Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Putxero

Infotaula menjarPutxero
Característiques
Altres nomsPutxero valencià, olla de carn
País d'origenPaís Valencià
On es menjaPaís Valencià
GastronomiaCuina del País Valencià
Detalls
Tipusalimentació humana Modifica el valor a Wikidata
Ingredients principalscarn, cansalada, blanquet, nap, napicol, xirivia, carlota, cigró, creïlla, fideus, pasta o arròs

El putxero[1] o olla de carn[2] és una sopa considerada com a plat tradicional de la gastronomia valenciana. Es tracta d'un caldo obtingut per l'ebullició de carn i ossos, embotits com el blanquet, la pilota de carn, cigrons i vegetals com creïlla, nap, napicol, xirivia, carlota o all porro,

Tot i que no presenta una recepta concreta atesa la gran quantitat de variants territorials i històriques, és un plat comú al País Valencià que comparteix trets distintius amb altres preparacions similars presents a bona part de la Península Ibèrica entre les quals hi destaquen l'escudella i carn d'olla, el bullit balear o el bullit madrileny.

En primer lloc es servix una sopa preparada amb el caldo i fideus o un altre tipus de pasta o arròs encara que també és possible preparar un arròs sec en paella. A continuació se servixen les verdures i la carn en un plat gran o safata d'on cada comensal agafa el que més li abellix

El putxero és un plat bàsic de cuina, de diari on l'abundància de productes carnis depén de les possibilitats econòmiques de cada família[3] i del dia de la setmana en que es prepara sent el diumenge el dia que més carregat de productes d'origen animal està.

Etimologia

El mot putxero és un castellanisme que ha subsitutït quasi totalment el nom tradicional d'olla de carn que encara es manté a alguns pobles.[2] En castellà el plat es coneix com puchero o cocido valencià.

Elements

La carn i els ossos solen ser de vedella (garreta, costella, genoll...), porc (peus, corvet, costelles...) i gallina o pollastre (cuixes i carcasses). A més sol dur també cansalada de porc, blanquet i pilota.

Pilota de putxero a un restaurant de Gata de Gorgos

La pilota és una part molt característica del putxero valencià i es fa barrejant carn picada de ternera i/o porc amb ou, all, julivert, pa ratllat i una mica de pebre i canyellal, formant una mandonguilla gran i ovalada que es cou amb el caldo i se sol tallar en rodanxes gruixudes en el moment de repartir-la. Les pilotes es solen embolicar en fulles de col escaldades per a protegir-les durant la cocció. A més són una tapa o aperitiu molt comú a algunes de les comarques centrals valencianes com la Marina Alta.

Les verdures utilitzades per la seua preparació depenen de la zona i de la temporada de l'any però algunes de les més comunes són nap blanc, napipcol o nap groc, xirivia, all porro, api, bajoqueta o penca de card. A més sempre inclou cigrons.

Plats derivats

Amb les restes de carn, cigrons i caldo del putxero es prepara un dels plats més renombrats de la gastronomia valenciana com és l'arròs al forn.

Plats similars

El putxero forma d'una família de plats similars presennts a gran part de la península ibèrica com l'escudella i carn d'olla, els diversos bullits espanyols com el madrileny, el maragato, el gallec o l'andalús, el cozido portugués i inclús a altres indrets com el bollito misto italià o el sanchochado peruà.

Referències

  1. «Putxero». Diccionari normatiu valencià.
  2. 2,0 2,1 Villalba, Marisa. La cuina del Cabanyal. 1a. ed. València: Drassana, 2014, p. 152. ISBN 978-84-942860-9-4. 
  3. Piera, Emili. La nostra cuina. 1a. ed. Alzira: Edicions Bromera, 2003, p. 125. ISBN 84-7660-810-1. 

Vegeu també

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9