Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Llac Sevan

Plantilla:Infotaula indretLlac Sevan
(az) Göyçə gölü Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipusllac Modifica el valor a Wikidata
Localitzat a l'àrea protegidaSevan National Park (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localització
País de la concaArmènia Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaProvíncia de Gegharkunik (Armènia) Modifica el valor a Wikidata
Map
 40° 18′ 38″ N, 45° 20′ 57″ E / 40.3106°N,45.3492°E / 40.3106; 45.3492
EfluentHrazdan Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Altitud1.900 m Modifica el valor a Wikidata
Profunditat81 m Modifica el valor a Wikidata
Dimensió56 (amplada) × 78 (longitud) km
Superfície1.270,7 km² Modifica el valor a Wikidata
Superfície de conca hidrogràfica3.647 km² Modifica el valor a Wikidata
Espai Ramsar
Identificador620
Mesures
Volum37.150 hm³ Modifica el valor a Wikidata

El llac Sevan (en armeni Սևանա լիճ, Sewvank = 'Monestir Negre', o "Գեղամա ծով" transcrit Gelamai; en turc Gokcha, Goktscha, Gokçe Tengiz, Gökçe Goñ o Gökçe Deniz) és el llac més gran d'Armènia a la província oriental de Gelarquniq. Rep 28 rius i el Hradzan s'emporta l'aigua cap a l'Araxes. Té una superfície original de 1.360 km² (el 5% de la superfície de la República d'Armènia) i un volum de 58 km³. Mesura 260 km de perímetre i està a 1.950 sobre el nivell del mar. El monument més famós de la rodalia és el monestir de Sevanavank prop de la ciutat de Sevan. Un altre monestir és Hayrivanq, més al sud.

Llac Sevan

El 1933 es va posar en marxa un projecte per reduir-lo i aprofitar-hi les terres, treballs que van acabar el 1949; però el projecte fou revisat a la mort de Stalin el 1956 i el 1962 es va rebaixar fins a 18 metres (inicialment n'eren previstos 55), però després va seguir baixant. Els treballs subsegüents iniciats el 1981 van quedar parats vers el 1989 a causa de la guerra amb l'Azerbaidjan per l'Alt Karabakh. El 2003 es van acabar els treballs i es va deixar el nivell a 20 metres per sota del seu nivell originari, però amb tendència a pujar. La superfície actual n'és de 940 km².

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9