El mussol comú[ 3] o mussol (Catalunya ) o miula (Illes Balears )[ 4] (Athene noctua ) és una espècie d'ocell de la família dels estrígids (Strigidae).[ 5] [ 6] Habita bona part de les parts temperades i càlides d'Europa, del Paleàrtic a l'est fins a Corea i el nord d'Àfrica . El seu estat de conservació es considera de risc mínim .[ 7]
Morfologia
Fa uns 25 cm de longitud. Té el cap gros, les potes llargues i la cua curta. Com la majoria dels ocells de la família dels estrígids , té uns grans ulls d'iris groc pàl·lid. Les «celles» són blanques i obliqües. El perfil és rabassut i el plomatge terrós a taques blanques. En vol es reconeix per les ales curtes, arrodonides i amb línies puntejades de color blanc.[ 8]
Subespècies
Athene noctua bactriana (Blyth, 1847 ) .[ 9] Des del sud-est de l'Azerbaidjan , l'est de l'Iraq , l'Iran i l'Afganistan fins al llac Baikal [ 10]
Athene noctua glaux (Savigny, 1809 ) .[ 11] Des de l'Àfrica del Nord fins a Israel [ 10]
Athene noctua impasta (Bangs & J. L. Peters, 1928 ) .[ 12] Oest de Gansu (Xina )[ 10]
Athene noctua indigena (C. L. Brehm, 1855 ) .[ 13] Des d'Albània , el sud-est de l'antiga Iugoslàvia , Romania , el sud d'Ucraïna i de Rússia , el Caucas i el sud-oest de Sibèria fins a Creta , Turquia (llevat del sud-est) i l'Orient Mitjà (fins a Haifa )[ 10]
Athene noctua lilith (Hartert, 1913 ) .[ 14] Xipre i l'Orient Mitjà (des del sud-est de Turquia fins a la península del Sinaí )[ 10]
Athene noctua ludlowi (E. C. S. Baker, 1926 ) .[ 15] Des de la Xina i el sud-est del Tibet fins al nord de l'Himàlaia [ 10]
Athene noctua noctua (Scopoli, 1769 ) .[ 16] Des del sud d'Alemanya fins a Sardenya , Sicília i Romania [ 10]
Athene noctua orientalis (Severtzov, 1873 ) .[ 17] Nord-oest de la Xina i àrees siberianes adjacents[ 10]
Athene noctua plumipes (Swinhoe, 1870 ) .[ 18] Nord-est de la Xina , Mongòlia i el krai de Primórie (Rússia )[ 10]
Athene noctua saharae (O. Kleinschmidt, 1909 ) .[ 19] Des del Sàhara (incloent-hi Mauritània , Mali , el Níger , el Txad i el Sudan ) fins a la península Aràbiga [ 10]
Athene noctua somaliensis (Reichenow, 1905 ) .[ 20] Etiòpia i Somàlia [ 10]
Athene noctua spilogastra (Heuglin, 1869 ) .[ 21] Est del Sudan i el nord d'Etiòpia [ 10]
Athene noctua vidalii (A. E. Brehm, 1857 ) .[ 22] Des de la mar Bàltica fins a la península Ibèrica (incloent-hi les Illes Balears ) i el nord-oest de Rússia [ 10] [ 23]
Alimentació
Caça bàsicament petits rosegadors , insectes grossos, petits ocells i cucs .
Hàbitat
Se'l sol veure sobretot als paisatges mediterranis , amb oliveres , matolls i algun pedreguer. També és freqüent veure'l de dia posat als pals i fils elèctrics.
Distribució geogràfica
És nadiu d'Euràsia (incloent-hi Catalunya , amb la subespècie Athene noctua vidalii ,[ 24] i Xipre ) i d'Àfrica (Algèria , el Txad , Djibouti , Egipte , Eritrea , Etiòpia , Líbia , Mali , Mauritània , el Marroc , el Níger , Somàlia , el Sudan , Tunísia i el Sàhara Occidental ), itinerant a Finlàndia , Irlanda , Corea , Malta , Noruega i Suècia i introduït a Nova Zelanda .[ 25]
Espècies semblants
S'assembla al gamarús europeu, però aquest últim és de color cendra, amb un parell de manyocs en punta al damunt del cap i menys corpulent que el mussol.
Observacions
El seu vol és ondulat, amb descensos i ascensos continuats i d'aleteig ràpid.
El seu cant és fàcil d'identificar al capvespre: una sèrie de reclams aguts i forts.
Trets culturals
A l'antiga Grècia era l'animal sagrat de la deessa Atena ,[ 26] de la qual pren el nom científic, i símbol de la ciutat d'Atenes . És per això que moltes monedes porten encunyada al revers la imatge d'aquest animal (incloent-hi els euros grecs).
Referències
↑ Entrada «Athene noctua » de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 31 gener 2023].
↑ «Mussol comú ». Cercaterm . TERMCAT , Centre de Terminologia. Rev. 11 desembre 2022 (català)
↑ Avibase (català)
↑ «Owls » (en anglès). IOC World Bird List Version 13.1 . International Ornithologists' Union, 01-01-2023. [Consulta: 17 gener 2023].
↑ del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 254. ISBN 978-84-16728-37-4 .
↑ BirdLife International. «Little Owl. Athene noctua » (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN . Unió Internacional per a la Conservació de la Natura , 2019. [Consulta: 29 gener 2023].
↑ Enciclopèdia Balear d'Ornitologia (català)
↑ Animal Diversity Web (anglès)
↑ 10,00 10,01 10,02 10,03 10,04 10,05 10,06 10,07 10,08 10,09 10,10 10,11 10,12 The Internet Bird Collection (anglès)
↑ Animal Diversity Web (anglès)
↑ Animal Diversity Web (anglès)
↑ Animal Diversity Web (anglès)
↑ Animal Diversity Web (anglès)
↑ Animal Diversity Web (anglès)
↑ Animal Diversity Web (anglès)
↑ Animal Diversity Web (anglès)
↑ Animal Diversity Web (anglès)
↑ Animal Diversity Web (anglès)
↑ Animal Diversity Web (anglès)
↑ Animal Diversity Web (anglès)
↑ Animal Diversity Web (anglès)
↑ «Athene noctua ». Catalogue of Life . (anglès)
↑ Servidor d'Informació Ornitològica de Catalunya (català)
↑ BirdLife International (2019). "Athene noctua (amended version of 2018 assessment) ." 2019 Llista Vermella de la UICN . Unió Internacional per a la Conservació de la Natura , edició 2019. [Consulta: 12 abril 2023]
↑ Thompson, D'Arcy Wentworth . A glossary of Greek birds . Oxford, Clarendon Press 1895, p 46.
Bibliografia
Bases de dades taxonòmiques