D'Arcy Wentworth Thompson
Vida i ObraEl seu pare (1829-1892), del mateix nom, era professor de clàssiques (llatí i grec) a l'Edimbourgh Academy i va passar a ser-ho del Queen's College de Galway (actual Universitat Nacional d'Irlanda) quan el seu fill tenia només tres anys. La seva mare va morir en el part.[1] D'Arcy Thompson va viure amb el seu avi, Joseph Gamgee, i va estudiar a l'Edimbourgh Academy, tot i que visitava el seu pare amb freqüència.[2] Va començar a estudiar medicina a la universitat d'Edimburg, però després de dos anys va aconseguir una beca pel Trinity College (Cambridge) on va estudiar ciències naturals i zoologia.[3] El 1884, amb només vint-i-quatre anys, va fundar el departament de zoologia del University College de Dundee (avui Universitat de Dundee).[4] I el 1917 va passar a ocupar la càtedra de història natural a la universitat de St Andrews fins a la seva mort.[5] Va ser professor durant seixanta-quatre anys, una de les carreres acadèmiques més llargues de la història.[6] Entres el molts honors que va rebre, es compten els doctorats honoris causa de les universitats de Cambridge, Oxford i Aberdeen, haver estat nomenat Cavaller de la Reina (Sir), fellow de la Royal Society of Edinburgh (1885), de la Royal Society (1915) i de la Edinburgh Mathematical Society (1933). Malgrat la seva gran obra i treballs de recerca, Thompson va trobar temps per altres activitats: a Dundee, va ser fundador de la Dundee Social Union, una associació que s'esforçava per millorar el benestar material del més desfavorits; des de 1898 fins 1939 va ser assessor científic de la Oficina de Pesca d'Escòcia emetent informes per millorar la pesca; va ser vicepresident de la Royal Society des de 1931 i president de la Royal Society of Edinburgh entre 1934 i 1939. Thompson va publicar més de 300 articles,[7] tot i que la seva obra més important és el tractat On Grouth and Form, publicat el 1917, amb una segona edició revisada i ampliada de 1942, obra de la que Stephen Jay Gould va dir que era la més gran obra en prosa de la ciència del segle XX.[8] La finalitat obertament confessada per l'autor és la de reduir els fenòmens biològics a física i, sempre que sigui possible, a matemàtiques.[9] Aquest ús intensiu de les matemàtiques no va ser comprés pels seus col·legues, ni pels seus contemporanis, ni pels de avui en dia.[10] Malgrat la profunditat de les seves idees i la solidesa del seu treball, D'Arcy Thompson no es compta entre es biòlegs més reconeguts: l'explicació potser que el seu estructuralisme estigui renyit amb el funcionalisme imperant a la disciplina.[11] Referències
Bibliografia
Enllaços externs
|