|
Weme
El weme (o gbe, weme) és una llengua gbe que parlen els wemes que viuen als departaments d'Ouémé i d'Atlantique a Benín.[1][2] El seu codi ISO 369-3 és wem i el seu codi al glottolog és weme1239.[3] Població, territori i pobles veïnsEl 1991 hi havia 60.000 wemes[1] i segons el joshuaproject n'hi ha 261.000.[2] Aquests tenen el territori als municipis d'Adjohoun, Bonou, Dangbo, Aguégué i Akpro-Missérété del departament d'Ouémé, a la riba del riu Ouémé i als municipis de Zè i d'Abomey-Calavi del departament Atlantique.[1] Els wemes tenen com a veïns els guns i els tofins, al sud; els ayizos a l'oest; els fon, al nord; i els nagos orientals, que parlen la llengua defoid nago oriental.[4] Família lingüísticaEl weme és una llengua kwa, família lingüística que forma part de les llengües Benué-Congo. Concretament, segons l'ethnologue, forma part del grup lingüístic de les llengües gbes.[5] Segons l'ethnologue, hi ha 21 llengües gbe: l'Aguna, l'ewe, el gbe, ci, el xwla oriental, el gbesi, el kotafon, el saxwe, el waci, el xwela occidental, el xwela, el kpessi, sis llengües aja (aja, ayizo, defi, tofin, weme i gun), dues llengües fons (fon i gbe, maxi) i la llengua gen, considerada l'única llengua mina.[5] Segons el glottolog, és una de les llengües gbes orientals juntament amb el gbe, gbesi; l'ayizo; el gbe, xwla oriental; el fon; el gbe, ci; el gun; el kotafon; el gbe, maxi; el saxwe; el tofin; el weme; el xwla occidental; el wudu i el gbe, xwela.[3] Sociolingüística, estatus i ús de la llenguaEl weme és una llengua vigorosa (EGIDS 6a): Tot i que no està estandarditzada, és utilitzada per persones de totes les generacions a la llar i en societat i la seva situació és sostenible.[6] Els wemes també parlen el fon i el francès com a segones llengües.[1] Referències
Bibliografia
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
