1855 1855 Tipus any civil i any comú que comença en dilluns Altres calendaris Gregorià 1855 (mdccclv) Islàmic 1272 – 1273 Xinès 4551 – 4552 Hebreu 5615 – 5616 Calendaris hindús 1910 – 1911 (Vikram Samvat) 1777 – 1778 (Shaka Samvat) 4956 – 4957 (Kali Yuga) Persa 1233 – 1234 Armeni 1304 Rúnic 2105 Ab urbe condita 2608 Categories Naixements Defuncions Esdeveniments Obres Segles segle xviii - segle xix - segle xx Dècades 1820 1830 1840 - 1850 - 1860 1870 1880 Anys 1852 1853 1854 - 1855 - 1856 1857 1858 Esdeveniments Països Catalans 2 de juliol - Barcelona: s'hi fa la primera vaga general obrera de Catalunya i d'Espanya.[1] 14 de setembre - Barcelona: Fundació de La Maquinista Terrestre i Marítima.[2] 22 d'octubre - Espanya: entra en vigor un reial decret que crea un jutjat de pau en cada municipi. Resta del món 15 de maig - París: S'hi inaugura l'Exposició Universal de París, amb «productes de l'agricultura, de la indústria i les belles arts».[3] Anglaterra: es produeix un gran robatori d'or a la carretera de Folkestone. 15 de novembre - París: S'hi clausura l'Exposició Universal de París.[3] Naixements Països Catalans 7 de gener - Barcelona: Raimon Casellas i Dou, periodista, crític d'art, narrador modernista i col·leccionista català. 9 de gener - Reus: Eduard Toda i Güell, diplomàtic, egiptòleg, antropòleg, escriptor, historiador, bibliògraf i filantrop català (m. 1941). 6 de març - Barcelona: Joana Valls, modista catalana, una de les més rellevants del tombant del s. XX (m. 1935).[4] 18 de març - Sabadell, Província de Barcelona: Francesc de Paula Xercavins i Rius, psiquiatre català (m. 1937). 4 de juny - València: Josep Martínez Aloy, historiador i polític valencià (m. 1924). 30 de setembre - València: Josep Benlliure i Gil, pintor valencià (m. 1937).[5] Resta del món 19 de gener - Graz, Estíriaː Marianne Stokes, pintora austríaca de l'Anglaterra victoriana i pre-rafaelita (m. 1927).[6] 24 de març - Wittebergen, Colònia del Cap [actualment a Sud-àfrica]: Olive Schreiner, escriptora sud-africana (m. 1920)[7] 1 de maig - Filadèlfia, Pennsylvania: Cecilia Beaux, pintora retratista de societat nord-americana (m. 1942).[8] 15 de maig - Schloss Tels-Paddern, Curlàndia: Eduard von Keyserling, novel·lista i dramaturg alemany bàltic, exponent de l'impressionisme literari. 22 de maig - Gijón: Julia Alcayde Montoya, pintora espanyola.[9] 26 de maig - Pàdua: Vittoria Aganoor, poetessa italiana (m. 1910).[10] 5 de juny - Police nad Metují: Hanuš Wihan, violoncel·lista i compositor txec. 23 de juny - Dieppe, Normandia, Françaː Maude Valérie White, compositora anglesa (m. 1937).[11] 18 d'agost - Barcelonaː Teresa Gelats i Grinyó, recuperà cançons populars i tradicionals catalanes (m. 1937).[12] 17 de desembre - La Haia, Països Baixos: Suze Robertson, pintora neerlandesa (m. 1922).[13] Paraguai: Ángel Menchaca, músic i periodista. Necrològiques Països Catalans 27 de febrer - Sencelles: Francinaina Cirer i Carbonell, beata mallorquina (n. 1781). 17 de març - Madrid: Ramon Carnicer i Batlle, compositor català d'òpera, mestre de música i l'autor de l'himne nacional de Xile. 2 de juliol - Barcelona, Josep Sol i Padrís, advocat, industrial, periodista i polític proteccionista català. Resta del món 26 de gener - París, França: Gérard de Nerval, poeta, assagista i traductor francès (n. 1808). 23 de febrer - Göttingen, Regne de Hannover: Carl Friedrich Gauß, matemàtic i científic alemany (n. 1777). 10 de març - Trieste, Itàlia: Carles Maria Isidre de Borbó, germà de Ferran VII d'Espanya (n.Madrid, Espanya, 1788). 31 de març - Haworth, Yorkshire, Anglaterra: Charlotte Brontë, escriptora anglesa (n. 1816).[14] 4 d'octubre: Timofei Nikolàievitx Granovski fou un historiador rus, particularment de l'edat mitjana. 29 d'octubre, Varsòviaː Ludwika Chopin, música i escriptora polonesa, germana de Chopin, curadora de la seva obra (n.1807).[15] 11 de novembre - Copenhaguen (Dinamarca): Søren Kierkegaard, filòsof danès, considerat el primer filòsof existencialista (n. 1813). 15 de desembre Lisboa: Ferran II de Portugal, conegut com a Ferran II el Rei-Artista, rei de Portugal (1837-1853) i regent del Regne (1853-1855). París, (França): 'Jacques Charles François Sturm, matemàtic francès. Stephan Franz, compositor austríac del Romanticisme. Referències ↑ Risques, Manel. Direcció, Borja de Riquer. Història Mundial de Catalunya. 2a. Barcelona: Edicions 62, 2018, p. 530. ISBN 978-84-297-7728-4.  ↑ «La Maquinista Terrestre i Marítima | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 juliol 2020]. ↑ 3,0 3,1 «Els millors pintors romàntics catalans concorren a l'Exposició Internacional de París | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 maig 2020]. ↑ Casal-Valls, Laura «Joana Valls: el ressò de la modernitat». Datatèxtil, 33. Circuit de Museus Tèxtils i de Moda a Catalunya, 01-12-2015. ↑ «José Benlliure Gil» (en castellà). Fundación Mariano Benlliure. [Consulta: 22 abril 2020]. ↑ «Kunstdrucke von Marianne Stokes». Meisterdrucke. [Consulta: 12 juny 2022]. ↑ «Olive Schreiner (Sout African writer)» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: març 2020]. ↑ «Cecilia Beaux | American painter» (en anglès). [Consulta: 3 maig 2020]. ↑ «La pintora Julia Alcayde». [Consulta: 27 abril 2020]. ↑ Marrone, Gaetana. Encyclopedia of Italian Literary Studies: A-J. Taylor & Francis, 2007, p. 6. ISBN 978-1-57958-390-3.  ↑ «Maude Valerie White (1855-1937) - Find A Grave...» (en anglès). [Consulta: 1r maig 2021]. ↑ Rebés Molina, Salvador. «Coses que sabem de Teresa Gelats». A: Les cançons de Teresa Gelats, mare de Joan Amades. Bellpuig; Barcelona: Ajuntament de Bellpuig; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2018, p. 7-16. ISBN 978-84-9883-960-9.  ↑ djr. «Digitaal Vrouwenlexicon van Nederland» (en dutch), 17-09-2019. [Consulta: 5 maig 2020]. ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.  ↑ «Ludwika Chopin Jędrzejewicz» (en polonès). Paryskie Salony Romantykow (Salons romàntics de París), 03-11-2019. [Consulta: 19 febrer 2021]. A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1855

Kembali kehalaman sebelumnya