Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Guerres càntabres

Infotaula de conflicte militarGuerres càntabres
Conquesta romana d'Hispània i Wars of Augustus (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
lang= Modifica el valor a Wikidata
Tipussèrie de guerres Modifica el valor a Wikidata
Data29 aC a 19 aC
LlocCantàbria, a la província Tarraconense
ResultatVictòria decisiva romana
Bàndols
Imperi Romà Càntabres
Àsturs
Comandants
Octavi August
Marc Vipsani Agripa
Corocotta
Gausón
Forces
Legió I Germanica
Legió II Augusta
Legió IV Macedonica

Les guerres càntabres van tenir lloc en temps d'Octavi August a Cantàbria, a la província Tarraconense, entre el 29 aC i el 19 aC.[1]

L'Imperi Romà desitjava conquistar la Cornisa Cantàbrica, on existien mines de les quals n'interessava l'explotació, però els càntabres van defensar tenaçment la seva independència.

Els càntabres eren ferotges muntanyencs i bevedors de sang de cavall. El poble dels càntabres, al qual segurament estaven units les tribus dels vàrduls, caristis i autrígons, els seus pròxims parents i veïns geogràfics, va ser sempre hostil als romans. És en discussió si el seu idioma càntabre era preindoeuropeu o si tenia una forta influència cèltica. Eren un poble de gent rude, que suportaven tota mena de privacions i penalitats, i eren especialment bel·licosos fins al punt que, quan per ser massa ancians ja no podien combatre, se suïcidaven llançant-se des d'un precipici.

El 26 aC, Octavi August va estar a la zona, i amb la cooperació del seu amic Marc Vipsani Agripa (que va dirigir la flota que va operar a la costa cantàbrica) i la Legió I Germanica, la Legió II Augusta i la Legió IV Macedonica, va aconseguir sotmetre els càntabres el 25 aC. Va tornar després a Roma, després de la qual cosa els càntabres es van rebel·lar de nou (24 aC) i foren de nou vençuts; el 22 aC van tornar a aixecar-se en armes, i de nou el poder militar de Roma es va imposar en vèncer els darrers resistents en el Setge de Castro Medulio;[2]¡ el 20 aC es van revoltar per última vegada: Agripa els va combatre i va posar fi a la rebel·lió a sang i foc.

Milers de presoners van ser condemnats a ser crucificats (els càntabres entonaven càntics guerrers fins que morien) i altres van ser venuts com a esclaus (però la majoria es van suïcidar). El 19 aC tota la zona de Cantàbria va quedar sotmesa a Roma i pacificada.

Després de la submissió dels càntabres, i excepte una petita rebel·lió dels àsturs en temps de Neró i alguns altres incidents menors, res va tornar a torbar la pau de la província Tarraconense en tots els segles I i II.

Vegeu també

Referències

  1. (castellà) José María Solana Sáinz, La pacificación de los pueblos del norte de Hispania
  2. Vicetto, Benito. Historia de Galicia (en castellà). Nicasio Taxonera, 1866, p. vol.2, p.76. 

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya