El terme se situa en el sector septentrional del Baix Maestrat, en terreny suaument ondulat; un dels llocs més pintorescs és el pujol dels Castellets, on hi ha el poblat iber. El terme municipal limita amb Canet lo Roig, Traiguera, Cervera del Maestrat, Sant Mateu i Xert.
Història
Antic tauler de joc gravat sobre una llosa de pedra (La Jana)
D'època ibera hi ha els poblats dels Castellets i dels Vilarojos; de l'època romana hi ha una vil·la al costat de la Via Augusta i la possibilitat que Intibilis, mansió romana que se situava en la cruïlla de les vies Augusta i Hercúlea i que, a la vista de la ceràmica i de la petita estàtua d'Hèrcules trobada en 1943 al poble, podria haver sigut un oratori per als viatgers. És en època àrab, l'any 1147, quan l'historiador Al-Idrisi (1100-1166) esmenta per primera vegada La Yana; formava part de la batlia de Cervera; fou senyoriu de l'orde de l'Hospital des del 1233 fins al 1319; rere l'ocupació cristiana, Hug de Follalquer, cavaller d'Amposta i maestre de l'orde de l'Hospital donà carta pobla, el 17 d'abril de 1237, a pobladors lleidatans que hi introduïren la ramaderia i aconseguiren el Privilegi de Lligallo i el dret a fira, la qual encara s'hi celebra anualment el darrer cap de setmana d'octubre. Desapareguda l'orde de l'Hospital, el senyoriu passa a la de Montesa, on es manté fins a l'abolició del segle XIX; en 1540 fou convertida en vila independent pel mestre de l'orde; en la guerra de Successió va fer costat al borbó.
Demografia
Evolució demogràfica (des de 1877) Censos de població[1]
El motor econòmic de La Jana és l'agricultura, sobretot l'oliva i l'oli que se n'extrau; també es cultiva en menor mida l'ametla, la garrofa, la cirera, la bresquilla, el meló, el meló d'alger i les hortalisses. La ramaderia es limita a granges d'aviram, conills i porcs.
Renaixentista, pel mestre Joan Tell (1622-1633). Una nau amb capelles laterals. Façana barroca. Conserva interessants obres d'orfebreria, com calzes platerescs i llenços, com ara la taula de la Verge amb Santa Anna i els dubtes de Sant Josep. Sèrie de retrats de Gambeta.
Casa del Batlle. Del segle xvii, és seu de l'actual ajuntament.
Antic poblat del Carrascal. D'origen iber, només en resta l'ermita de Sant Josep.[9]
Llocs d'interés natural
Museu Natural d'Oliveres Mil·lenàries del Pou del Mas[10]. Situat al costat de la Via Augusta i que en menys d'una hectària acull 21 exemplars, entre els quals destaquen l'olivera farga del Pou del Mas, amb gairebé 8 metres de perímetre i l'olivera "de les Parelles", que va obtenier el 2014 el Premi AEMO a la millor olivera monumental d'Espanya.
L'Engolidor[11]. Arbreda Monumental d'Interès Local i que compta amb set roures centenaris i una bona mostra de flora autòctona. Es tracta d'una séquia de gran profunditat que canalitza l'aigua pluvial de la veïna Bassa Llecuna i que en èpoques de moltes precipitacions acumula una gran quantitat d'aigua.
Festes i celebracions
Panxuts. El diumenge de carnestoltes. Tradicional carnaval que té per protagonistes els "panxuts", uns grotescs personatges vestits amb una camisa de llenç atapeïda de palla i un cabàs d'espart al cap.
Ball de kintos. El dijous Sant. Tradicional ball de verbena organitzat per la quinta[12] de joves que compleixen 18 anys
Romeria al Real Santuari de la Mare de Déu de la Font de la Salut. El dilluns de Pasqua. Amb la marxa a peu caiguda en desuetud, se celebra un dinar popular a la Font de la Salut i una cercavil·la de la banda municipal.
Mare de Déu dels Àngels. Segon dissabte després del de Glòria.
Festes majors. Als voltants del 24 d'agost, dia de Sant Bertomeu, copatró de la localitat.
Beat Jacint Orfanell. Segon dissabte de setembre, commemorant la beatificació de Jacint Orfanell[13] pel Papa Pius VI el 10 de setembre de 1786.
Fira de La Jana. Últim cap de setmana d'octubre. Una de les fires tradicionals agrícoles i ramaderes més antigues de la comarca. Les típiques paradetes convertixen els carrers en un gran mercat de tota classe d'articles.
Personatges destacats
Vicenç Balaguer (segle XVII-XVIII), organista i compositor musical.
Referències
↑Aquestes dades ofereixen la població de dret (1877-1991) i la població resident (2001-2011), conceptes equivalents segons indica el mateix INE.
↑«Quinta». «organització militar
femení Mètode establert per a completar les unitats militars consistent, inicialment, a sortejar els homes útils, a una cinquena part dels quals correspon d’incorporar-se.
femení Conjunt de gent reclutada en un mateix any.
masculí Home que, per sorteig, havia d’ésser soldat.»
.jpg)
