cardamom. Composició químicaOli essencial (0,6-1%): pinè, cineol, eugenol, sesquiterpens, metilcanferol. Fenilalquilcetones: gingeroles (substàncies picants). Compostos flavonoics: galangina, alpinina. Resina. Tanins. El rizoma conté oli essencial fins a 1,5% (1,8 cineol, a-pinè, eugenol, alcanfor, metilcinamat i sesquiterpens). La Galanga seca, l'oli essencial té una composició quantitativa diferent a la fresca. Mentre que l'a-pinè, 1,8-cineol, l'a-bergamoteno, el trans-ß-farnesè i el ß-bisabolè semblen contribuir al gust de la Galanga fresca, el rizoma sec mostra menor varietat en components d'aroma (cineol i farnesè, sobretot). Usos medicinalsS'utilitza en inapetència, dispèpsies hiposecretores, flatulència. Astènia, convalescència. Popularment usat també en: dismenorrea, prevenció de vòmits i marejos i, com a mastegadors, contra les odontàlgies. Accions farmacològiques/propietatsAperitiva-estomáquica, eupéptica, carminativa, antiemètica (accions similars a les del gingebre). Espasmolítica, antiinflamatoria, tònic general. ToxicitatS'ha de tenir en compte el contingut alcohòlic de l'extracte fluid i de la tintura. No s'ha de prescriure formes de dosificació amb contingut alcohòlic per administració oral a nens menors de dos anys ni a consultants en procés de deshabituació etílica. ObservacionsFormes galèniques / posologia
HistòriaLa droga s'ha conegut a Europa durant més de 7 segles del seu origen botànic, ja que va ser reconeguda el 1870, quan es van examinar mostres que s'havien trobat a prop de Tung-sai, a l'extrem sud de la Xina, i més tard, a l'illa de Hainan, just davant. Bibliografia A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Galanga
|
||||||||||||||||||||||||||||||||
.svg){kind=icon}
