Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Gamarús eurasiàtic

Infotaula d'ésser viuGamarús eurasiàtic
Strix aluco Modifica el valor a Wikidata

Exemplar adult
Gamarussos immadurs fotografiats a la rodalia de Varsòvia (Polònia).
Enregistrament
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Pes426 g
524 g Modifica el valor a Wikidata
Envergadura99 cm Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries3,2 Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN22725469 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreStrigiformes
FamíliaStrigidae
GènereStrix
EspècieStrix aluco Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Nomenclatura
Sinònims
Strix stridula Modifica el valor a Wikidata
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata
Endèmic de
Strix aluco
Cant d'una femella

El gamarús euroasiàtic[1] o gamarús (pl.: gamarussos), anomenat també cabrota/cabrer (cat. occ.), baladreu (Pallars), caro (val.), cabra fera (cat. occ.), gall carboner[2] (Tarr.), agaús (Tarr., pl.: agaüsos), busaroca (cat. sept., amb les seves variants basaroca, bisaroca i bujaroca), miloca[3] i òliba[4] (Balears), cabeca (Ross.) o xibeca[5] (Balears) (Strix aluco) és un ocell rapinyaire nocturn de l'ordre dels estrigiformes.[6][7] Habita les zones boscoses d'Euràsia occidental. El seu estat de conservació es considera de risc mínim.[8]

Morfologia

  • 20 cm de allargada

Subespècies

Reproducció

Diposita 2 o 4 ous en un arbre vell, però com que cada vegada és més difícil de trobar-ne té l'opció d'emprar nius d'esquirols o les cavitats dels murs. D'aquesta manera pot continuar criant en un bosc que s'ha cremat, perquè pot desplaçar-se a les penyes. Els ous s'han d'incubar durant 28-30 dies, i se n'encarrega la femella, mentre que el mascle alimenta els nounats, que volen al cap de 30-37 dies.

Alimentació

Durant la nit és un magnífic caçador, que s'abat, preferentment, sobre rosegadors, encara que no refusa moixons, mol·luscs, cucs i insectes.[21]

Hàbitat

És sedentari i viu als boscos del Principat de Catalunya i del País Valencià a qualsevol altura. No n'hi ha ni a la Depressió de l'Ebre, ni a l'Empordà ni a la Costa Daurada perquè no hi ha boscos. A les Illes Balears només se n'ha ha trobat ocasionalment.[22]

Distribució geogràfica

Viu a Euràsia i l'Àfrica del Nord (Algèria, el Marroc i Tunísia).[23]

Costums

A la nit, el seu crit pot ésser molt corprenedor. Durant el dia és normal de veure'l adormit en una branca, enganxat al tronc.

Referències

  1. ↑ «Gamarús eurasiàtic». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 12 desembre 2022 (català)
  2. ↑ «Diccionari de la llengua catalana». [Consulta: 2 juny 2022].
  3. ↑ per bé que aquest terme sol designar, gairebé pertot, el mussol pirenenc Aegolius funereus
  4. ↑ si bé aquest mot sol designar, gairebé pertot el Tyto alba
  5. ↑ malgrat que aquest vocable sol designar, gairebé pertot el Smyrnium aluco
  6. ↑ «Owls» (en anglès). IOC World Bird List Version 13.1. International Ornithologists' Union, 01-01-2023. [Consulta: 17 gener 2023].
  7. ↑ del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 262. ISBN 978-84-16728-37-4. 
  8. ↑ BirdLife International. «Tawny Owl. Strix aluco» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2016. [Consulta: 17 febrer 2023].
  9. ↑ Animal Diversity Web (anglès)
  10. ↑ Animal Diversity Web (anglès)
  11. ↑ Animal Diversity Web (anglès)
  12. ↑ 12,0 12,1 Els estrígids segons l'IOC Arxivat 2013-12-05 a Wayback Machine. (anglès)
  13. ↑ Animal Diversity Web (anglès)
  14. ↑ Animal Diversity Web (anglès)
  15. ↑ Animal Diversity Web (anglès)
  16. ↑ Animal Diversity Web (anglès)
  17. ↑ Animal Diversity Web (anglès)
  18. ↑ Animal Diversity Web (anglès)
  19. ↑ «Strix aluco». Catalogue of Life. (anglès)
  20. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  21. ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgina 68. ISBN 84-315-0434-X
  22. ↑ Estrada et al., Joan. Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears: inclou també Catalunya Nord, Franja de Ponent i Andorra. 3ª. Lynx editions, 2018, p. 164-165. ISBN 978-84-16728-07-7. 
  23. ↑ BirdLife International (2016). "Strix aluco." 2016 Llista Vermella de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, edició 2016. [Consulta: 13 abril 2023]

Bibliografia

  • Galeotti, P., 1994. Patterns of territory size and defence level in rural and urban Tawny Owl (Strix aluco) populations. Journal of Zoology, Londres, 234: 641-658.
  • Henry, C., i Perthuis, A., 1986. Composition et structure du régime alimentaire de la Chouette hulotte (Strix aluco, L.) dans deux régions forestieres du centre de la France. Alauda, 54 (1): 49-65.
  • López-Gordo, J. L., 1974. Sobre la alimentación del Cárabo (Strix aluco) en España Central. Ardeola, 19 (2): 429-437.
  • Mañosa, S., 2001. Gamarús (Strix aluco). A: Martínez-Vilalta, A. (ed.): Anuari d'Ornitologia de Catalunya. 1998. p. 181-182. Barcelona: Grup Català d'Anellament.
  • Nores, C., 1979-1980. Comparación del régimen alimentario de Strix aluco y Tyto alba en la costa oriental asturiana. Rev. Fac. Cienc. Univ. Oviedo (Ser. Biología), 20-21: 189-194.
  • Villarán, A. i Medina, C. T., 1983. Alimentación del Cárabo (Strix aluco, L., 1758) en España. Alytes, 1: 291-306.
  • Wendlandw, W., 1984. The influence of prey fluctuations on the breeding success of the Tawny Owl (Strix aluco). Ibis, 126: 284-295.
  • Zuberogoitia, I. i Martínez, J. A., 2000. Methods for surveying Tawny Owl (Strix aluco) populations in large areas. Biota, 1: 137-146.

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
 Viquiespècies Modifica el valor a Wikidata
Kembali kehalaman sebelumnya