Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Edward Mills Purcell

Plantilla:Infotaula personaEdward Mills Purcell
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 agost 1912 Modifica el valor a Wikidata
Taylorville (Illinois) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 març 1997 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Cambridge (Massachusetts) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Harvard
Universitat Purdue Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiKenneth Bainbridge i Henry DeWolf Smyth Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFísica nuclear Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófísic, físic nuclear, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Harvard
Institut de Tecnologia de Massachusetts Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralNicolaas Bloembergen, Charles Pence Slichter, Michael Demetrius Papagiannis (en) Tradueix, George Bernard Benedek i Walter L. Brown (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis


Find a Grave: 240145862 Modifica el valor a Wikidata

Edward Mills Purcell (Taylorville, Illinois, EUA, 1912 - Cambridge, Massachusetts, 1997) fou un físic estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1952.[1]

Biografia

Va néixer el 30 d'agost de 1912 a la població de Taylorville, a l'estat nord-americà d'Illinois. Estudià enginyeria a la Purdue University i s'hi llicencià el 1933, i posteriorment estudià física a la Universitat Harvard on es doctorà el 1938.

Fou conseller científic dels presidents Dwight D. Eisenhower, John Fitzgerald Kennedy i Lyndon B. Johnson. Purcell es morí el 7 de març de 1997 a la població de Cambridge, a l'estat nord-americà de Massachusetts.

Recerca científica

Després de participar en el desenvolupament del radar al laboratori de radiació de l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), Purcell retornà a Harvard per continuar les seves investigacions sobre el mesurament de camps magnètics en el nucli atòmic, descobrint l'any 1945 la ressonància magnètica nuclear (RMN). Aquesta ha passat a ser àmpliament usada en física i química per a estudiar l'estructura molecular de materials purs i la composició de les barreges.

El 1952 fou guardonat, juntament amb Felix Bloch, amb el Premi Nobel de Física pels seus estudis, per separat, sobre la mesura de camps magnètics en el nucli atòmic, i la ressonància magnètica nuclear.

Interessat en astronomia, va detectar les microones emeses per l'hidrogen en l'espai interestel·lar, radiació que permet als astrònoms localitzar els núvols d'hidrogen de les galàxies i amidar la rotació de la Via Làctia. Al costat de Norman Foster Ramsey, enuncià la violació de la simetria CP de la física de partícules.

Referències

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9