|
Panada
La panada és una pasta cuita normalment de farina, en forma d'una capsa rodona o triangular, farcida de carn, de peix o de verdura. HistòriaLes panades eren elaboracions molt preuades a l'època moderna. De la mateixa manera que les coques de recapte, admetien tot tipus de variacions. Es farcien amb carn, peix i sobretot verdures, ja que era l'opció més econòmica. En aquell temps, els espinacs a la catalana, amb panses i pinyons, ja eren molt populars i era freqüent utilitzar-los per farcir els panadons. Ja s'esmenten en el Llibre de Sent Soví del segle xiv, el primer receptari conegut de cuina catalana.[1] Concretament descriu tres receptes en els capítols 134, 138 i 139 que elaborava el panicer com s'anomenava a l'època al forner. Eren preparacions molt populars als Països Catalans i a tot Europa fins a final del segle xvii. Apareixen per exemple als receptaris antics Arte de Cozina de Diego Granado (1599) o bé Le pastissier françois (1653)[2] Els panadons es condimentaven amb espècies per aconseguir sabors més intensos i també admetien opcions dolces, com els de fruites. Aquestes menges eren fàcils de conservar i transportar, i es podien prendre tant calentes com fredes, característiques que resultaven molt pràctiques per als viatgers de l'època.[3]
Panades als territoris de parla catalanaA Mallorca, tenen forma cilíndrica i poden ser de carn, de peix o de xítxeros o pèsols (o una combinació d'aquests ingredients). Les més conegudes, són les que es fan de carn de be per Pasqua Florida, car és l'època en què aquesta carn és més bona. A Menorca es diuen "formatjades" i, malgrat el seu nom, no contenen formatge sinó típicament dauets de carn, una mica de saïm i de sobrassada. Es mengen tot l'any però especialment a les festes de cada població. A Catalunya sobretot son molt típiques a Lleida. Poden ser salades amb espinacs, panses i pinyons, de formatge i ceba o amb carn, com per exemple de botifarra i ceba. També n'hi han de dolces amb cabell d'àngel o carbassa (anomenats pastissets). Al País Valencià són conegudes com a pastissets, però aquests poden ser tant salats com dolços (és a dir, una casqueta). A Xaló, però, se'n diuen bollos. A Pedreguer se'n diuen bollets si són fregides; en altres llocs el nom de bollet és un sinònim de "pastisset". Panades al mónLes panades són un menjar molt típic arreu del món, i són molt populars a l'Argentina, Castella-La Manxa i Galícia. A la Manxa se'n mengen farcides de pisto, mentre que a Galícia són de grans dimensions i solen portar peix (bacallà amb panses, tonyina…), marisc o carn. A Cornualla i Yorkshire, Regne Unit, són també típiques i es consumeixen arreu d'Anglaterra. Segons la teoria popular, foren les dones dels miners britànics qui crearen la panada com una mena de coca tapada, en veure que als seus marits els queia el farcit de l'entrepà. A Portugal i al Brasil es poden trobar de dues classes: el pastel, on la massa és molt fina i es fregeix;[4] i l'empada, feta de pasta brisa i cuita al forn.[5] Tanmateix, l'origen de la panada és molt disputat, i en ser un menjar tan senzill és molt difícil de precisar un sol origen. Alguns especulen que no es tracta d'un menjar originat en un lloc i tramés als altres, sinó, com l'entrepà, d'un invent simultani. Cal destacar que la panada s'assembla a moltes coques, encara que en general la pasta és una altra i les coques tendeixen a ser un àpat comunitari - hi ha excepcions -, mentre les panades són sempre individuals. Referències
Enllaços externs A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Panada |
||||||||||||||||||||||||||||
