Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Nkonya

Infotaula de llenguaNkonya
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants28.000 (2004, ethnologue)[1] 36.000(joshuaproject)[2]
Autòcton deregió Volta
EstatGhana
Classificació lingüística
llengua humana
llengües nigerocongoleses
llengües congoatlàntiques
llengües volta-congoleses
llengües kwa
llengües nyo
llengües potou-tano
llengües guang Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3nko Modifica el valor a Wikidata
SILnko
Glottolognkon1245 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuenko Modifica el valor a Wikidata
IETFnko Modifica el valor a Wikidata

El nkonya és una llengua guang septentrional que parlen els nkonyes a la regió Volta de Ghana. Hi ha entre 28.000[1] i 36.000 nkonyes.[2] El seu codi ISO 639-3 és nko i el seu codi al glottolog és nkon1245.[3]

Família lingüística

Segons l'ethnologue, el nkonya forma part del subgrup de llengües guangs septentrionals, que formen part de la família de les llengües kwa, que són llengües Benué-Congo. Les llengües guangs septentrional són el chumburung, el dompo, el dwang, el foodo, el gikyode, el ginyanga, el gonja, el kplang, el krache, el nawuri, el nchumbulu, el nkami, el foodo i el tchumbuli.[4]

Situació territorial i pobles veïns

El territori nkonya està situat al nord d'Ahenkro, a l'est del llac Volta al centre de la regió Volta a Ghana.[1] Està situat al districte de Yasikan.[5]

Segons el mapa lingüístic de Ghana a l'oest del territori nkonya hi ha el llac Volta. Aquest limita amb el territori dels tuwulis i els àkans al nord; amb el territori dels siwus i dels sekpeles a l'est i amb el territoris dels ewes al sud. Pocs quilòmetres a l'est hi ha la frontera amb Togo.[6]

Ntsumuru, Ntumada i Wurupong són els pobles principals dels nkonyes.[5]

Sociolingüística, estatus i ús de la llengua

El nkonya és una llengua desenvolupada (EGIDS 5): És utilitzada per persones de totes les edats i generacions tant a la llar com en l'entorn social i està estandarditzada i té literatura, tot i que la seva situació no és totalment sostenible.[7] Un 1% dels que tenen el nkonya com a llengua materna hi estan alfabetitzats. Entre el 5 i el 15% dels que hi estan alfabetitzats la utilitzen com a segona llengua. S'escriu en alfabet llatí.[1] Els nkonyes també parlen l'àkan i l'ewe.[1]

Els nkonyes tenen actituds positives envers la seva llengua sobretot per raons d'identificació ètnica.[5]

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Nkonya, a language of Ghana». ethnologue. [Consulta: 13 març 2015].
  2. 2,0 2,1 «Language: Nkonya». joshuaproject. [Consulta: 13 març 2015].
  3. «Language: Nkonya». glottolog. [Consulta: 15 març 2015].
  4. «North Guang». ethnologue. [Consulta: 10 març 2015].
  5. 5,0 5,1 5,2 «Nkonya in Ghana» (en anglès). joshuaproject. [Consulta: 15 març 2015].
  6. «Mapa lingüístic de Ghana. Els nkonyes són el número 54». ethnologue. [Consulta: 15 març 2015].
  7. «Nkonya in the Language Cloud» (en anglès). ethnologue. [Consulta: 15 març 2015].

Bibliografia

  • Reineke, Brigitte. 1972. The Structure of the Nkonya Language. Leipzig: VEB Verlag Enzyklopädie. 135pp. (Inclou referències bibliogràfiques).

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9