Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Akebu

Infotaula de llenguaAkebu
Altres nomsAkebou, Ekpeebhe,
Gakagba, Kabu,
Kébou, Kegberike
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants70.300 (2012 ethnologue)[1] o 71.000 (joshuaproject)[2]
Autòcton deregió dels Altiplans
EstatTogo
Classificació lingüística
llengua humana
llengües nigerocongoleses
llengües congoatlàntiques
llengües volta-congoleses
llengües kwa
llengües na-togo
llengües ka-togo
Kebu-Animere (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3keu Modifica el valor a Wikidata
SILkeu
Glottologakeb1238 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuekeu Modifica el valor a Wikidata
IETFkeu Modifica el valor a Wikidata

L'akebu (o kebu, o Gakagba, o Kegberike, etc.) és una llengua kwa oriental que parlen els akebus que viuen a la regió dels Altiplans de Togo. Hi ha entre 70.300 (2012)[1] i 71.000 akebus.[2] El seu codi 639-3 és keu i el seu codi al glottolog és akeb1238.[3]

Família lingüística

L'akebu, juntament amb l'animere formen un subgrup de les llengües kwa orientals.[4] Segons el glottolog, aquest subgrup formen part del grup de les llengües Ka-Togo juntament amb les llengües Avatime-Nyango i les llengües kposo-Ahlo-Bowili: Les llengües Ka-Togo són un grup de les llengües kwa.[3]

Situació geogràfica i pobles veïns

El territori akebu està situat a les prefectures d'Akébou i de Wawa, a prop de la frontera amb Ghana, a la regió dels Altiplans de Togo. Els seus poblats principals són Kougnohou, Djon, Kamina, Seregbene i Yala.[1]

Segons el mapa lingüístic de Togo de l'ethnologue, el territori Akebu està situat a l'oest de Togo, a la frontera amb Ghana. A part de fer frontera amb aquest estat, té com a veïns els delo al nord, els kabiyès, els nawdms, els lama i els tems al nord i a l'est; i als kabiyès, tems i akpossos al sud.[5]

Sociolingüística, estatus i ús de la llengua

L'akebu és una llengua desenvolupada (EGIDS 5): és utilitzada per persones de totes les edats i generacions en tots els dominis, excepte el governamental, està estandarditzada i té literatura, tot i que la seva situació no és totalment sostenible.[6] S'utilitza en l'educació primària des del 2011 i gaudeix d'actituds positives. Té programes de ràdio i fragments de la bíblia traduïts. Els akebus també parlen francès, ewe i gen.[1] L'akebu s'escriu en alfabet llatí.

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Akebu. A language of Togo». ethnologue. [Consulta: 20 març 2015].
  2. 2,0 2,1 «Language: Akebu». joshuaproject. [Consulta: 20 març 2015].
  3. 3,0 3,1 «Language: Akebu». glottolog. [Consulta: 20 març 2015].
  4. «Kebu-Animere». ethnologue. [Consulta: 20 març 2015].
  5. «Mapa lingüístic de Togo. L'akpebu és el número 29». ethnologue. [Consulta: 20 març 2015].
  6. «Akebu in the Language Cloud» (en anglès). ethnologue. [Consulta: 20 març 2015].

Bibliografia

  • Sossoukpe, J. K. 2008. Vitalité linguistique suivie d'une esquisse phonologique de l'Akébou. Universitat de Lomé. 141pp. (tesis de MA).
  • Wolf, Frans. 1907. Grammatik des Kögbörikö (Togo). A: Anthropos 2. 422-437, 795-820.
  • Storch, Anne and Koffi, Yao. 2000. Noun classes and consonant alternation in Akebu (Kègbèrekê). A: Frankfurter afrikanistische Blätter 12. 79-98.
  • Cornevin, Robert. 1951. Histoire des Akébou. A: Notes africaines: bull. d'information et de correspondance 51. 91-93.
  • Koffi, Yao. 1998. The expansion and integration of loanwords in the Togo Remnant languages: an approach based on the Akebu language.
  • Koffi, Yao. 1981. Akebu-Deutsch-Wörterbuch. Universitat de Saarlandes.
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9