Persona de l'Any (abans Home de l'Any) (anglès: Person of the Year, i abans Man of the Year) és una distinció atorgada per la revista nord-americanaTime que distingeix una persona, grup, idea, lloc o màquina que per a millor o pitjor... ha influenciat al màxim els successos de l'any.[1]
Història
La tradició de triar l'Home de l'Any començà el 1927, quan els editors consideraven les diverses històries possibles durant una setmana fluixa de notícies. La idea també volia intentar posar remei a una vergonya editorial al no haver donat la portada a l'aviador Charles Lindbergh després del seu històric vol transatlàntic. A finals d'any es decidí que una història de portada presentant a Lindbergh com a "Home de l'Any" serviria per a ambdós propòsits.[2]
Des de llavors, personatges individuals, grups, els ordinadors personals o el mateix planeta Terra han estat seleccionats per ocupar la portada de l'especial de final d'any. El 1999 es modificà el títol pel de Person of the Year.[3] Malgrat això, les úniques dones que han guanyat el guardó han estat les anomenades Les Denunciants (2002), i Melinda Gates (conjuntament amb Bill Gates i Bono el 2005). Abans, només quatre dones havien rebut la distinció com a individuals, anomenat per a l'ocasió "Dona de l'Any": Wallis Simpson el 1936, Soong Mei-ling (Madame Chiang Kai-shek) el 1937, la Reina Elisabet II el 1952 i Corazon Aquino el 1986. Diversos grups mixtos l'han rebut, com els Combatents Hongaresos per la Llibertat el 1956, els Científics americans el 1960, els Vint-i-cinc i Menys el 1966, Els Americans Mitjans el 1969, les Dones Americanes el 1975, El Soldat Americà el 2003 i Vostè el 2006.
D'ençà que la llista començà, tots els Presidents nord-americans han estat nomenats Persona de l'Any almenys en una ocasió, amb les excepcions de Calvin Coolidge, al càrrec en el moment de la primera distinció, Herbert Hoover, el següent President i Gerald Ford. La majoria van ser distingits com a Persona de l'Any o bé l'any que van ser elegits o mentre que ocupaven el càrrec (l'únic que havia rebut abans la distinció va ser Dwight D. Eisenhower, que la rebé el 1944, 8 anys abans de la seva elecció; tot i que posteriorment la tornaria a rebre mentre que estava al càrrec, el 1959).
Franklin D. Roosevelt és l'únic que ha rebut el títol en 3 ocasions, el 1932, 1934 i 1941.
Malgrat que la revista afirma el contrari, la distinció normalment vista com un honor, i es parla d'ella com la concessió d'un premi, simplement basat en les moltes seleccions prèvies de persones admirables.[5] Malgrat això, Time va escollir "Persones de l'Any" a Adolf Hitler el 1938, a Ióssif Stalin el 1939 i el 1942, i a l'aiatol·là Khomeini el 1979.
De resultes del shock que causà als Estats Units que l'aiatol·là Khomeini rebés la distinció el 1979, "Time" ha procurat des de llavors evitar persones que creessin controvèrsia als Estats Units.[6] La "Persona de l'Any" del 2001, immediatament posterior als Atemptats de l'11 de setembre de 2001, va ser l'alcalde de la ciutat de Nova York, Rudolph Giuliani, d'acord amb les normes de selecció, Osama bin Laden era una tria més adequada per la seva influència en les notícies de l'any. La revista on es destacava a Giuliani incloïa un article que mencionava l'anterior decisió d'elegir a Khomeini i la negativa a nomenar a Hitler el 1999 com a "Persona del Segle". L'article semblava dir que Osama bin Laden "era" un candidat més potent que Giuliani, així com Hitler ho era més que Einstein. Les seleccions finalment es basen en el que la revista descriu com que creuen que té una influència major a la història.
Representant molts moviments globals de protesta – com la Primavera Àrab, els Indignats, el moviment del Tea Party i el moviment Occupy – com les protestes a Grècia, Índia, Rússia i Xile, entre d'altres
Els "Lluitadors de l'Ebola" es refereix als treballadors de la salud que ajudaren a aturar l'amenaça de la malaltia del virus Ebola durant el brot d'Ebola a l'Àfrica de l'oest de 2014, incloent no només metges i infermeres, sinó també conductors d'ambulància, enterramorts, etc.[19]
Representats per les figures del Dr. Jerry Brown, el director mèdic del Eternal Love Winning Africa Hospital a Monròvia, Libèria,[20][21]
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. Comproveu en la pàgina de discussió si ja s'ha comentat aquest problema. En cas contrari podeu iniciar un fil de discussió per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avís si creieu que està solucionat sense objeccions en la discussió.
Dr. Kent Brantly, a physician with Samaritan's Purse and the first American to be infected in the 2014 outbreak,[21][22] Ella Watson-Stryker, a health promoter for Doctors Without Borders who is originally from the United States,[21][23] Foday Gallah, an ambulance supervisor and Ebola survivor from Monrovia, Liberia,[21][24] and Salome Karmah, a trainee nurse and counselor from Liberia whose parents died of Ebola,[21][25] as well as others mentioned in the article itself.
El 2020, Biden i Harris van ser elegits president i vicepresidenta dels Estats Units respectivament, derrotant a Donald Trump i al vicepresident Mike Pence.[29] Harris es convertirà en la primera dona, la primera afroamericana i la primera vicepresidenta asiáticoamericana.
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.jpg)
.jpg)
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.jpg)
.jpg)
.jpg)
,_recadr%C3%A9.png)
_2.jpg)
.jpg)
.jpg)
_(cropped).jpg)
