Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Cherepon

Infotaula de llenguaCherepon
Altres nomsChiripon, Chiripong, Kyerepong, Okere
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants111.000 (2003, ethnologue)[1] 145.000(joshuaproject)[2]
Autòcton deregió Oriental
EstatGhana
Classificació lingüística
llengua humana
llengües nigerocongoleses
llengües congoatlàntiques
llengües volta-congoleses
llengües kwa
llengües nyo
llengües potou-tano
llengües guang Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3cpn Modifica el valor a Wikidata
SILcpn
Glottologcher1271 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuecpn Modifica el valor a Wikidata
IETFcpn Modifica el valor a Wikidata

El cherepon (o chiripon, o kyerepong, o okere) és una llengua guang meridional que parlen els cherepons a la regió Oriental de Ghana. Hi ha entre 111.000 (2003)[1] i 145.000 parlants de cherepon.[2] El seu codi ISO 639-3 és cpn i el seu codi al glottolog és cher1271.[3]

Família lingüística

El cherepon és una de les llengües guangs meridionals. Les altres llengües que, segons l'ethnologue i el glottolog formen part d'aquest subgrups de les llengües tanos que formen part de les Llengües nigerocongoleses, les llengües kwa són: l'awutu, el gua i el larteh. Totes aquestes llengües es parlen a Ghana.[4] Segons el glottolo el cherepon i el gua formen el subgrup de les llengües gua-cherepon, que són llengües gua Hill Sud juntament amb el larteh les quals formen, juntament amb l'awutu, el grup de les llengües guangs meridionals.[3]

Situació geogràfica i pobles veïns

Els cherepons tenen el territori a l'est de la ciutat de Koforidua, al nord dels Lartehs, entre les zones de les llengües ga i twi, a la regió Oriental de Ghana.[1]

Segons el mapa lingüístic de Ghana de l'ethnologue, el territori cherepon està situat al nord-est d'Accra, no gaire lluny del riu Volta. Els cherepons són veïns amb el territori dels dangmes al nord i est, dels lartehs al sud i dels àkans a l'oest i sud-oest. El territori dels ga no està gaire lluny, al sud, després del territori dels lartehs.[5]

Gramàtica

En la gramàtica del cherepong el verb inclou inflexió verbal, realitzada generalment mitjançant la variació del to; encara que de vegades també es realitza mitjançant afixos.

Sistema fonològic

El cherepong comparteix el mateix sistema fonològic amb la resta de llengües Kwa

bilabial alveolar palatal velar labiovelar
Oclusiva *p *t *kʷ
Implosiva sorda *ƙƥ
sonora *ɠɓ
aproximante *ʋ̃, *ʋ *l̃, *l *y, *ỹ *ɰ̃, *ɰ *w̃, *w
nasal *m *n *ŋʷ

Les vocals es divideixen en orals /*i, *ɪ, *ɛ, *a, *ɔ, *ʊ, *u/ i nasals /*ĩ, *ɪ̃, *ɛ̃, *ã, *ɔ̃, *ʊ̃, *ũ/.[cal citació]

Lèxic

Els numerals del cherepong reconstruïts a partir del subgrup de llengües protou-tano:

'1' *-kʊ̃
'2' *-wiã*-ɲuã
'3' *-sã
'4' *-nã
'5' *-nũ
'6' *-siã
'7' *-suŋu
'8' *-wɔcwɛ
'9' *-kolã
'10' *du*bu-lu

[cal citació]

Sociolingüística, estatus i ús de la llengua

El cherepon és una llengua vigorosa (EGIDS 5a): Tot i que no està estandarditzada, la utilitzen persones de totes les edats i generacions tant en l'entorn de la llar com en l'entorn social en totes les situacions.[6] No hi ha escriptura en cherepon. Els cherepons també parlen l'àkan.[1]

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Cherepon. A language of Ghana». ethnologue. [Consulta: 16 març 2015].
  2. 2,0 2,1 «Language: Cherepon». joshuaproject. [Consulta: 16 març 2015].
  3. 3,0 3,1 «Language: Cherepon». glottolog. [Consulta: 16 març 2015].
  4. «South Guang». ethnologue. [Consulta: 16 març 2015].
  5. «Mapa lingüístic de Ghana. El Cherepon és el número 68». ethnologue. [Consulta: 16 març 2015].
  6. «Cherepon in the Language Cloud» (en anglès). ethnologue. [Consulta: 16 març 2015].

Bibliografia i enllaços externs

  • Rapp, Eugen Ludwig. 1939. Sprichwörter der Kyerepong von Apirede (Guang Studien I). Mitt. de Ausland-Hochschule i de la Universitat de Berlín 42. 127-158.
  • Cherepong a Ethnologue
  • Cherepon in Ghana. The Joshua Project

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9