Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Armanyac (beguda)

Infotaula begudaArmanyac
Epònimcomtat d'Armanyac Modifica el valor a Wikidata
Tipusaiguardent i brandi Modifica el valor a Wikidata
OrigenFrança Modifica el valor a Wikidata
DenominacióAppellation d'origine contrôlée Modifica el valor a Wikidata
Una ampolla d'armanyac de l'anyada del 1956.

L'armanyac és un aiguardent de vi elaborat a la Gascunya, on es distingeixen tres regions: Baix Armanyac, Alt Armanyac i Ténarèze.

El que és elaborat sense cupatges es pot comercialitzar com a armanyac d'anyada.[1]

Tant el conyac com l'armanyac són begudes alcohòliques derivades de la destil·lació del raïm es fa a través d'una doble destil·lació.

Actualment l'armanyac és el més antic dels licors (ja s'esmenta des de 1400) però no fou fins al segle xix quan aconseguí ser considerat com un producte de qualitat.

La regulació i promoció de l'armanyac la fa el BNIA - Bureau National Interprofessionnel de l'Armagnac .

Hi ha quatre varietats de raïm que es poden utilitzar per a fer l'armanyac; Ugni Blanc, Baco 22, Folla Blanche (anomenat també "picquepol") i Colombard.

Són de 10 a 15 els anys en què ha d'estar emmagatzemat abans de la venda.

Principals productors d'armanyac

  • La Martiniquaise
  • Cave des producteurs Réunis
  • Sempé/Chabot
  • Clés Des Ducs
  • Janneau
  • Larressingle
  • Laubade
  • Samalens
  • Delord
  • Laberdolive
  • Gelas
  • Armagnac Baron de Sigognac
  • Marquis de Caussade
  • Domaine de Pellehaut
  • Ryst-Dupeyron
  • Marcel Trépout (Marques & Domaines de Gascogne)
  • Château de Briat
  • Château Lacquy
  • Darroze
  • Domaine de Bordeneuve
  • De Montal
  • Cerbois

Referències

  1. Romaní i Olivé, Joan Maria: Diccionari del vi i del beure. Edicions de La Magrana, col·lecció Pèl i Ploma, núm. 21. Barcelona, desembre del 1998. ISBN 84-8264-131-X, plana 37.

Enllaços externs

  • Web oficial de l'Associació de productors d'armanyac. Arxivat 2007-08-07 a Wayback Machine. (francès), (castellà), (anglès), (alemany), (japonès) i (rus)
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9