Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Awutu

Infotaula de llenguaAwutu
Altres nomsEfutu
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants180.000 (2003, ethnologue)[1] 238.000(joshuaproject)[2]
Autòcton deregió Central
EstatGhana
Classificació lingüística
llengua humana
llengües nigerocongoleses
llengües congoatlàntiques
llengües volta-congoleses
llengües kwa
llengües nyo
llengües potou-tano
llengües guang Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3afu Modifica el valor a Wikidata
SILafu
Glottologawut1241 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologueafu Modifica el valor a Wikidata
IETFafu Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages1456 Modifica el valor a Wikidata

L'awutu (o efutu) és una llengua guang meridional que parlen els awutus a la regió Central de Ghana. Hi ha entre 180.000 (2003)[1] i 238.000 parlants d'awutu.[2] El codi 639-3 de l'awutu és el afu i el seu codi al glottolog és awut1241.[3]

Família lingüística

L'awutu és una de les llengües guangs meridionals. Les altres llengües que, segons l'ethnologue i el glottolog formen part d'aquest subgrups de les llengües tanos que formen part de les Llengües nigerocongoleses, les llengües kwa són: el cherepon, el gua i el larteh. Totes aquestes llengües es parlen a Ghana.[4]

Situació geogràfica i pobles veïns

L'awutu es parla al districte d'Awutu, a la zona costanera a l'oest d'Accra, a la regió Central de Ghana.[1]

Segons el mapa lingüístic de Ghana de l'ethnologue, el territori awutu està pocs quilòmetres a l'oest d'Accra. Al nord i a l'oest limita amb el territori dels àkans, a l'est limiten amb el territori dels ga i al sud hi ha l'oceà Atlàntic.[5]

Dialectes i semblança amb altres llengües

Els dialectes de l'awutu són l'awutu pròpiament dit, l'efutu i el senya.[1]

Sociolingüística, estatus i ús de la llengua

L'awutu és una llengua desenvolupada (EGIDS 5): és utilitzada per persones de totes les edats i generacions tant en la llar com entre la societat. Està estandarditzada i té literatura, tot i que la seva situació no és totalment sostenible.[6] S'ensenya a les escoles, tot i que les persones que la tenen com a llengua materna que hi estan escolaritzades no arriben a l'1%. Entre el 5 i el 15% de les persones que s'alfabetitzen en awutu la tenen com a segona llengua. S'escriu en alfabet llatí. Els awutus també parlen l'àkan.[1]

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Awufu, a language of Ghana». ethnologue. [Consulta: 16 març 2015].
  2. 2,0 2,1 «Language: Awutu». joshuaproject. [Consulta: 16 març 2015].
  3. «Language: Ewutu». glottolog. [Consulta: 16 març 2015].
  4. «South Guang». ethnologue. [Consulta: 16 març 2015].
  5. «Mapa lingüístic de Ghana. L'awutu està representat pel número 64». ethnologue. [Consulta: 16 març 2015].
  6. «Awutu in the Language Cloud» (en anglès). ethnologue. [Consulta: 16 maig 2015].

Bibliografia

  • Obeng, Samuel Gyasi. 2008. Efutu grammar. (Col. Languages of the world: materials, 472.) Múnic: ed. Lincom Europa. 110 pàgines.
  • Stewart, John Massie. 1966. Awutu, Larteh, Nkonya and Krachi, with glosses in English and Twi. (Col: Comparative African wordlists, 1.) Legon: Institute of African Studies (IAS), Universitat de Ghana. 103 pàgines.
  • Frajzyngier, Zygmunt. 1965. An analysis of the Awutu verb, ed: Inst. of African Studies (IAS), Universitat de Ghana. iv+82pp.
  • Kehl, Boafo, Ebenezer, Christine and Hatfield, Deborah H. 2002. Sociolinguistic survey of the Awutu-Efutu language area. SIL International. 69pp.
  • Forson, Barnabas K. and Gingiss, P. 1977 [1967]. Efutu. A: Kropp Dakubu, M. E. (ed.), West African language data sheets 1, 180-185. Legon & Leiden: West African Linguistic Society (WALS); African Studies Centre (ASC).
  • Boafo, Ebenezer and Kehl, Christine and Hatfield, Deborah H. 2002. Sociolinguistic survey of the Awutu-Efutu language area. (SIL electronic survey reports (SILESR), 2002-036.) SIL Electronic Survey Reports. SIL International.

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9