Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Catedral d'Espira

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Catedral d'Espira
Vista nocturna
Modifica el valor a Wikidata
Imatge de l'interior
Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Catedral d'Espira
EpònimAssumpció de Maria Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusCatedral
ArquitecteOtó de Bamberg Modifica el valor a Wikidata
Construcció1030 - 1061
Cronologia
1025 inici de construcció Modifica el valor a Wikidata
Dedicat aAssumpció de Maria Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura romànica Modifica el valor a Wikidata
Mesura37,62 (amplada) × 134 (longitud) m
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaEspira (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Map
 49° 19′ 02″ N, 8° 26′ 33″ E / 49.31722°N,8.4425°E / 49.31722; 8.4425
Patrimoni de la Humanitat  
TipusPatrimoni cultural  → Europa-Amèrica del Nord
Data1981 (5a Sessió), Criteris PH: (ii) Modifica el valor a Wikidata
Identificador168
Activitat
Diòcesibisbat d'Espira Modifica el valor a Wikidata
Religiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FundadorConrad II del Sacre Imperi Romanogermànic Modifica el valor a Wikidata
Lloc webdom-zu-speyer.de Modifica el valor a Wikidata

La catedral d'Espira (en alemany: Speyerer Dom) és una catedral situada a la ciutat alemanya d'Espira, al land de Renània-Palatinat sota advocació conjunta de la nostra Senyora de l'Assumpció i sant Esteve. És una enorme i imponent basílica de gres vermell i un dels més destacats exemples d'arquitectura romànica existents al món. Juntament amb les properes catedrals romàniques de Magúncia i Worms, constitueix una de les anomenades Kaiserdome ('catedrals imperials') de la regió alemanya de Renània-Palatinat. Des de la destrucció de l'abadia de Cluny durant la Revolució francesa, la catedral d'Espira és l'edifici romànic en peus més gran del món.

Un element distintiu i característic d'aquesta catedral és la galeria de columnes que voreja tot el perímetre de l'edifici, just sota la línia de la teulada.

Història

La construcció va començar-ne el 1030 durant el regnat de l'emperador Conrat II, va prosseguir durant el regnat del seu successor Enric III el Negre i va finalitzar el 1061, durant la minoria d'edat d'Enric IV. Un dels punts més dramàtics de la història de la catedral va tenir lloc el 1689, quan els soldats del rei francès Lluís XIV la van cremar gairebé totalment, destruint part de la seva estructura i profanant les tombes dels emperadors alemanys allí enterrats.

Va ser restaurada entre 1772 i 1784, sent afegits un vestíbul i una façana, i va tornar a ser profanada pels francesos el 1794. Entre 1846 i 1856, va ser restaurada per última vegada a fons, i l'interior fou adornat amb frescs. Aquesta última restauració va ser sufragada pel rei Lluís I de Baviera.

El 1981, la catedral va ser afegida a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.[1]

Referències

  1. Centre, UNESCO World Heritage. «Speyer Cathedral» (en anglès). [Consulta: 26 gener 2021].

Enllaços externs

  • Catedral d'Espira - Lloc web oficial
  • Kaiserdom Speyer Virtuell - 360° imatges panoràmiques (alemany)
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9