Pablo Larraín Matte
Pablo Larraín Matte (Santiago, Regió Metropolitana de Santiago; 19 d'agost de 1976) és un cineasta (director, productor i guionista) xilè, nominat als Premis Óscar en 2013 per No, així com als Premis Globus d'Or en 2015 per El club i en 2016 per Neruda. En 2016 va estrenar la pel·lícula Jackie, sobre la vida de Jacqueline Kennedy.[1] BiografiaFill d'Hernán Larraín —Ministre de Justícia i Drets Humans en el segon govern de Sebastián Piñera i expresident de la UDI, partit de dreta conservadora—, i de Magdalena Matte —exministra d'Habitatge i Urbanisme en el primer govern de Sebastián Piñera—, va estudiar comunicació audiovisual a la Universitat d'Arts, Ciències i Comunicació (UNIACC). És soci fundador de Fábula, una empresa dedicada al desenvolupament de cinema i comercials on ha exercit diversos projectes.[2] El seu primer llargmetratge, Fuga el va dirigir en 2005; va ser estrenat comercialment a Xile al març de 2006 i va obtenir reconeixement internacional en guanyar als festivals de Cartagena, Màlaga i de Cinema Llatinoamericà de Trieste.[3] Les seves següents pel·lícules —Tony Manero i Post Mortem— consolidaren el seu èxit.[4] El 2011 va debutar com a director d'una sèrie televisiva, Prófugos. El seu quart llargmetratge és No, una pel·lícula en la qual el mexicà Gael García Bernal interpreta un publicista que desenvolupa una campanya a favor del "No" en el plebiscit de 1988, per impedir que Augusto Pinochet seguís en el poder.[5] No va ser nominada al Premi Oscar en la categoria de Millor Pel·lícula de parla no Anglesa, convertint-se en la primera pel·lícula xilena nominada als Premis de l'Acadèmia.[6] Al febrer de 2015 va estrenar a la Berlinale la seva cinquena pel·lícula, El club, on va obtenir l'Os de Plata-Gran Premi del Jurat.[7] La cinta és un drama centrat en un grup de capellans que per haver comès actes reprovatoris l'Església catòlica els manté amagats en una casa d'un poble remot.[8] La cinta es va guanyar una nominació als Globus d'Or en la categoria de Millor pel·lícula en llengua no anglesa.[9] Va debutar en el gènere del videoclip en 2013, amb un per a la cançó Detrás del alma, que forma part del nou àlbum Se caiga el cielo del grup Electrodomésticos.[10] A l'any següent va dirigir per primera vegada una òpera: Katia Kabanova de Leoš Janáček,[11] estrenada al Teatro Municipal de Santiago el dos de maig.[12] A la fi de 2017 es va anunciar que Larraín dirigiria una sèrie de thriller religiós anomenada Santa María. La producció es durà a terme per les cadenes Fox Networks Group Latin America i Movistar+ España.[13] Larraín va participar en la sèrie Homemade, una antologia composta de curtmetratges dirigits per diversos cineastes durant la pandèmia de malaltia per coronavirus i estrenada per Netflix en 2020. La resta dels curtmetratges van estar dirigits per Sebastián Lelio, Ladj Ly, Paolo Sorrentino, Rachel Morrison, Naomi Kawase, Ana Lily Amirpour i Kristen Stewart, entre altres.[14] Vida personalMalgrat la seva connexió familiar dretana, la seva obra com a cineasta no té res a veure amb aquest corrent polític i, en qualsevol cas, és la d'un antipinochetista convençut. "A Xile, la dreta és responsable directa, a través del govern de Pinochet, del que va passar amb la cultura en aquests anys, no sols amb l'eliminació i la no propagació d'ella sinó, també, en la persecució d'autors i artistes", va declarar Larraín a l'Agència EFE en 2008. Va afirmar que "Xile va estar gairebé vint anys sense possibilitat d'expressar-se des del punt de vista artístic" i va opinar que "la dreta en el món no té molt interès per la cultura i això revela la ignorància que probablement tenen, perquè és difícil que algú gaudeixi o s'encanti amb coses que no coneix".[15] Està separat, des de fins de 2014, de l'actriu Antonia Zegers,[16] amb qui té dos fills, Juana (2008)[17] i Pascual (2011). FilmografiaDirector
Guionista
Productor
Premis i nominacions
Altres premis
Referències
Enllaços externs |