Llista de formacions geològiques de Tità Llista dels accidents geològics del satèl·lit de Saturn Tità . Els noms oficials d'aquests accidents són molt recents, ja que la superfície del satèl·lit ha estat desconeguda fins a l'arribada de la sonda Cassini–Huygens .[ 1] Alguns d'aquests trets geològics es coneixien amb noms informals, en la següent llista estan escrits amb els noms apropiats.
Accidents relacionats amb l'albedo
Els accidents relacionats amb l'albedo a Tità reben el nom de llocs sagrats del món de la mitologia i la literatura.
Accidents relacionats amb albedo brillant
Accident d'albedo
Coordenades
Origen del nom
Adirii
10° S, 210° O / 10°S ,210°O / -10; -210 (Adiri )
Adiri , paradís de Melanèsia .
Dilmun
15° N, 175° O / 15°N ,175°O / 15; -175 (Dilmun )
Dilmun , cel dels Sumeris .
Quivira
0° N, 15° O / 0°N ,15°O / 0; -15 (Quivira )
Quivira , ciutat llegendària d'Ameria del sud.
Tsegihi
40° S, 10° O / 40°S ,10°O / -40; -10 (Tsegihi )
Tsegihi , lloc sagrat del poble Navajo .
Xanadu
15° S, 100° O / 15°S ,100°O / -15; -100 (Xanadu )
Xanadu , palau imaginari a l'obra de Samuel Taylor Coleridge Kubla Khan .
Accidents relacionats amb albedo fosc
Accident d'albedo
Coordenades
Origen del nom
Nom informal
Aaru
10° N, 340° O / 10°N ,340°O / 10; -340 (Aaru )
Aaru , paradís egipci .
Aztlan
10° S, 20° O / 10°S ,20°O / -10; -20 (Aztlan )
Aztlán , casa mítica dels asteques .
Part sud de l'H jaient
Belet
5° S, 255° O / 5°S ,255°O / -5; -255 (Belet )
Belet , paradís dels malais .
Ching-tu
30° S, 205° O / 30°S ,205°O / -30; -205 (Ching-tu )
Ching-tu , paradís budista .
Fensal
5° N, 30° O / 5°N ,30°O / 5; -30 (Fensal )
Fensal , mansió celestial de la mitologia noruega
Part nord de l'H jaient
Mezzoramia
70° S, 0° O / 70°S ,-0°E / -70; -0 (Mezzoramia )
Mezzoramia , llegenda italiana de l'oasi de felicitat d'Àfrica.
Senkyo
5° S, 320° O / 5°S ,320°O / -5; -320 (Senkyo )
Senkyo , paradís japonès .
Shangri-La
10° S, 165° O / 10°S ,165°O / -10; -165 (Shangri-la )
Xangri-La , paradís tibetà .
Arcūs
Els arcūs (singular arcus ) són accidents geològics en forma d'arc de la superfície de Tità, reben el nom de deïtats de la felicitat.
Cràters
Els cràters són cràters d'impacte de la superfície de Tità, reben el nom de deïtats de la saviesa.
Accident d'albedo
Coordenades
Diàmetre (km)
Origen del nom
Nom informal
Afekan
25° 48′ N, 200° 18′ O / 25.8°N ,200.3°O / 25.8; -200.3 (Afekan )
115.0
Afekan , deessa de la creació de Nova Guinea
Ksa
14° 00′ N, 65° 24′ O / 14.0°N ,65.4°O / 14.0; -65.4 (Ksa )
29.0
Ksa , deu de la Nació Lakota i els oglala
Menrva
20° 06′ N, 87° 12′ O / 20.1°N ,87.2°O / 20.1; -87.2 (Menrva )
392.0
Menrva , deessa de la mitologia etrusca
'Circus Maximus'
Selk
7° 00′ N, 199° 00′ O / 7.0°N ,199.0°O / 7.0; -199.0 (Selk )
80.0
Selk, deessa dels egipcis
Sinlap
11° 18′ N, 16° 00′ O / 11.3°N ,16.0°O / 11.3; -16.0 (Sinlap )
80.0
Sinlap , esperit dels Katxin
Faculae
Les faculae (en sigular facula ) són punts brillants sobre la superfície del satèl·lit, reben el nom d'illes terrestres no políticament independents. Els grups de faculae reben el nom d'arxipèlags de la Terra.
Facula
Coordenades
Origen del nom
Nom informal
Antilia Faculae
11° 00′ S, 187° 00′ O / 11.0°S ,187.0°O / -11.0; -187.0 (Antilia Faculae )
Antillia , Arxipèlag mitològic de l'Atlàntic
Bazaruto Facula
11° 36′ N, 16° 06′ O / 11.6°N ,16.1°O / 11.6; -16.1 (Bazaruto Facula )
Illa de Bazaruto , illa de Moçambic
Coats Facula
11° 06′ S, 29° 12′ O / 11.1°S ,29.2°O / -11.1; -29.2 (Coats Facula )
Illa de Coats , Canadà
Crete Facula
9° 24′ N, 150° 06′ O / 9.4°N ,150.1°O / 9.4; -150.1 (Crete Facula )
Creta , illa de Grècia
Elba Facula
10° 48′ S, 1° 12′ O / 10.8°S ,1.2°O / -10.8; -1.2 (Elba Facula )
Elba , illa d'Itàlia
Kerguelen Facula
5° 24′ S, 151° 00′ O / 5.4°S ,151.0°O / -5.4; -151.0 (Kerguelen Facula )
Illes Kerguelen , illes subantàrtiques franceses
Mindanao Facula
6° 36′ S, 174° 12′ O / 6.6°S ,174.2°O / -6.6; -174.2 (Mindanao Facula )
Mindanao , illa de les Filipines
'Irlanda'
Nicobar Faculae
2° 00′ N, 159° 00′ O / 2.0°N ,159.0°O / 2.0; -159.0 (Nicobar Faculae )
Nicobar , arxipèlag de l'Índia
Oahu Facula
5° 00′ N, 166° 42′ O / 5.0°N ,166.7°O / 5.0; -166.7 (Oahu Facula )
Oahu , illa de Hawaii
Santorini Facula
2° 24′ N, 145° 36′ O / 2.4°N ,145.6°O / 2.4; -145.6 (Santorini Facula )
Santorini , illa de Grècia
Shikoku Facula
10° 24′ S, 164° 06′ O / 10.4°S ,164.1°O / -10.4; -164.1 (Shikoku Facula )
Shikoku , illa del Japó
'Gran Bretanya'
Sotra Facula
12° 30′ S, 39° 48′ O / 12.5°S ,39.8°O / -12.5; -39.8 (Sotra Facula )
Sotra , illa de Noruega
'La Rosa'
Texel Facula
11° 30′ S, 182° 36′ O / 11.5°S ,182.6°O / -11.5; -182.6 (Texel Facula )
Texel , illa neerlandesa
'Manhattan'
Tortola Facula
8° 48′ N, 143° 06′ O / 8.8°N ,143.1°O / 8.8; -143.1 (Tortola Facula )
Tortola , Illes Verges Britàniques
'El cargol'
Vis Facula
7° 00′ N, 138° 24′ O / 7.0°N ,138.4°O / 7.0; -138.4 (Vis Facula )
Vis , illa de Croàcia
Fluctūs
Els fluctūs (en singuar fluctus ) fa referència a fluxos de terra (esllavissaments). Els Fluctūs reben el nom de figures mitològiques associades a la bellesa.
Fluctus
Coordenades
Origen del nom
Ara Fluctus
39° 48′ N, 118° 24′ O / 39.8°N ,118.4°O / 39.8; -118.4 (Ara Fluctus )
Ara el bell , figura llegendària d'Armènia
Leilah Fluctus
50° 30′ N, 77° 48′ O / 50.5°N ,77.8°O / 50.5; -77.8 (Leilah Fluctus )
Layla , deessa persa
Rohe Fluctus
47° 18′ N, 37° 45′ O / 47.3°N ,37.75°O / 47.3; -37.75 (Rohe Fluctus )
Rohe , deessa de la mitologia Maori
Winia Fluctus
49° 00′ N, 46° 00′ O / 49.0°N ,46.0°O / 49.0; -46.0 (Winia Fluctus )
Winia , La primera dona de la mitologia Indonèsia
Flumina
Els flumina (en singular flumen ) és un tret geològic semblant a un canal excavat a terra per un líquid. Hi ha un grup de flumina a Tità amb nom.
Les àmplies estructures anul·lars reben el nom de deïtats de la saviesa del món de la mitologia.
Insulae
Les insulae (en singular insula ) són illes que es troben dins els mars de Tità. Reben el nom d'illes llegendàries.
Labyrinthi
Els labyrinthi [ 1] (en singular labyrinthus ) reben el nom de planetes de l'obra de ficció l'univers de Dune de l'autor de la novel·la Duna Frank Herbert .[ 2]
Lacūs
Llacs de metà líquid a Tità des del Bolsena Lacus (a baix a la dreta) fins al Mackay Lacus (a dalt a l'esquerra).
Els lacūs [ 1] (en singular lacus ) són llacs d'hidrocarburs. Reben el seu nom a partir de llacs de la superfície terrestre.
Lacūs
Coordenades
Origen del nom
Abaya Lacus
73° 10′ N, 45° 33′ O / 73.17°N ,45.55°O / 73.17; -45.55
Llac Abaya , Etiòpia
Albano Lacus
65° 54′ N, 236° 24′ O / 65.9°N ,236.4°O / 65.9; -236.4
Llac Albano , Itàlia
Atitlán Lacus
69° 18′ N, 238° 48′ O / 69.3°N ,238.8°O / 69.3; -238.8
Llac Atitlán , Guatemala
Bolsena Lacus
75° 45′ N, 10° 17′ O / 75.75°N ,10.28°O / 75.75; -10.28
Llac Bolsena , Itàlia
Cardiel Lacus
70° 12′ N, 206° 30′ O / 70.2°N ,206.5°O / 70.2; -206.5
Llac Cardiel , Argentina
Cayuga Lacus
69° 48′ N, 230° 00′ O / 69.8°N ,230.0°O / 69.8; -230.0
Llac Cayuga , USA
Feia Lacus
73° 42′ N, 64° 25′ O / 73.7°N ,64.41°O / 73.7; -64.41
Llac Feia , Brasil
Freeman Lacus
73° 36′ N, 211° 06′ O / 73.6°N ,211.1°O / 73.6; -211.1
Llac Freeman , USA
Jingpo Lacus
73° 00′ N, 336° 00′ O / 73.0°N ,336.0°O / 73.0; -336.0
Llac Jingpo , Xina
Junín Lacus
66° 54′ N, 236° 54′ O / 66.9°N ,236.9°O / 66.9; -236.9
Llac Junín , Perú
Kivu Lacus
87° 00′ N, 121° 00′ O / 87.0°N ,121.0°O / 87.0; -121.0
Llac Kivu , a la frontera entre Ruanda i la República Democràtica del Congo
Koitere Lacus
79° 24′ N, 36° 08′ O / 79.4°N ,36.14°O / 79.4; -36.14
Koitere , Finlàndia
Lanao Lacus
71° 00′ N, 217° 42′ O / 71.0°N ,217.7°O / 71.0; -217.7
Llac Lanao , Filipines
Logtak Lacus
70° 48′ N, 124° 06′ O / 70.8°N ,124.1°O / 70.8; -124.1
Llac Loktak , Índia
Mackay Lacus
78° 19′ N, 97° 32′ O / 78.32°N ,97.53°O / 78.32; -97.53
Llac Mackay , Austràlia
Mývatn Lacus
78° 11′ N, 135° 17′ O / 78.19°N ,135.28°O / 78.19; -135.28
Mývatn , Islàndia
Neagh Lacus
81° 07′ N, 32° 10′ O / 81.11°N ,32.16°O / 81.11; -32.16
Lough Neagh , Irlanda del Nord
Ohrid Lacus
71° 48′ N, 221° 54′ O / 71.8°N ,221.9°O / 71.8; -221.9
Llac d'Okhrida , Macedònia del Nord i Albània
Oneida Lacus
76° 08′ N, 131° 50′ O / 76.14°N ,131.83°O / 76.14; -131.83
Llac Oneida , USA
Ontario Lacus
72° 00′ S, 183° 00′ O / 72.0°S ,183.0°O / -72.0; -183.0
Llac Ontario , a la frontera entre el Canadà i els Estats Units .
Sevan Lacus
69° 42′ N, 125° 36′ O / 69.7°N ,125.6°O / 69.7; -125.6
Llac Sevan , Armènia
Sotonera Lacus
76° 45′ N, 17° 29′ O / 76.75°N ,17.49°O / 76.75; -17.49
Llac Sotonera , Espanya
Sparrow Lacus
84° 18′ N, 64° 42′ O / 84.3°N ,64.7°O / 84.3; -64.7
Llac Sparrow , Canadà
Towada Lacus
71° 24′ N, 244° 12′ O / 71.4°N ,244.2°O / 71.4; -244.2
Llac Towada , Japó
Uvs Lacus
69° 36′ N, 245° 42′ O / 69.6°N ,245.7°O / 69.6; -245.7
Uvs Nuur , Mongòlia
Vänern Lacus
70° 24′ N, 223° 06′ O / 70.4°N ,223.1°O / 70.4; -223.1
Vänern , Suècia
Waikare Lacus
81° 36′ N, 126° 00′ O / 81.6°N ,126.0°O / 81.6; -126.0
Llac Waikare , Nova Zelanda
Maculae
Les maculae (en singular macula ) són llocs foscos de la geografia de Tità, reben noms de deïtats de la felicitat, la pau i l'harmonia.
Macula
Coordenades
Origen del nom
Eir Macula
24° 00′ S, 114° 42′ O / 24.0°S ,114.7°O / -24.0; -114.7 (Eir Macula )
Eir , deessa de la mitologia noruega .
Elpis Macula
31° 12′ N, 27° 00′ O / 31.2°N ,27.0°O / 31.2; -27.0 (Elpis Macula )
Elpis , déu de la mitologia grega .
Ganesa Macula
50° 00′ N, 87° 18′ O / 50.0°N ,87.3°O / 50.0; -87.3 (Ganesa Macula )
Ganeixa , déu Hindú .
Omacatl Macula
17° 36′ N, 37° 12′ O / 17.6°N ,37.2°O / 17.6; -37.2 (Omacatl Macula )
Omacatl , déu de la mitologia asteca .
Polaznik Macula
41° 06′ S, 280° 24′ O / 41.1°S ,280.4°O / -41.1; -280.4 (Polaznik Macula )
Polaznik , déu de la mitologia eslava .
Polelya Macula
50° 00′ N, 56° 00′ O / 50.0°N ,56.0°O / 50.0; -56.0 (Polelya Macula )
Polelya , déu eslau.
Maria
Maria (en singular mare ) són mars d'hidrocarburs de la superfície de Tità.
Nom
Coordenades
Diàmetre (km)
Origen del nom
Kraken Mare
68° 00′ N, 310° 00′ O / 68.0°N ,310.0°O / 68.0; -310.0
1.170
Kraken , Monstre marí nòrdic.
Ligeia Mare
79° 00′ N, 248° 00′ O / 79.0°N ,248.0°O / 79.0; -248.0
500
Ligeia, una de les sirenes , monstres de la mitologia grega .
Punga Mare
85° 06′ N, 339° 42′ O / 85.1°N ,339.7°O / 85.1; -339.7
380
Punga , els ancestre Māori dels taurons i els llangardaixos
Montes
Els montes (en singular mons ) són muntanyes de la superfície de Tità. Reben noms de muntanyes de la Terra Mitjana de l'obra de ficció de J.R.R. Tolkien .
Mons
Coordinates
Named after
Angmar Montes
10° 00′ S, 221° 00′ O / 10.0°S ,221.0°O / -10.0; -221.0 (Angmar Montes )
Muntanyes dAngmar
Dolmed Montes
11° 36′ S, 216° 48′ O / 11.6°S ,216.8°O / -11.6; -216.8 (Dolmed Montes )
Munt Dolmed
Doom Mons
14° 39′ S, 40° 25′ O / 14.65°S ,40.42°O / -14.65; -40.42 (Doom Mons )
Munt Doom
Echoriat Montes
7° 24′ S, 213° 48′ O / 7.4°S ,213.8°O / -7.4; -213.8 (Echoriat Montes )
Echoriath
Erebor Mons
4° 58′ S, 36° 14′ O / 4.97°S ,36.23°O / -4.97; -36.23 (Erebor Mons )
Mount Erebor
Gram Montes
9° 54′ S, 207° 54′ O / 9.9°S ,207.9°O / -9.9; -207.9 (Gram Montes )
Munt Gram
Irensaga Montes
5° 41′ S, 212° 43′ O / 5.68°S ,212.71°O / -5.68; -212.71 (Irensaga Montes )
Irensaga
Merlock Montes
8° 54′ S, 211° 48′ O / 8.9°S ,211.8°O / -8.9; -211.8 (Merlock Montes )
Muntanyes Merlock
Mindolluin Montes
3° 18′ S, 208° 58′ O / 3.3°S ,208.96°O / -3.3; -208.96 (Mindolluin Montes )
Mindolluin
Misty Montes
56° 48′ N, 62° 26′ O / 56.8°N ,62.44°O / 56.8; -62.44 (Misty Montes )
Muntanyes Boiroses
Mithrim Montes
2° 10′ S, 127° 25′ O / 2.16°S ,127.42°O / -2.16; -127.42 (Mithrim Montes )
Muntanyes de Mithrim
Rerir Montes
4° 48′ S, 212° 06′ O / 4.8°S ,212.1°O / -4.8; -212.1 (Rerir Montes )
Munt Rerir
Taniquetil Montes
3° 40′ S, 213° 16′ O / 3.67°S ,213.26°O / -3.67; -213.26 (Taniquetil Montes )
Taniquetil
Planitiae
Les planitiae (en singular planitia ) són zones planes a baixa alçada de la superfície del satèl·lit. Reben el nom de planetes de l'obra de ficció Univers Dune de Frank Herbert .[ 3] [ 4]
Regiones
Les regiones (en singular regio ) són zones de la superfície de Tità marcadament diferents de les dels seus voltants. Reben el nom de deïtats de la pau i la felicitat.
Virgae
Les virgae (en singular virga ) són ratlles de colors. Reben el nom de déus de la pluja de diferents mitologies.
Virga
Coordenades
Origen del nom
Bacab Virgae
19° 00′ S, 151° 00′ O / 19.0°S ,151.0°O / -19.0; -151.0 (Bacab Virgae )
Bacab , déu de la pluja maia.
Hobal Virga
35° 00′ S, 166° 00′ O / 35.0°S ,166.0°O / -35.0; -166.0 (Hobal Virga )
Hobal , déu de la pluja àrab .
Kalseru Virga
36° 00′ S, 137° 00′ O / 36.0°S ,137.0°O / -36.0; -137.0 (Kalseru Virga )
Kalseru , déu de la pluja en la mitologia dels aborígens australians.
Perkunas Virgae
27° 00′ S, 162° 00′ O / 27.0°S ,162.0°O / -27.0; -162.0 (Perkunas Virgae )
Perkūnas , déu suprem lituà
Shiwanni Virgae
25° 00′ S, 32° 00′ O / 25.0°S ,32.0°O / -25.0; -32.0 (Shiwanni Virgae )
Shiwanni , déu de la pluja de la zuni
Uanui Virgae
45° 12′ N, 235° 18′ O / 45.2°N ,235.3°O / 45.2; -235.3 (Uanui Virgae )
Uanui, déu de la pluja maori
Com que es desconeix la natura exacta de molts accidents geològics de la superfície del satèl·lit, la majoria no tenen assignat un nom formal i es coneixen per noms informals. En la majoria dels casos, fan referència a indicacions sobre la lluentor o la foscor d'imatges infraroges utilitzades per observar la superfície a través de la boira de Tità. La sonda Cassini també ha començat a cartografiar porcions del satèl·lit mitjançant el radar . Alguns d'aquests:
La falç : és una regió extensa i fosca en forma de falç identificada pel telescopi espacial Hubble.
El gos i la pilota , 'el cap de drac': són zones fosques de la zona equatorial identificades pel Very Large Telescope de l'Observatori Europeu Austral (ESO), i que reben aquest nom a causa de les seva forma.
El gat Si-Si : és una regió que es mostra fosca a les imatges del radar, se l'anomena pel nom que li posà la filla de l'investigador que digué que semblava un gat.
Referències
↑ 1,0 1,1 1,2 «Gazetteer of Planetary Nomenclature: Titan Features ». [Consulta: 8 setembre 2010]. (anglès)
↑ 2,0 2,1 «Gazetteer of Planetary Nomenclature: Sikun Labyrinthus », 06-01-2010. (anglès)
↑ Blue , Jennifer. «USGS Astrogeology Hot Topics: New Name, Descriptor Term, and Theme Approved for Use on Titan », 04-08-2009. Arxivat de l'original el 2010-04-20. [Consulta: 19 març 2021].(anglès)
↑ «Gazetteer of Planetary Nomenclature: Titan Planitia ».
↑ «Gazetteer of Planetary Nomenclature: Arrakis Planitia », 05-04-2010. (anglès)
↑ «Gazetteer of Planetary Nomenclature: Chusuk Planitia », 04-08-2009. (anglès)
Enllaços externs
General Llistes Llacs Formacions Exploració Altres