Antonia Zegers Oportot (Santiago, 29 de juny de 1972) és una actriu xilena de teatre, cinema i televisió. Compta amb una àmplia carrera en cinema, amb participacions en algunes de les pel·lícules més guardonades del cinema xilè com ara Tony Manero (2008), Post mortem (2010), La vida de los peces (2010), No (2012), El club (2015), i Una mujer fantástica (2017), guanyadora de l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa.[1]
Biografia
Filla del destacat ginecòleg Fernando Zegers Hochschild i de Mónica Oportot Salbach, una aventurera fotògrafa budista. Va estudiar en el col·legi Saint George's i posteriorment va ingressar a l'Escola de Teatre de Gustavo Meza, actual Teatre Imatge. Té una germana menor, Emilia.
Ha realitzat la seva carrera a la Televisión Nacional de Chile en telenovel·les com Iorana, La fiera, Romané, Pampa ilusión, El Circo de las Montini, Puertas adentro, Los Pincheira, Amor por accidente entre altres.
En cinema, Antonia Zegers va debutar en 1995, en la pel·lícula de Christine Lucas En tu casa a las ocho. Des de llavors ha participat en una dotzena de cintes, entre elles, en gairebé totes les de Pablo Larraín i també en les d'alguns altres coneguts directors xilens, com Matías Bize o Marialy Rivas.
Entre les obres de teatre en les quals ha actuat destaquen Provincia Kapital, Pecados, Madre, Numancia y Fin del eclipse.
Vida personal
Va ser esposa de l'actor Ricardo Fernández durant poc més de tres anys, a principis dels 2000.
Va conèixer al director de cinema Pablo Larraín en 2006, i al desembre d'aquest any es van casar;[2] estan separats des de finals de 2014.[3]La parella té dos fills: Juana[4] i Pascual.
Zegers assegura que des de petita volia ser actriu, que té "molt bona veu" però que li "costa cantar", que el seu "barri favorit és Ñuñoa", que li agrada cuinar, és vegetariana però menja peix, que no veu televisió perquè sent que en ella "falta diversitat", i que el seu "plaer culpable és el sauna".[5]
Filmografia
Cinema
Televisió
Programes
- Revólver (1997, TVN) - Conductora
- Cumbres del mundo (2007, TVN) - Conductora
- Dudo (2013, Canal 13C) - Invitada
Teatre
- Osorno 1897. Murmuraciones acerca de la muerte de un juez, dir.: Gustavo Meza, 1996
- Narciso y Goldmundo, 1997
- NN2910, com Catalina Praderio; dir.: Rodrigo Achondo, compañía Anderblú, octubre de 2000[6]
- Provincia Kapital, dir.: Rodrigo Pérez (adaptació de Aufstieg und Fall der Stadt Mahagonny, de Bertolt Brecht), Centro Cultural Matucana 100, 16.07-12.09.2004[7]
- Pecados
- Numancia (2005), adaptació feta per Alexis Moreno d’ El cerco de Numancia, de Miguel de Cervantes[8]
- Madre (2006), adaptació de La Mare Coratge i els seus fills de Bertolt Brecht; dir: Rodrigo Pérez[9]
- Fin del eclipse, 2007
- Cinema Uttopia (1985), com Estela; dir. i autor: Ramón Griffero, 2010[10]
- La muerte y la doncella (1990), d'Ariel Dorfman; dir.: Moira Miller, Sala Antonio Varas, 23.09-22.10,2011; 15.03-28.04.2012; 08-12.01.2013[11]
- Velorio chileno, de Sergio Vodanovic, dir.: Cristián Plana, Sala Universidad Mayor 11.05-16.06.2012
- Aquí están de Claudia di Girólamo, dir.: Claudia di Girólamo i Rodrigo Pérez, Museo de la Memoria, 2013
- Tío Vania d'Anton Txékhov, dir.: Álvaro Viguera, 2017
Podcast
- Caso 63: Lo que viene después de la pandemia (Spotify, 2020) - Dra. Elisa Aldunate
Vídeos musicals
Any |
Títol |
Artista |
Direcció
|
2017 |
Hablar de ti |
Gepe |
Dominga Sotomayor
|
Premios i nominacions
Referències
- ↑ 24horas.cl. «"Una Mujer Fantástica" gana el Oscar a "Mejor Película Extranjera"». [Consulta: 29 gener 2019].
- ↑ Gabriela Díaz P. La historia de amor de Antonia Zegers y el director de “NO”, Terra, 12.08.2012; acceso 19.02.2013
- ↑ Cristián Farías / Carlos Zúñiga. La muy íntima amistad del director de cine Pablo Larraín y Virginie Ledoyen, sex symbol de la película La Playa, de Leo DiCaprio, Glamorama, 27.05.2015; acceso 11.09.2015
- ↑ Farías, Carolina «Se acabó la dulce espera de Antonia Zegers: Fue mamá». Terra, 19 de marzo de 2008. Arxivat de l'original el 23 d'octubre de 2013. Arxivat 2013-10-23 a Wayback Machine.
- ↑ Antonia Zegers. Mi manifiesto Arxivat 2016-08-14 a Wayback Machine., revista El Semanal de La Tercera, 09.12.2012; acceso 19.02.2013
- ↑ Rocío Lineros. La complicidad de Antonia Zegres, revista Wikén de El Mercurio, 06.10.200; acceso 19.02.2013
- ↑ Provincia Kapital en Portal de Arte Arxivat 2016-01-31 a Wayback Machine.; acceso 19.02.2013
- ↑ Ficha de Numancia en la página del teatro La María, s/f; acceso 27.03.2018
- ↑ «Rodrigo Pérez estrenó su esperada Madre»[Enllaç no actiu], El Mercurio, 06.05.2006, archivada en la Biblioteca Nacional Digital; acceso 27.03.2018
- ↑ Cinema Utoppia en la página de Griffero Arxivat 2016-02-11 a Wayback Machine.; acceso 19.02.2013
- ↑ Soledad Lagos R. Santiago a Mil: "La muerte y la doncella", el peso del contexto, La Segunda, 09.01.2013; acceso 19.02.2013
- ↑ Pedro Bahamondes. «Paulina García y Antonia Zegers fueron premiadas en España y Suecia», La Tercera, Culto, 19.11.2017; acceso 21.11.2017
Enllaços externs
|